Antoni Cañete (Pimec): «La transició energètica a Catalunya és vergonyosa»

Energia, aigua i productivitat seran els tres elements estratègics que marcaran la competitivitat de les empreses i els estats durant el segle XXI. Qui les tingui i les controli preservarà i millorarà el benestar dels seus ciutadans i, qui no, patirà les conseqüències de la seva escassetat. El president de Pimec, Antoni Cañete, ho té clar. Tan clar com endarrerida veu Catalunya pel que fa a la primera opció. «Això de la transició energètica és vergonyós», va afirmar el líder de les pimes catalanes en l’‘afterwork’ organitzat per EL PERIÓDICO i Holaluz a Casa Seat. 

Mentre els líders polítics de tot el món són o es dirigeixen a la cimera del clima que s’està celebrant a Sharm al-Sheikh, Cañete recorda els molts deures pendents que la societat catalana i el seu Govern tenen en matèria energètica i de sostenibilitat. «L’autonomia energètica és un element fonamental. Ho estem veient ara [amb la guerra a Ucraïna]. Si hi ha algú que ens apaga l’interruptor, perdem la partida», amb referència a la capacitat de Vladímir Putin de sacsejar mig Europa amb un tall generalitzat de gas. 

Només el 17% de l’energia que es genera a Catalunya és d’origen renovable, segons les últimes dades de Red Eléctrica. Mentre que el conjunt d’Espanya arriba als seus màxims històrics de producció renovable amb un 46,7%. «No estem fent els deures», ha insistit. I és que en l’última dècada la inversió pública per impulsar parcs eòlics, camps de plaques solars o noves infraestructures hidràuliques ha sigut escassa. Segons un estudi recent del Col·legi d’Enginyers, Catalunya necessita una injecció anual de 8.000 milions d’euros durant els pròxims 30 anys per poder arribar als objectius de descarbonització.

Energia, aigua i productivitat. La pulsió empresarial que va maltractar el medi ambient el segle passat amb l’objectiu d’engrandir el negoci comença a entendre que sense planeta no hi ha activitat possible. «El decreixement no és una opció. L’hem viscut amb la covid, però hem de replantejar-nos com aconseguir el creixement», ha afirmat. Des de la patronal de les pimes advoquen per un capitalisme inclusiu, lluny del neoliberalisme extractivista sustentat en els oligopolis. 

Aquesta filosofia impregna la seva proposta per a l’ampliació de l’aeroport del Prat de Barcelona, que obligatòriament ha de passar –al seu entendre– pel diàleg de totes les parts implicades. «Només a través del diàleg podrem sortir de les postures immobilistes. [...] Comencem a veure llum al final del túnel per començar a treballar i que passin coses», ha manifestat, optimista. Per això advoca per reobrir el debat de l’ampliació de l’aeròdrom de la capital catalana, en continuació dels models de governança del port de Barcelona i de la Zona Franca, sumant-hi governs locals, autonòmics i agents socials. «Ens hi juguem el present i el futur del país», ha insistit.

Energia, aigua i productivitat. Sobre aquest últim element, Cañete també té clar que el país fa tard i que el proclamat pacte de rendes, si el Govern central no ha sigut capaç d’estructurar-lo des de començament d’any, ja no té marge per aconseguir-ho. El president de Pimec aspira a anar més enllà i conjurar els agents polítics i socials per a un gran pacte de productivitat. Productivitat dels factors, amb menys despesa energètica però més eficient, i productivitat del treball, amb salaris més alts, més formació i més producció. : «No podem no pujar sous, però si a les pimes els puja l’energia, els subministraments i tot... fa falta augmentar la productivitat», ha afirmat.

Asseure’s a la mateixa taula que la CEOE

Notícies relacionades

Joan Roca: «El Celler de Can Roca continuarà obert almenys 10 anys més»

Carlota Pi (Holaluz): «Jo posaria l’exèrcit a col·locar plaques solars a les teulades»

Cañete entén que les pimes han d’estar presents i degudament representades en tots aquests debats. El que ha batejat com «posar les pimes al lloc de comandament». Amb aquesta finalitat ha iniciat la seva particular croada per aconseguir que el Govern espanyol concedeixi a les pimes una cadira a les taules del diàleg social. «En la mateixa organització no pots tenir El Corte Inglés i una botiga petita», ha explicat. Com ja passa a Catalunya, on Foment del Treball i Pimec estan reconegudes en les mateixes condicions com a agents més representatius de les empreses. «A Catalunya, el nostre marc patronal està homologat amb Europa. A Espanya no», ha afirmat. 

Pimec va trigar 11 anys de litigis a aconseguir que la Generalitat li reconegués la credencial d’agent més representatiu. A nivell estatal ja han iniciat el procés legal per aconseguir-ho a través de Conpymes, una patronal que ja té pes en el transport, el camp, la immobiliària i la neteja. «Crec que ho canviarem ben aviat. [...] Fins que les pimes no es posin a nivell estatal en el diàleg social no haurem culminat la transició democràtica», ha declarat.