L''skimo': més enllà dels remuntadors

L’esquí de muntanya està en ple auge. Cada vegada són més els esquiadors que veuen en l’‘skimo’ una altra manera de disfrutar de la muntanya i de la neu a l’hivern. Són moltes les estacions que han habilitat i senyalitzat una sèrie d’itineraris per practicar-lo. El ‘boom’ també queda patent en les mateixes pistes d’esquí on no és difícil veure un esquiador de muntanya ascendint per l’extrem de la pista. «Des de FGC ja fa anys que marquem uns itineraris per practicar l’‘skimo’ d’una manera més segura», apunta Enric Serra, director de Vallter 2000.

Per disfrutar de l’‘skimo’ és necessari un coneixement previ de l’entorn, el material i també la tècnica. Aquesta popularització de l’esquí de muntanya també s’ha donat per la proliferació dels esquiadors que practiquen aquesta modalitat a les pistes d’esquí, amb neu ben trepitjada, per mantenir-se en forma. En aquest cas, sempre s’ha de tenir en compte que es comparteix pista amb els esquiadors d’alpí, de manera que s’ha de pujar per un lateral de la pista i, si es creua, s’ha de fer sempre en un punt amb molta visibilitat i sense molestar els que baixen. En cas de fer-ho en grup es creuarà en una filera per no ocupar tota la pista. I si al creuar arriba un esquiador que no hem vist el millor és quedar-se quiet. FGC, en col·laboració amb la FCEH, ha estrenat aquesta temporada un forfet per a ‘skimo’.

Abans de sortir, planificació 

A l’hora de planificar una sortida s’ha de fer de manera realista, segons el nivell dels participants, consultant la previsió meteorològica i el risc d’allaus. Fora de les pistes seguirem l’empremta del guia o de l’esquiador de davant i és indispensable saber fer un canvi de direcció de la volta maria per continuar pujant i canviar de direcció sense trencar la capa de neu, que podria provocar una allau. «El ‘boom’ de l’‘skimo’ ha portat molta gent desconeixedora del medi. Moltes vegades no consulten la previsió meteorològica o no tenen en compte detalls, com està succeint ara, que al fer calor durant el dia i fred a la nit la neu es transforma i es gela, i es torna un escenari complicat,» revela el mateix Serra.

En l’‘skimo’ s’ha de tenir en compte que els esquís no solen tenir fre, de manera que els haurem de recolzar en la neu sobre la fixació perquè no se’n vagin muntanya avall quan ens els traguem. Les fixacions, igual que les botes, també són diferents de l’esquí alpí, molt més lleugeres. Només ens faltaran les ‘pells de foca’, que es col·loquen per pujar i evitar que l’esquí llisqui cap enrere, i els pals, a més del casc, per esquiar.

L’equip bàsic

Quant a l’equip necessari, aquest es pot dividir en material d’esquí i de seguretat. El DVA (detector de víctimes d’allaus), la pala i la sonda són elements imprescindibles. I no només és necessari portar-ho, sinó que també s’ha de saber utilitzar i comprovar que el DVA funciona i té prou bateria abans de sortir. De la mateixa manera s’ha de vestir per capes pensant que al pujar es farà un exercici considerable, però al baixar haurem d’estar més abrigats.

Notícies relacionades

De l'esquí al surf a les illes Lofoten

El mundial de 'freeride' arriba a Andorra

Respecte a l’equip d’esquí, Víctor Castellón, responsable comercial d’Atomic Iberia, explica que «un detall important són les fulles. La gent no és conscient i si arriben a un lloc i està gelat la pell no té tracció i s’han d’utilitzar les fulles per seguretat. Un altre dels dubtes de la gent que comença és l’amplada de l’esquí. Al Pirineu Oriental se n’utilitzen d’entre 75 i 80 de patí i 85 més cap a la Vall d’Aran». Des d’Atomic també destaquen que «en les fixacions el que preval per al gran públic és portar frens, tot i que sigui més pes però que en cas de caiguda l’esquí salta i es frena. Si no es porta fre van subjectes amb una corretja i si caus l’esquí va amb tu».

Els preus d’un equip per iniciar-se en l’‘skimo’ es pot situar en 349 euros per a uns esquís bàsics; les pells poden costar uns 149 euros; les fixacions, 300 euros, i les botes, 399 euros, tot i que per començar sempre es pot llogar.