Les peres: Una fruita amb nom propi

Fa una mica més de 200 anys els botànics i alguns eclesiàstics il·lustrats van començar a empeltar tot tipus de pereres, buscant fruites que tinguessin la màxima quantitat de sucres i que es poguessin recollir des de l’estiu fins a començament de l’hivern. Moltes de les proves que feien partien d’arbres que donaven fruits molt durs, ja que la pera, fins al segle XVI, s’entenia com una fruita que s’havia de bullir per poder-la menjar, com passa amb el codony.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La recerca de la pera ideal s’ha de fer seguint un criteri estacional, perquè durant tres quartes parts de l’any podem disfrutar amb les varietats més adequades. El viatge entre pereres es pot iniciar a partir de la Guyot, en honor del seu descobridor, el doctor Jules Guyot. És l’anomenada pera llimonera, pel seu color groc. Es recol·lecta als mesos de juliol i agost, juntament amb la Williams, un empelt aconseguit el 1816 gràcies a míster Williams. Algunes d’aquestes peres tenen sobrenoms suggerents. De la Williams en diuen bon cristià i de la d’Arranches, rodona, amb formes femenines, bona Lluïsa, en honor de la senyora De Longueval, dona del seu creador. La d’Anjou fa referència a la seva principal zona d’implantació, mentre que la blanquilla és la blanca d’Aranjuez.

A partir del mes d’octubre es recol·lecten altres peres, com la Conference, de molt llarg període de collita, segons que estigui plantada a Espanya o als Països Baixos. Creada l’any 1849, la Comice, també anomenada doyenné, anuncia les peres d’hivern, entre les quals trobarem una de les més sucoses, la Passe-crassane, i la General Leclerc, és a dir, una pera amb el nom del militar que va alliberar París de l’ocupació nazi. Jugant amb més de 2.000 varietats es pot entendre per què aquesta fruita disposa d’un riquíssim receptari: acompanya l’ànec amb una perfecció matrimonial; la carlota de peres és un dels pastissos amb nom propi; al restaurant La Tour d’Argent, de París, serveixen unes peres Wanamaker, mentre el xef Michel Rostang va crear unes postres de peres Comice cuites al vi dolç de Sauternes.