Ripoll no oblida, però tampoc vol recordar

“Això”, “el que va passar”, “allò” o “tota aquesta història”. Totes són expressions que utilitzen els veïns de Ripoll, un any després, per evitar dir la paraula atemptat per referir-se alsatacs gihadistes que van sacsejar Catalunya el 17 d’agost del 2017. Ripoll no oblida, però tampoc vol recordar

La calma d’agost impera a la plaça Nova, en la de Sant Eudald i també en la de l’Ajuntament: un grup de veïns pren unes canyes, els nens disfruten de les seves vacances i alguns turistes visiten el poble, potser sense saber que d’aquí eren els terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils. Però els veïns, malgrat intentar girar full, ho continuen tenint present. Una pancarta amb el lema ‘Condemnem la violència’ penja de l’Institut Abat Oliba, on van estudiar la majoria dels gihadistes, i rep els que arriben a un poble el model de convivència del qual es va posar en quarantena pel recel i el desassossec de molts veïns.

Però avui a Ripoll es respira normalitat, tot i que des de la distància. “La veritat és que hi ha poca barreja entre les dues comunitats, però això sempre ha sigut així”, reconeix un veí de mitjana edat, que està prenent alguna cosa amb dos amics en una terrassa. Un altre veí, el Carlos, assegura que a Ripoll no passa res diferent d’altres llocs de Catalunya. “Jo jugo a futbol amb uns quants musulmans i la meva relació amb ells és la mateixa que abans”, explica mentre saluda amb un “¡Anda, es Said!” a un amic musulmà que passa per davant amb el cotxe. Tot i així, reconeix que, “com a tot arreu”, a Ripoll també hi ha “prejudicis”. “No és odi. És sospirar una mica al veure’ls, perquè potser és cert que des que va passar tota aquesta història mirem diferent els musulmans amb els que no teníem relació anteriorment”, subratlla.

Res a veure amb l’Islam

També la comunitat musulmana de Ripoll assegura que “tot és normal” entre els veïns. “La gent del poble, chapeau, chapeau”, exclama Ali Yassine, president de la comunitat musulmana Annour. Deixa molt clar que el que van fer els joves de Ripoll “no té res a veure amb l’Islam” i, de fet, l’“error”, assegura, és que no coneixien la religió: “Si tinguessin idea del que és, no haurien fet això. T’ho asseguro”, diu.

La comunitat musulmana treu ferro al racisme o desconfiança que asseguren que noten en alguns comentaris dels veïns de Ripoll. “Hi ha gent que critica els musulmans, però no és una cosa nova, passa des de sempre”, admet Ali Yassine, que destaca que “per uns marroquins que hagin fet això no significa que tots els marroquins siguin dolents”. També Younes, amo d’una carnisseria del poble, celebra que “la gent sàpiga separar i no ho posi tot al mateix sac”. El seu establiment halal continua tenint clients no musulmans, com abans, tot i que n’ha perdut un petit percentatge: “Alguns creuen que per una poma podrida tot el cistell ho està”.

Com en molts conflictes, les posicions a Ripoll també s’han radicalitzat. Segonsla regidora de l’ajuntament Montsina Llimós “els atemptats han provocat que aflorin totes les emocions i això ha fet que hi hagi un acostament més gran en alguns casos però també un recel més gran en d’altres. Tot s’ha polaritzat”, admet.

Els atemptats van ser un xoc per a tot el poble, també per a la Natalia, una treballadora d’un restaurant de Ripoll. Aquesta jove, de 21 anys, coneixia els terroristes i fins i tot un d’ells va treballar amb ella. “Quan veus per la televisió que diuen que alguns gihadistes eren bons nois, penses que no pot ser. Però ells ho eren i ¡mira!”, diu sorpresa.

El cert és que alsveïns musulmans els atemptats els pesen com una llosa encara més gran. “Sembla que siguem tots culpables. Si no, ¿per què ets aquí?”, pregunta l’amo de la carnisseria halal a EL PERIÓDICO. Tampoc ha sigut fàcil per al president de la comunitat musulmana, que fa 12 anys que és a Espanya, assimilar el que va passar. “En tot el temps que fa que soc aquí, el 2017 va ser el pitjor any. Em costa dormir, no tinc ganes de menjar... No és com abans. Em va doldre molt que els nois fessin això”.

Tornar a la normalitat

Ali Yassine està en contacte amb les famílies dels gihadistes, a qui, assegura, “els costa molt recuperar la normalitat”. Van a la mesquita a resar, però el president de la comunitat musulmana els veu “sempre una mica encongits”.

Notícies relacionades

Llibertat per a un dels tres condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils

El mosso que va perseguir la furgoneta de la Rambla: «Disparar era impossible»

Malgrat la distància evident entre la comunitat musulmana i la resta de veïns de Ripoll, el repte és compartit: fer que la convivència sigui encara millor. La regidora Llimós pilota un nou pla de convivència, a través de taules de treball i d’activitats puntuals, per aconseguir “que no importin les diferències entre ciutadans de Ripoll” i que siguin una “oportunitat en positiu”.

I una bona manera de llimar diferències és posar menjar pel mig. A la sortida de la mesquita de Ripoll, Mohammed surt de resar per quarta vegada el dia i mostra orgullós a aquest diari fotografies que té guardades al seu mòbil d’un àpat que va organitzar la comunitat musulmana al carrer, obert a tot el poble, per celebrar el final del Ramadà i mostrar a la resta de veïns com practiquen l’Islam.