Cécile Telerman: «Un no escull la seva família, la suporta»

–La família és tot un filó per al cine. Vostè retrata ara una família disfuncional que té massa secrets.

–Em venia de gust parlar de la família, sí. Sobretot ara, que sóc adulta i me n’he emancipat. Un no escull la seva família, sinó que hi neix. La família se suporta.

–¿Hem d’entendre que vostè es porta malament amb la seva?

–No, i ara. Jo m’hi porto bé perquè la veig menys que abans. S’ha de trobar un punt de distància. La distància és bona.

–La seva postura personal sembla negativa, però la pel·lícula deixa oberta la porta a l’optimisme familiar.

–No es tracta d’un happy end en el sentit nord-americà. La família de la meva pel·lícula està plena de cicatrius perquè tots els seus membres ho han passat molt malament.

–Els burgesos i els seus eterns problemes per ser feliços.

–Hi ha molts clixés sobre ells. En realitat, no són tan hipòcrites com la gent creu. La seva postura respon a una actitud de defensa. Com més tens més pots perdre.

–La pel·lícula també reflecteix un món judicial on no es practica el joc net. Vostè va ser advocada abans que directora de cine. ¿Es va basar en experiències pròpies?

–No sé què passa a Espanya, però a França, efectivament, hi ha tribunals amb un funcionament dubtós.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–El repartiment compta amb estrelles com Charlotte Rampling.

–És encantadora. No és com aquests actors fràgils a qui sempre has d’estar cuidant.