Esquí sense límit a Zermatt

Els Alps. La Meca de l’esquí a Europa. Més encara si parlem de Zermatt. L’omnipresència del Matterhorn (4.478 metres), un poble per als vianants, 365 dies a l’any d’esquí i 360 quilòmetres de pistes fan d’aquesta estació suïssa una de les destinacions més preuades a l’hora de passar uns dies a la neu. Tot va començar el 1865 quan el britànic Edward Whymper va trepitjar per primera vegada el cim del Matterhorn. Va ser 33 anys més tard quan va entrar en funcionament l’icònic tren de Gornergrat i el 1928 es va viure la primera temporada d’hivern.

Zermatt és una destinació per a tot l’any, però és a l’hivern quan viu la seva màxima esplendor. No són només els 360 quilòmetres de pistes esquiables amb un mateix forfet, sinó que compta amb molts més atractius com la pista més llarga d’Europa amb 25 quilòmetres de descens, la glacera per esquiar tot l’any, un panorama amb més 30 muntanyes que superen els 3.000 metres d’altura i un famós ‘après-ski’ amb una suggeridora oferta gastronòmica i vida nocturna amb música en directe.

Quatre àrees

L’àrea esquiable, coneguda com a Matterhorn Ski Paradise, està dividida en quatre zones com són Rothorn (3.103 metres) a la qual s’accedeix amb el metro alpí Sunnega, Stockhorn (3.532 metres), Gornergrat (3.089 metres) i el seu tren panoràmic, i Klein Matterhorn (3.883 metres), la cota màxima on també es troba la glacera i el punt d’accés a l’estació veïna de Cervinia (Itàlia) amb què forma el domini Zermatt-Cervinia Valtournenche que brinden aquests 360 quilòmetres de pistes i 52 remuntadors. La joia de la corona és el Matterhorn glacier ride, un telecabina estrenat el setembre de 2018 dissenyat pel carrosser italià Pininfarina (conegut pels seus treballs per a Ferrari i Maserati) i amb l’interior de les cabines decorades amb vidres de Swarovski.

Apartat de zones més freqüentades com Klein Matterhorn, Zermatt amaga perles com la pista Kumme a l’àrea de Rothorn, molt apreciada pels esquiadors locals igual com la zona de Findeln amb molts restaurant plens d’encant com El Paradies, recomanat per la Guia Michelin. Disfrutar de les vistes de la pujada a Gornergrat resulta imprescindible. El tren, que el 2018 va complir el seu 120 aniversari, va guanyant altura sense pressa ni pausa, sempre amb el Matterhorn com a teló de fons. A la seva arribada, un restaurant d’altura dona l’oportunitat de reposar forces abans de començar un descens que sembla no tenir final, ja sigui cap a Gant per dirigir-se a la zona de Rothorn o cap a Furi per a des d’allà ascendir a Kleine Matterhorn.

Menjar no és un problema a Zermatt. Al llarg del domini esquiable tota una sèrie de refugis i restaurants, tots amb encant, poden ser el millor punt per disfrutar d’un plat local com una ‘fondue’ o una ‘raclette’. 

A la cota màxima de l’estació es troba la glacera Theodul on es pot esquiar tot l’any, de moment, i el Palau de Gel esculpit sota la glacera. Des d’allà es pot passar a Cervinia pel Plateau Rosa i esquiar a Itàlia. Aquí no pot faltar la foto sobre la mateixa línia pintada al terra que marca la frontera entre un país i l’altre de manera que permet estar a Suïssa i a Itàlia alhora.

Activitats paral·leles

Notícies relacionades

De l'esquí al surf a les illes Lofoten

L''skimo': més enllà dels remuntadors

Al finalitzar la jornada d’esquí, així que va baixant cap al poble, l’ambient als restaurants va guanyant intensitat amb música en directe com a reclam per fer un alto, o al mateix poble locals com el Papperla Pub o el Harry’s Ski Bar.

Ja sense les botes d’esquí, un passeig pel poble per als vianants on només circulen bicis i petits vehicles elèctrics serà la millor manera d’estirar les cames, o visitar el Museu Matterhorn. Pista per a trineus i ‘cúrling’ formen part de l’oferta d’activitats paral·leles a l’esquí, el rei de l’hivern a Zermatt. Perquè a l’estiu aquesta estació del Valais segueix en plena activitat amb el senderisme i altres propostes tot i que aquesta és ja una altra història.