Mor John Berger, l'artista de la terra

Mor John Berger i el primer dubte és on situar-lo. ¿En la crítica d’art? ¿En la creació plàstica? ¿En la novel·la? ¿En la poesia? ¿En el reporterisme? ¿En l’activisme polític? ¿En el guió de cine? ¿En el teatre? Perquè en totes i cadascuna d’aquestes facetes va brillar com un dels autors més irreverents del segle XX, que ha mort als 90 anys, fets al novembre. Anglès ferotgement marxista, però no comunista, format a l’ombra d’un altre heterodox, George Orwell, feia més de sis dècades que s’havia instal·lat en un poblet perdut dels Alps francesos i els últims temps, després de morir el 2013 la seva dona i gran col·laboradora, Beverly Bancroft –a qui li va dedicar un dels seus últims llibres–, vivia als afores de París.

La vinculació a la terra és possiblement la característica essencial de la seva escriptura, en què es barreja un sentiment espiritual i tel·lúric que també és, i sobretot, una mirada política a la realitat i una arma per transformar-la. Bona part de les seves novel·les, les excel·lents 'Puerca tierra', 'Una vez en Europa' i 'Lila y Flag' (totes a Alfaguara) exploren la transformació de la vida de pagès a la urbana i són una declaració d’amor a Europa (el 'brexit' devia saber-li molt greu).

AMB HENRY MOORE

Solia dir que s’havia exiliat a França i s’havia convertit per això en un pagès més perquè no suportava els cercles polítics i culturals londinencs. Els va freqüentar als anys 40 i 50, després de lluitar a l’Exèrcit britànic durant la segona guerra mundial i d’haver impartit classes amb Henry Moore i sabia el que es deia. Als 30 anys va penjar definitivament els pinzells.

Quan el 1972 va guanyar el Booker per 'G.', considerada la seva obra mestra, va ofendre tothom al recollir el premi amb un membre dels Panteres Negres i declarar que donava la meitat de les 5.000 lliures de la dotació a l’organització nacionalista i l’altra meitat a les persones explotades per l’empresa McConnell, patrocinadora del guardó. Naturalment, l’escàndol va ser considerable i avui resulta curiós que a ningú se li acudís aleshores que l’autor d’a­quell llibre tan compromès no pensés ser conseqüent amb la seva escriptura.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquell mateix any va registrar la visibilitat més gran de l’autor, especialment per 'Maneres de mirar', programa documental de la cadena BBC que va dirigir i en què seguia els postulats estètics de Walter Benjamin i que va acabar sent tot un 'best-seller' com a llibre.

El seu exili francès va donar fondària al seu treball, als seus escrits sobre Picasso, als guions que va escriure per a Alain Tanner ('La salamandra' o 'Jonás que cumplirá 25 años en el año 2000') i des del seu refugi es va cartejar intensament amb el 'subcomandante' Marcos. El 2009, Isabel Coixet li va dedicar una instal·lació, 'From I to J.', amb la qual li retia homenatge i el va fer sortir del seu cau per enfrontar-se a les preguntes de la directora.