Les reines de la novel·la negra nòrdica Åsa Larsson i Camilla Läckberg desmenteixen el tòpic de la fredor escandinava en un acte a La Capella

El festival BCNegra, que per poder acollir un nombre més gran de públic aquest any ha traslladat la majoria dels seus actes des de la Virreina fins al nou escenari de La Capella, gairebé davant del Tea­tre Romea, afronta avui la segona jornada. Si ahir hi va haver xerrades entre escriptores sueques i taules rodones sobre la Màfia i sobre la relació entre la novel·la històrica i la criminal, avui el plat fort serà la conversa amb el nord-americà Don Winslow, el nou referent de la narcoliteratura.

Si Suècia, en lloc de l’epicentre de l’actual fenomen de novel·la negra escandinava originat pel terratrèmol Stieg Larsson, fos un tauler d’escacs, les cares de la dama blanca i de la dama negra serien les de la rossa Åsa Larsson i la morena Camilla Läckberg. Les dues escriptores, que comparteixen el tron de l’actual novel·la negra del seu ­país, van arribar del fred per trencar el tòpic que els suecs són una mica ­estirats i van desplegar ahir a la tarda el seu agut bon humor davant d’unes 300 persones que van deixar petit l’espai de La Capella, al carrer de l’Hospital, en un dels actes del primer dia de BCNegra.

Són supervendes que als seus petits pobles natals, on ambienten les seves respectives sèries de no­vel·les, són immensament populars. «¿Pots posar un cadàver al meu jardí? ¿I un mort a la meva banyera? Potser pots matar la meva sogra, no la suporto...» És el que li demanen els veïns de Kiruna a Larsson, (per a qui encara no ho sàpiga, no és família de Stieg) quan se la troben pel carrer. «Se senten importants perquè ¡tenen una autora!», va fer broma l’autora deSang vessada(Columna / Seix Barral).

A 30 graus sota zero

El clima és un personatge més a les seves novel·les. «Estar molts mesos de l’any a les fosques ens afecta com a persones i afecta la nostra literatura. Els suecs no són coneguts per ser els més alegres del món, ¿oi? –deixa anar Läckberg–. En el meu primer llibre [La princesa de gelAmsterdam / Maeva] vaig mostrar que diferent que és la meva ciutat, Fjällbacka, a l’hivern i a l’estiu». Immediatament intervé Larsson: «Però si el que ella anomena hivern és el nostre estiu!!!». I és que a Kiruna, 200 quilòmetres al nord del cercle polar, ara estan «a 30 graus sota zero, se’t congelen els pelets del nas, els pulmons... Això sí que resulta superdramàtic per ambientar una novel·la».

Läckberg va créixer llegint ­Agatha Christie; Larsson s’allunya de l’àmbit policíac: li encanta Margaret Atwood. Totes dues admeten com a referents de la novel·la nòrdica Maj Sjöwal, Per Wahloo i Henning Mankell i s’agenollen davant Stieg Larsson. «Un fenomen enorme. M’encanta la relació d’amistat de Blomqvist amb les dones... mira com somriuen totes, ha, ha», afegeix Åsa referint-se al públic femení de La Capella.

«Però Blomqvist és en realitat el secundari –apunta Läckberg–.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El més important és que va fer de Lisbeth la protagonista. És genial que Stieg, un home, hagi creat un personatge femení tan potent». «A més ha fet que tots els autors de ­Suècia s’hagin posat en contacte amb els seus advocats per deixar ben clar el seu testament i que no els passi el que li ha passat a ell amb la seva herència», fa broma Läckberg en al·lusió a la mort sense testar del creador deMillennium, que ha originat una pugna entre la seva companya i el seu pare i germà.

Totes dues es prenen molt seriosament el tractament de la maternitat i la denúncia en els seus llibres de la discriminació de les dones i coincideixen que aquestes ho tenen molt difícil a tot arreu. Però la jovialitat torna quan Läckberg explica com es documenta per als seus llibres: «Vaig trobar un policia, me’l vaig endur a casa i ara viu amb mi. L’uniforme, ja se sap...»