‘Afterwork’ d’EL PERIÓDICO

Joan Guàrdia, rector de la UB: «La universitat ha d’ajudar els joves a separar banalitat i coneixement»

Joan Guàrdia, rector de la UB: «La universitat ha d’ajudar els joves a separar banalitat i coneixement»

Jordi Otix

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

L’afany de la humanitat per entendre el món i transmetre coneixement és una cosa que ens ha acompanyat des de les albors de la civilització. Però la manera de fer-ho ha canviat radicalment des que, segles enrere, la cultura estava en mans d’uns quants privilegiats fins a un context en el qual, com ara, els sabers són cada vegada més transversals i es comparteixen a través de múltiples plataformes. «Les universitats han d’adaptar-se als nous temps sense perdre el rigor», afirma, amb tarannà contundent, el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia. «El rol de les universitats és ajudar les noves generacions a separar la banalitat del coneixement. Per això hem d’adaptar-nos als nous temps sense oblidar-nos dels valors, la qualitat i el rigor que caracteritzen la nostra feina», va argumentar Guàrdia durant l’‘afterwork’ organitzat per EL PERIÓDICO a Casa Seat.

Segons va explicar Guàrdia durant una conversa amb el director d’aquest diari, Albert Sáez, el context actual no només obliga a replantejar els mètodes d’ensenyament sinó que, a més, també planteja una reflexió sobre el rol de les universitats. «El seu primer dia de classe, els alumnes d’ara tenen accés amb un simple clic a més informació que la que jo vaig tenir al llarg de tota la meva carrera. No té sentit que els docents intentem competir contra això. El nostre rol és guiar-los en aquest mar d’informació, ajudar-los a entendre i, sobretot, donar-los context», va explicar el rector de la universitat més antiga de Barcelona.

«El nostre rol és guiar els estudiants en aquest mar d’informació, ajudar-los a entendre i, sobretot, donar-los context»

Joan Guàrdia

Rector de la Universitat de Barcelona (UB)

Un dels exemples més clars sobre la importància que la universitat s’adapti als nous temps va arribar, de manera totalment col·lateral, amb l’esclat de la pandèmia de covid-19. Aquesta crisi sanitària, que va obligar a confinar gran part de la població a les seves llars, també va forçar els centres educatius a adaptar les seves classes a un entorn virtual. «La pandèmia ens ha deixat un llegat important a les aules. Ara, per exemple, tenim cada vegada més classes digitalitzades i noves maneres de fer docència», va explicar Guàrdia. «Hi ha classes que fem de forma simultània a cinc països diferents. I assignatures en què els nostres estudiants han de treballar amb els companys que tenen al costat i, al seu torn, amb altres que estan a Montpeller», va comentar el rector durant la seva intervenció davant l’atenta mirada del públic.

Conversa entre el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, i el director d’EL PERIÓDICO, Albert Saéz. /

Jordi Otix

Universitat de referència

En els seus sis segles d’història, la UB ha viscut tota mena de canvis i transformacions socials. En aquests moments, segons va explicar Guàrdia, la institució compta amb més de 40.000 estudiants de grau, 5.500 de màster, 5.000 investigadors en formació i més de 10.000 estudiants de postgrau. «Cada dia afectem directament la vida de 110.000 persones i, de manera indirecta, unes 350.000», va afirmar Guàrdia. «També estem molt orgullosos de dir que la universitat forma part del teixit de la ciutat de Barcelona», va afegir. En aquest sentit, el rector va ressaltar que aquesta universitat també destaca com la quarta institució amb més metres quadrats a la ciutat. De fet, fins i tot es calcula que té més seus que alguns petits ajuntaments catalans.

«Estem molt orgullosos de dir que la universitat forma part del teixit de la ciutat de Barcelona»

Més enllà de la seva tasca docent, la UB s’ha consolidat com una institució pionera en la generació de coneixement científic. En aquesta institució es generen una mitjana de 7.500 articles científics i acadèmics cada any. En aquests moments, segons apunten els últims balanços de la universitat, la institució manté més de mil projectes d’investigació actius, així com 232 grups científics consolidats i 50 projectes europeus de gran abast. Moltes d’aquestes xifres situen la universitat com una de les més ben valorades del món en diferents rànquings tant de rendiment acadèmic i producció científica com de transferència de coneixement.

Compromís amb la ciència

Notícies relacionades

Un dels grans reptes a què s’enfronten els grups d’investigació no només d’aquesta universitat catalana sinó, en general, de tot Espanya és intentar recuperar el pols després de la gran recessió del 2008. «Aquesta crisi ens va exposar a una falta de finançament ferotge en què, d’una banda, es va tallar dràsticament la inversió en ciència i, de l’altra, van precaritzar encara més les condicions de treball dels investigadors», va explicar Guàrdia. «Els últims anys la situació ha començat a canviar, però encara no ens hem recuperat. És com quan tens un accident: estàs mesos en repòs, perds massa muscular i, tot i que et recuperis, el primer dia no pots tornar a córrer com abans. Necessitem continuar treballant per garantir una recuperació sòlida de tot el teixit científic», va argumentar.

«Necessitem continuar treballant per garantir una recuperació sòlida de tot el teixit científic»

Guàrdia va explicar orgullós aquest compromís i la seva importància per a tota la comunitat universitària. I no només pel seu rol com a rector de la institució sinó perquè, segons va destacar ell mateix, la seva vocació és la de científic. «Abans d’assumir aquest càrrec jo em dedicava a la investigació en neurociència computacional. Ara, tot i que la feina de rector m’ocupa totes les hores, intento dedicar almenys un dia a la setmana per estar al laboratori. I us asseguro que quan acabi aquesta etapa tornaré a la meva feina de fer ciència perquè aquesta és la meva veritable vocació», va concloure, orgullós.