Santos i 'Timochenko' tornen a firmar la pau

«Donem l’oportunitat a la pau, per nosaltres, per Colòmbia, i treballem junts per la reconciliació. Vegem aquest moment com el d’un canvi que ens permetrà creure en un demà millor, amb la certesa del que és possible. Recordem, com [Bertolt] Brecht, que tota guerra és una derrota». Juan Manuel Santos va acabar de parlar i el Teatre Colón de Bogotà va vibrar pels aplaudiments. El Govern i les FARC havien firmat el seu segon acord per donar per acabats 52 anys de conflicte armat intern. «El definitiu», van dir el president i Rodrigo Londoño, àlies 'Timochenko', abans d’estampar amb les seves firmes el nou pacte. A la sala es va començar a cridar: «Sí, s’ha pogut».

Els congressistes, jutges i la comunitat diplomàtica acreditada a Bogotà van ser els únics que estaven presents al Colón. Cecilia Silva Caraballo, una popular artista de Cartagena, va donar per iniciada la cerimònia amb les estrofes de l’himne nacional: «En surcos de dolores, el bien germina ya. Cesó la horrible noche». Potser com mai ho havien fet, les estrofes de la cançó van parlar amb claredat sobre el present polític.

«QUE LA PARAULA SIGUI L’ÚNICA ARMA»

El primer d’ acostar-se al micròfon va ser Timochenko, el cap de les FARC. «Que la paraula sigui l’única arma dels colombians», va dir. «Hem enriquit l’acord anterior tenint en compte les observacions de sectors diferents». Segons Timochenko, «els milers de compatriotes que van sortir als carrers a condemnar la guerra i a exigir a les parts no parar fins a arribar a l’acord definitiu» van ajudar a forjar el pacte.

«Volem canvis profunds dels costums polítics, que pari la corrupció, la mentida i l’engany». Timochenko va remarcar que amb aquest acord «no es deposen posicions ideològiques, polítiques o de consciència. Només posem fi a la guerra per confrontar civilitzadament les contradiccions. No més assassinats de dirigents socials, de reclamants de terres, d’activistes socials. És inaudit que segueixin caient guerrillers amb estranys arguments. Sorprèn la indolència del Govern».

Mentre el cap guerriller parlava, es coneixia l’assassinat d’un altre dirigent social. És el sisè en menys d’una setmana. La guerrilla va demanar un Govern de transició amb tots els participants de l’acord per a la seva eficaç implementació. Per últim, les FARC van saludar Donald Trump per la seva victòria electoral. L’Administració d’Obama va jugar un paper rellevant perquè es firmés la pau. ¿Què farà el seu successor? «Esperem que la seva gestió mantingui el suport a Colòmbia», va demanar Timochenko.

Juan Manuel Santos, premi Nobel de la pau, es va permetre la glossa de l’orador previ. «Que la paraula sigui l’única arma que ens permetem usar». Santos va reivindicar les millores del nou acord i la necessitat de fer-lo realitat. «La Colòmbia de demà ens ha exigit que els entreguéssim un país diferent en el qual no sigui normal la violència, la mort i les cadenes d’odi. Hem atès les propostes d’ajustos i canvis».

Santos va reconèixer les «aportacions» de les víctimes, l’Església, els empresaris i els joves, sindicats, comunitats indígenes, militars retirats, i el mateix Centre Democràtic, el partit d’Álvaro Uribe, que manté el seu rebuig actiu al pacte. Les opinions van ser rebudes «amb disposició i humilitat, entenent que aquests canvis no podien tirar enrere els immensos èxits assolits en sis anys de negociacions, i conscients que el temps conspirava».

CONTROL DE LA CORT CONSTITUCIONAL

Sota el pes de l’onada de recents crims, Santos va assenyalar: «Hi ha una urgència de pau. Havia començat a ensorrar-se l’alto el foc. Imaginin-se per un segon el que hauria significat tornar a la guerra».

L’«acord definitiu» serà discutit la setmana vinent al Congrés, on es ratificarà i implementarà sota control de la Cort Constitucional. Aquesta vegada, l’acord no serà sotmès a referèndum, com va passar el 2 d’octubre, en què va ser rebutjat per una ajustada majoria. L’aposta, aquesta vegada, començarà quan els legisladors l’avalin.

Notícies relacionades

El nou acord de pau a Colòmbia, en sis claus

El dia del perdó

Aquest serà el «dia D» i cinc dies més tard s’iniciarà el moviment de les FARC a les zones establertes. En tres mesos deixaran completament les armes. Dos mesos més tard, totes estaran en mans de les Nacions Unides i la guerrilla deixarà d’existir com a grup armat. S’obrirà una porta «per trobar espais de concòrdia i entesa».

Santos es va endur els últims aplaudiments. Va tornar a l’escenari Cecilia Silva Caraballo, aquesta vegada acompanyada d’un grup de percussionistes. «Violencia, maldita violencia, ¿por qué te empeñaste en teñir de sangre la tierra de Dios?», va cantar, i tot un país vol creure que parlava només del passat.