La llengua de Barrionuevo

Aquesta setmana, El Follonero Jordi Évole (Salvados, La Sexta) ha viatjat a Almeria, i ha visitat José Barrionuevo. El qui va ser controvertit ministre d’Interior, i després de Turisme i Transports, en els governs de Felipe González, viu ara aparcat en una caseta de platja de la costa d’Almeria. No ens ha semblat, precisament, una mansió luxosa; i en la humilitat del seu jardinet hem vist que floreix allà, plantada, dreta, una enorme pedra per la qual es va interessar vivament Évole. Li va dir Barronuevo, acariciant el dur llom del pedrot com si fos un company: «És una escultura de Felipe González. És sòlida, ¡sòlida com el felipisme!». ¡Ah!, no sabria dir-los si aquest exministre és un ingenu, o un notable humorista. Ens va comentar Évole llavors que l’entrevista en profunditat ens la passarà la setmana que ve, però asseguts allà, a l’ombra del pedrot, ja li va fer algunes pintoresques preguntes. Posem-ne dues. Una: «¿Amb Zapatero com et portes?». I Barrionuevo va respondre: «No em porto», i va somriure suaument. Dues: «¿Com tens la llengua? ¿La tens sana? He llegit que el dia que deixis de mossegar-te-la algú es posarà a tremolar». Llavors l’exministre va aixecar el cap, el va decantar, va tancar els llavis fortament, després va semblar que els estava a punt d’obrir un moment, ¡però en aquell instant van tallar l’avanç i ens van emplaçar a la setmana que ve! ¡Ah!, ens hem quedat a casa amb un frenesí tremend. Un nerviosisme ferotge. Unes ganes enormes de saber si finalment Barrionuevo obre la boca, deixa anar la llengua, i l’ensenya. ¡Ah! Deu ser una llengua tremenda. Tan mossegada, tan llagada, tan muda, tan reprimida a la gàbia de la seva boca, tancada entre els barrots de la seva dentadura.

UNA CREU –. Gran malestar al programa El gato al agua d’Intereconomia TV. La proposta de retirar els crucifixos de les escoles públiques els ha sumit en un desassossec profund. Fins al punt, que l’altre dia, el seu presentador i director Antonio Jiménez, va manar que n’hi portessin un allà mateix. El va col·locar devotament al centre de la taula. I el realitzador, amb un criteri molt artístic, va aconseguir plans molt bonics fonent la cara de Jiménez, amb la de Jesucrist. ¡Ah! Si no fos per l’enfadada que portava, hauria estat un piadós instant televisiu. Sí.