Mals rotllos al supermercat

Max Rockatansky estava equivocat. Ara ho sabem. Quan el caos i la devastació s’apropiïn del planeta, les guerres no es lliuraran per la gasolina ni per l’aigua, sinó pel paper higiènic de doble capa. És una cosa que cap de les quatre entregues de ‘Mad Max’ va arribar a preveure, però que aquest curset accelerat d’Iniciació a l’Apocalipsi en què s’ha convertit la crisi del coronavirus ens ha ensenyat amb tota cruesa. Res s’acosta tant a la idea que tenim d’un futur distòpic de penúria i escassetat com aquestes escenes d’hordes abalançant-se sobre els rotllos de cel·lulosa premsada com zombis amb gastroenteritis.

«Me’l treuen del palet abans de col·locar-lo a les lleixes», explica un reposador del Mercadona que hi ha al número 366 del carrer de Consell de Cent de Barcelona. Allà, efectivament, no es veu ni un sol paquet de paper higiènic en exposició. Tampoc hi ha paper de cuina, i queden molt pocs tovallons d’un sol ús. I només són les 12,43 del migdia. «Ningú ho entén –diu l’empleat–. Nosaltres ja riem. Si preguntes a la gent per què compra tant paper de vàter, et diuen: ‘Per si de cas’». ¿Per si de cas què? L’home arronsa les espatlles i riu. «Per si de cas s’acaba, suposo».

Cues incomprensibles

Ja ho diu Marie Kondo: «Els ‘per si de cas’ són el pitjor enemic de l’ordre». El ‘per si de cas’ és també la gran justificació que esgrimeixen aquests centenars de persones que, contravenint totes les directrius sobre evitar les concentracions i mantenir la distància, fan cua aquests dies amb els seus carretons de la compra a les portes d’un Mercadona. Ho fan al Mercat de la Florida de l’Hospitalet del Llobregat (on els Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir per pacificar la fila), al Màgic de Badalona, a Sants, a Nou Barris, a Mollerussa i a molts altres llocs. El misteriós del cas és que al final d’aquestes cues incomprensibles gairebé sempre hi ha un Mercadona. Ni un Consum, ni un Bonpreu, ni un Condis, ni un Lidl, ni un DIA ni un Alcampo, no. Un Mercadona.

A Consell de Cent, 366, no obstant, no hi ha aglomeració de gent a les portes, tot i que a l’interior la densitat de població és una alegria per a qualsevol patogen mínimament sociable. A més del paper tissú («màrtir de la societat», cantava La Trinca en la seva ‘Oda al paper de vàter’), falta gel higienitzant i sabó de mans i comencen a escassejar alguns congelats i productes avícoles. «El proveïment està garantit», assegura un cartell que fa una crida a la compra assenyada i ordenada.

La prima del 20%

El personal de Mercadona té almenys l’incentiu d’una prima del 20% sobre el seu salari brut en la nòmina de març, segons l’anunci fet divendres per l’empresa. Per «posar en valor» la càrrega de treball que suporten aquests dies. En altres cadenes no hi ha tal plus, malgrat que les situacions que viuen els seus treballadors són molt semblants. «És indignant –es queixa una empleada del supermercat Consum de la Vila Olímpica–. ¿Qui ens protegeix a nosaltres?».

Notícies relacionades

Coronavirus avui 27 de setembre: així està la situació

Per què no és necessari comprar paper higiènic per al coronavirus

És migdia, i a l’esmentat establiment ja no queda ni fruita ni verdura (a excepció de llimones i plàtans). Tampoc hi ha ous ni productes de carn i aus frescos. Ni, per descomptat, paper higiènic. S’estén el nerviosisme entre les caixeres, que només disposen d’un dispensador de gel desinfectant. «Aquí hi ha aglomeració, no es guarden les distàncies, som els més exposats –apunta una de les veteranes del súper–. O ens confinem tots o això és tremendament injust. També tenim famílies, gent gran a càrrec... I, pel que sé, no passa només en aquesta cadena, passa en totes».  

Botigues d’alimentació de 24 hores

Potser ha arribat el moment de recórrer al petit comerç. A aquestes botigues d’alimentació de 24 hores amb noms com ara Amigo, Max, Catalunya 1, London, Olímpic i Supermercat a seques (el més freqüent), aquest diari en dona fe, no hi falta el paper higiènic. O al Supermercat Honesto, del carrer de Diputació (que tindrà el meu vot quan es convoqui el premi a la botiga d’alimentació amb el nom que més mola de Barcelona). A l’Honesto, tots els empleats, i en són cinc, porten mascaretes sanitàries. Bona part dels compradors (quatre de sis), també. «No és només per nosaltres, és també per vosaltres», diu un cartell que dona compte de la decisió d’imposar l’ús de l’estri profilàctic. Ho diu en castellà i en mandarí, perquè l’Honesto és un supermercat de productes xinesos. La majoria dels clients també ho són (de xinesos), en una proporció de quatre de cada sis. Com és fàcil deduir, els dos occidentals (francesos, per a més detall) són els que van sense mascareta. A l’Honesto no sembla haver-hi risc de col·lapse. Deu ser perquè no hi venen paper higiènic.