Carlota Pi (Holaluz): «Jo posaria l’exèrcit a col·locar plaques solars a les teulades»

Carlota Pi ho té més que clar. Si en aquest precís moment la ministra responsable de l’energia en aquest país (Teresa Ribera) creués la porta i li preguntés si vol alguna cosa, ella no necessitaria ni mig segon per pensar la resposta. «Que posés l’Exèrcit a col·locar plaques solars a sobre de les teulades». El públic que l’escolta en l’últim ‘afterwork’ de la temporada, un cicle de conferències organitzat per EL PERIÓDICO i Holaluz a la Casa Seat de Barcelona, riu de l’ocurrència. «Ho dic seriosament: el problema del preu s’acabaria immediatament», afirma aquesta emprenedora.

De formació enginyera industrial, Pi és precisament la cofundadora i presidenta executiva d’Holaluz, una comercialitzadora d’energia verda amb 12 anys de vida, però ja valorada en uns 200 milions d’euros, que acumula –segons confessa aquesta directiva– entre 5 i 10 ofertes de compra, amb al voltantn de 390.000 clients al tancament de l’any passat i uns ingressos de 570 milions d’euros. De fet, només el primer trimestre d’aquest any, ha facturat més de la meitat d’aquesta quantitat. «Són resultats que mirem amb orgull, però encara estem al peu de la muntanya», assegura l’empresària, que aspira a assolir el milió de clients el 2024 i que somia culminar la «revolució de les teulades», un objectiu que han convertit en marca i bandera de la companyia i que creuen que resoldria de soca-rel la crisi energètica a la qual s’enfronta el món.

«Tenim un còctel que fa que el preu del megawatt hora (MW/h) sigui de 300 euros, però això no és per una situació circumstancial (com una guerra), és perquè el sistema de producció i consum d’electricitat ha col·lapsat, ja no es pot estirar més», planteja Pi. «El preu de l’energia no baixarà: el que estem patint és producte d’una fallada estructural del sistema», insistirà estona més tard la directiva, afegint com a prova que aquests 300 euros que costa aquesta setmana l’energia a Espanya es donen amb el preu intervingut. A França, diu, el megawatt hora està ja en els 700 euros.

Per això la seva revolució de les teulades, que pretén posar plaques solars sobre els 10 milions de teulades residencials que hi ha a Espanya, de les quals 8 milions són cases unifamiliars. «Quan siguem capaços que a cada teulada hi hagi plaques per produir electricitat per convertir aquest edifici en una central de generació, els preus de l’energia tornaran no als 50 euros de març de l’any passat, sinó a 35 euros per als pròxims 40 anys», assenyala Pi.

El sistema d’Holaluz

Perquè el ‘modus operandi’ d’Holaluz és comprar energia produïda a partir de fonts renovables tant a productors que s’hi dediquen industrialment, com a particulars que tenen instal·lats sistemes fotovoltaics a casa seva i que produeixen més energia de la que consumeixen. «Airbnb converteix persones en hotelers; nosaltres convertim famílies en productors», sintetitza l’experta. «És tan bona la proposta de valor, que estem generant fins i tot un problema fiscal», indica amb referència que, al vendre aquesta energia, la família ha de declarar l’IVA. L’empresa és en plena campanya per impulsar un canvi regulatori que eviti aquest punt, però pel camí ha ideat un sistema segons el qual compensen els clients que tenen aquest càrrec tributari per tenir plaques (i vendre la seva energia) en la seva segona residència, retallant el que paguen a la factura de la seva vivenda habitual.

«Veig molt fàcil arreglar aquest problema: no hem d’esperar a una tecnologia futurista que és en un laboratori, és una tecnologia que existeix, que és barata i que s’instal·la en un dia», resol la cofundadora d’Holaluz, posant èmfasi que si els 10 milions de teulades de les quals parteix la seva campanya suposen un terç dels comptadors de llum que hi ha al país, significa que una de cada tres persones té una teulada viable. «La decisió és seva», remata Pi.

Grans parcs i desenvolupament tecnològic

Notícies relacionades

15 dies amb l’excepció ibèrica: la rebaixa ronda l’11% de la factura

Furor per les plaques solars per a l’autoconsum

Fins i tot per a les recurrents pegues que s’associen amb les instal·lacions d’aquest estil, ella té resposta: l’energia que es deixa de produir els dies que no hi ha sol o durant la nit arriba dels grans parcs, i a mesura que avanci el desenvolupament tecnològic, s’abaratiran les bateries per emmagatzemar la pròpia. I per al que encara en dubti, dues dades: Alemanya té dos milions d’instal·lacions solars fotovoltaiques, i a Brussel·les hi ha més instal·lacions d’ús domèstic que a tot Espanya. «Tenim molt camp per córrer», apunta.

De tota manera, i tot i que critiqui sense vacil·lar decisions com la de declarar l’energia nuclear com a verda, Pi es mostra optimista. Sobretot perquè sap que la regulació ve després de la realitat, i ella està convençuda que en algun moment s’arribarà als 10.000 MW de potència solar distribuïda. «Arribarà un moment on tenir plaques fotovoltaiques per produir electricitat serà tan estàndard com ho és avui tenir un ‘smartphone’ a la butxaca», promet. De moment, es conforma amb continuar picant pedra fins que així sigui. «Un mercat no el lidera qui té més quota, ebitda o clients, sinó qui canvia les regles del joc», conclou l’executiva.