Una polèmica biografia revela les fantasies ocultes de Lennon

El 1963, John Lennon gairebé mata d’una pallissa un home que va gosar insinuar que s’havia embolicat amb Brian Epstein, el mànager dels Beatles, durant unes vacances a Espanya amb escala a Sitges. Llavors, el cap de Lennon era una bomba de frustració, sarcasme i creativitat que podia explotar en qualsevol moment i direcció: en les meloses cançons inicials del grup o en el càustic desvari dels textos i dibuixos continguts en dos petits llibres:Por su propio cuento(1964) iUn españolito en obras (1965), que acaben de veure la llum en castellà per l’afany de l’editorial Papel de Liar. Amb aquests precedents sembla fàcil deduir que, si fos viu, Lennon hauria fet miques Philip Norman, el seu últim biògraf, que aJohn Lennon(Anagrama), a la venda el 26 de novembre, deixa caure que el líder dels Beatles va fantasiar sexualment amb la seva mare i amb Paul McCartney.

Potser no. Segurament, si fos viu, Lennon hauria superat completament els seus atacs de mascle de Liverpool i hauria aplaudit l’obra de Norman. El seu to respectuós, profund i obert de ment ha topat amb l’estultícia dels tabloides britànics, que, com és habitual, s’han dedicat a descontextualitzar apreciacions per alimentar el morbo i vendre diaris. Davant la polèmica suscitada, fins i tot Yoko Ono i el mateix McCartney s’han desmarcat de la biografia després d’haver col·laborat intensament amb l’autor, un home de confiança que el 1981 ja va publicar¡Gritad!: Beatles, una de les millors obres sobre

el grup.

Crear un fals escàndol al voltant d’un llibre és la millor manera de vendre’l i la pitjor d’apreciar-lo. El Lennon que Norman retrata transita des del colèric adolescent que hauria matat qualsevol persona que qüestionés la seva virilitat a l’home assossegat que era quan va caure abatut a trets a la porta dels apartaments Dakota de Nova York el 8 de desembre de 1980. No som davant les mitges veritats i el morbo gratuït deLas vidas de Lennon(1988), d’Albert Goldman. Si Norman escriu que John va tenir fantasies amb Paul és perquè Yoko l’hi va explicar. Li va explicar que tenia una pulsió, «més intel·lectual que sexual, de provar-ho tot». I si escriu que John va fantasiar amb la seva mare, aquella vegada que se li va estirar a sobre i li va posar la mà al pit, és perquè Yoko li va facilitar uns cassets on el mateix John ho explica: «No sabia si se guir. Hauria d’haver-ho fet. Presumiblement, ella hauria acceptat».

Les fantasies són fantasies. Són incontrolables i es donen per algun motiu i per a alguna finalitat. Norman es capbussa en les fantasies de Lennon, sexuals o intel·lectuals, per tractar d’entendre millor un home que va fer del subconscient una eina, un art, un codi.Nothing is real(«Res és real»), cantava Lennon aStrawberry fields forever. Era la millor forma de presentar l’home complet, amb les seves contradiccions infinites i tota la sinceritat que John hauria desitjat. Els somnis, la creativitat i la passió són la substància d’aquesta biografia, en què Norman llança una mirada renovada i penetrant que fa aflorar una ingent quantitat de tangibles i

intangibles.

Lennon es passa la vida intentant superar quatre morts tràgiques que van marcar la seva adolescència i joventut. De la del seu tiet George, quan ell tenia 15 anys, el turmentaven els seus crits quan li va rebentar el fetge. De la de la seva mare, Julia, atropellada per un policia borratxo dos anys més tard, li va quedar una ràbia incontenible. De la del seu millor amic, Stuart Sutcliffe, mort de vessament cerebral el 1962, li va quedar un profund forat emociona. La mort per sobredosi de Brian Epstein, el 1967, va ser un avís a navegants. Hi ha conflictes que si no els resols, et maten.

Curiosament, la revelació més gran del llibre arriba cap al final. Sempre s’havia cregut que entre el 1975 i el 1980 Lennon havia viscut com un reclús depressiu al seu apartament de Nova York després d’aquell famóslost weekendde 14 setmanes a Los Angeles que tan bé explica Robert Hilburn aCorn flakes with John Lennon(Rodale Books). En el llibre de Norman, el periodista Elliot Mintz, gran amic i confident de John, afirma: «No és un reclús qui viatja sovint a les Bermudes, al Japó, a Irlanda, qui surt a navegar... Se’l veia feliç amb el mode de vida més modest i moderat que va triar després del naixement del seu fill Sean. A més, no estava sol. Sempre tenia gent al voltant –assistents, netejadores, psicòlegs, experts en tarot, acupuntura, massatges...– Anar del dormitori a la cuina era com travessar una estació de metro. Estava més connectat que mai amb la gent normal i amb la vida normal».

El xaval que només podia mirar-se a si mateix –«sona egoista, però no em preocupa la resta de la humanitat», va dir el 1963–, va passar a ser el gran pacifista universal, l’autor d’All you need is loveiImagine, per convertir-se finalment en un amo de casa que sortia de pícnic amb la família, un cop satisfeta la pulsió pels focus. Si les seves fantasies més negres estaven alimentades per Èdip, la seva cura va ser Yoko, a qui es dirigia sempre com a «mare». «Estaven fets l’un per l’altre», diu Norman, que sempre ha defensat la figura d’Ono contra vent i

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

marea.

ESCAPADA A SITGES / Però tornem a Liverpool, a l’abril del 1963. Julian, el primer fill de John, acaba de néixer. Ni cas. Ell prefereix marxar de vacances a Espanya tot sol amb Epstein, tot i conèixer la seva homosexualitat. Passen uns quants dies a Barcelona i a Sitges. Seuen als cafès i juguen a descriure els homes que passegen. Poc abans de morir, Lennon va dir a la revistaPlayboyque va tenir una relació molt intensa amb Brian «mai consumada sexualment». Un gran amic de Lennon, Peter Shotton, autor deThe Beatles, Lennon and me (1984), afirmava que Lennon va permetre que un dia Epstein li practiqués sexe oral. Si això fos cert, seria un capítol aïllat i no una identitat sexual. «John no va intentar mai res –diu McCartney– i vam dormir junts milers de vegades al mateix llit». ¿Satisfets els morbosos?