Mòmies al descobert

«Hem trobat una mòmia col·locada dreta, repenjada en unes roques, mirant cap a un esvoranc fet per lladres que comunicava dues tombes. La intenció era clara: espantar el següent que penetrés pel forat intentant trencar la foscor amb la feble flama d’una miserable teia». Des de Luxor, on fa quatre anys que treballa en el Projecte Djehuty, José Miguel Parra, (Madrid, 1968), doctor en Història Antiga per la Complutense, explica com el va impactar descobrir aquesta mòmia, a qui van anomenar Nikolai. Amb aquell mateix llenguatge visual i amb la intenció de «fer entendre què s’oculta darrere d’aquelles polsegoses tires de lli», Parra, autor de diverses monografies sobre l’Egipte faraònic, acaba de publicarMomias(Crítica), un títol que respon al que ell considera la seva «obligació com a historiador: oferir a la societat el resultat de les investigacions de forma clara, concisa i amena, perquè el treball dels egiptòlegs arribi al màxim nombre de públic».

Tot el que a un se li pugui acudir sobre la mort a l’Antic Egipte es desgrana aMomias. Amb tot, el més nou potser és que Parra s’enfronta «als amants de l’enigma i l’arcà» per desmuntar la falsa creença que les piràmides no servien com a tombes perquè no s’han trobat mòmies al seu interior. Una cosa, d’altra banda, que no és gens estranya si un es posa a la pell dels saquejadors, enlluernats per la riquesa que els reials cadàvers portaven al damunt. «No són closques buides (...) De fet, comptem amb la mòmia d’almenys un dels sobirans de cada una de les dinasties egípcies en les quals es van construir piràmides», afirma Parra. La mòmia de Merenre, de la VI dinastia, n’és una i, encara que no està bé riure’s dels morts, davant la seva història, el somriure és gairebé impossible.

CARN EN CONSERVA / Imaginin l’escena: segle XIX, els germans Brugsch troben Merenre despullada dintre de la seva piràmide i decideixen portar-la al Museu del Caire per posar-la en un lloc segur. Agafen un tren però per un problema a les vies han de seguir el camí a peu. Carreguen la mòmia a pèl sota la intensa calor fins que es parteix «netament per la meitat». Un agafa el tronc i el cap, l’altre, les cames. Aconsegueixen un taxi fins a la duana de la capital i

els duaners, «fidels al manual», davant el «cadàver ressec i esquarterat», la consignen com a «¡carn en conserva!» i han de pagar les taxes com a tal.

Avui alguns clamen contra la investigació científica a què estan sotmeses les mòmies però a més d’un el sorprendrà conèixer com es va arribar als diversos usos «degradants» que se’ls ha donat al llarg de la història. Tràfic de mòmies: les seves suposades virtuts guaridores les converteixen durant l’edat mitjana en «remeis miraculosos contra tots els mals» o en «excel·lent pintura marró». També són bones com a «matèria primera per fabricar paper». I més d’un turista del segle XIX, com les «senyoretes Brocklehurst», va

intentar emportar-se-les a la male-

ta com asouvenir. I és que una mòmia desembenada era el més

chicen els exquisits salons de te londinencs.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

«PASSA’M UN REI» / Les mòmies cremen de meravella i les calderes dels trens egipcis en van ser testimoni, ja que durant molts anys les van fer servir com a combustible. Llegeixin Mark Twain aInnocents a l’estranger (1903): «un escolta el profà enginyer dir malhumorat en veu alta: ‘Coi amb aquests plebeus, no es cremen gens... passa’m un rei».

Parra aprofundeix en les mòmies com a font d’informació biològica sobre les malalties dels egipcis. L’aigua del Nil era font de vida, i de paràsits. Nobles i poble baix, pocs se salvaven d’infeccions com l’esquistosomiasi (pèrdua de sang en l’orina, anèmia, minva de defenses...) o la malària (detectada en Tutankamon i altres familiars seus). També la intensa llum solar causava danys oculars. El maquillatge verd i negre als ulls d’homes i dones egipcis no era per coqueteria. Absorbia els reflexos, tenia propietats profilàctiques i repel·lia els mosquits.