Johnson perd la primera batalla del seu mandat abans de ser nomenat primer ministre

Els britànics estrenen aquesta setmana nou primer ministre. Un relleu que arriba en un clima de fàstic per tres anys de ‘brexit’ i per l’aprensió que l’elegit sigui encara pitjor que la fallida Theresa May. Tots donen per fet que Boris Johnson serà proclamat líder victoriós del Partit Conservador dimarts. Un dia després serà investit primer ministre i rebrà l’encàrrec de la reina de formar Govern. Una nova i impredictible etapa comença per al país.

Serà un personatge molt diferent el que ocuparà la residència oficial de Downing Street. Un home“inconsistent, matusser i dispers”,d’acord amb un diplomàtic que el va patir al Foreign Office, quan Johnson era ministre d’Afers Exteriors. El que no serà nou és la legió de problemes que l’esperen. El nouvingut hereta un Govern en minoria i s’enfrontarà bàsicament a les mateixes urgències que va trobar May i ha deixat pendents. El ‘brexit’, per descomptat, és la primera.

Primera derrota

Els britànics n’estan farts, igual com els membres de la Unió Europea. Tots volen acabar amb el ‘brexit’ com més aviat millor, però la solució de la sortida sense acord, cap a la que sembla dirigir-se Johnson, va trobar una fèrria resistència al Parlament. L’avançament de la batalla es va produir dijous passat. Fins i tot abans de ser nomenat oficialment, Johnson va patir la primera derrota del seu mandat a la Cambra dels Comuns.

El candidat cridat a succeir May no ha descartat en cap moment la possibilitat de cancel·lar la reobertura del Parlament a la tardor. Johnson voldria d’aquesta forma tan antidemocràtica evitar que els diputats contraris a una ruptura sense cap pacte obstaculitzin la sortida de la UE el 31 d’octubre, data en la qual expira el termini acordat per Brussel·les. Per impedir aquesta possible suspensió de la Cambra, els parlamentaris van contraatacar aprovant per 315 vots a favor davant 274 en contra una esmena, en principi tècnica, sobre Irlanda del Nord, amb què s’asseguren que els Comuns estaran funcionant entre el 9 d’octubre i el 18 de desembre. La maniobra va partir del diputat laborista Hilary Benn. El Parlament “ha d’estar en funcionament en un moment crucial per al país”, va declarar Benn.

Rebels amb causa

En els últims mesos, els diputats han votat diverses esmenes en contra d’una sortida desordenada de la UE, però aquesta victòria, per un marge de 41 vots, és la més gran de les obtingudes fins ara. En total 19 conservadors es van abstenir, entre ells cinc membres del Govern, inclòs el ministre de Finances, Philip Hammond. Disset diputats ‘tory’ rebels més van votar-hi a favor, entre ells una secretària d’Estat, Margot James, que va presentar la renúncia. El resultat indica que l’oposició a un ‘brexit’ sense acord va en augment en el Partit Conservador. Hammond, la dimissió del qual és imminent, pot convertir-se en el capitost del grup de rebels proeuropeus conservadors. En una entrevista divendres va dir “no excloure res”, quan li van preguntar què faria davant d’una possible moció de censura contra Johnson. “Faré tot el que estigui en el meu poder”, va afegir, per impedir que el futur primer ministre suspengui el Parlament o tiri endavant un ‘brexi’t sense acord. Hammond amenaça d’enderrocar un Govern que encara ni tan sols existeix.   

Eleccions i Farage

Johnson pot trobar-se, com li va ocórrer a May, amb les mans lligades i una resistència encara més ferotge. Si el Parlament bloqueja el seu pla per al ‘brexit’, no li quedaria cap altra solució que les eleccions anticipades per provar d’aconseguir la majoria necessària per governar. La debilitat dels laboristes, amb la seva pròpia guerra interna contra Jeremy Corbyn, és un al·licient per anar a les urnes, possiblement la pròxima primavera, si els esdeveniments no es precipiten. Evitar la dispersió de vot dels partidaris del ‘brexit’ dur és imprescindible i Johnson hauria d’arribar molt possiblement a algun tipus de pacte amb el líder del Partit del Brexit, Nigel Farage, que molts ‘tories’ consideren tòxic.   

Independentisme en augment

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El ‘brexit’ ha polvoritzat el Partit Conservador i amenaça la unitat constitucional d’un país format per quatre nacions. Johnson és terriblement impopular a Escòcia i els conservadors escocesos se n’han distanciat, recolzant els seus rivals en l’elecció del líder. L’ex primer ministre laborista Gordon Brown assenyalava la passada setmana que “Johnson pot ser l’últim primer ministre del Regne Unit a Escòcia”. Segons una enquesta realitzada a finals de juny per la firma Panelbase, el 53% dels escocesos consultats votarien a favor de la independència si l’exalcalde de Londres es posa al capdavant del Govern.

Amb el ‘brexit’, l’activitat política va entrar en una espècie de coma artificial. Tota l’energia s’ha abocat en la gestió de la sortida de la UE. Reformes urgents i necessàries s’han ajornat. El país ha de recobrar la normalitat i l’equilibri. ¿Però és Johnson l’adequat per a aquesta missió?