Barcelona, el dolorós aprenentatge del 17-A

Per l’emissora va ressonar la veu agitada d’un policia que parlava mentre estava corrent. “¡Hi ha hagut un atropellament massiu a la Rambla!”. El llavors comissari de Barcelona delsMossos d’Esquadra, Joan Portals, aquella tarda del 17 d’agost del 2017, va comprendre que finalment havia passat: la ciutat havia rebut un atemptat terrorista. Portals va sortir del despatx per dirigir-se immediatament a la Rambla, mentre per la ràdio, la veu del mateix policia, llançava un segon avís, confirmant el pitjor: “hi ha molts ferits”.

Dos minuts més tard, va sonar el telèfon del comissionat de Seguretat en l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens. Era Evelio Vázquez, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. “Hi ha hagut un atropellament massiu a la Rambla, sembla un atemptat”, va afegir. Recasens va cridar a l’alcaldessa, Ada Colau, que “molt seriosa” el va escoltar atentament i va acordar activar el pla previst. El comissionat va arribar al cap de pocs minuts a la sala operativa del carrer Lleida, on arrencava un centre de control dels equips de seguretat i emergències per contenir l’atemptat, que seria traspassat poc després al Departament d’Interior. Més o menys llavors, el comissari Portals sortia a la Rambla per primera vegada i contemplava un panorama desolador, i un passeig per als vianants emmudit, ple de ciutadans ferits. 

L’únic soroll era el dels equips del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) atenent les víctimes i el dels policies provant d’assegurar una zona que acabava de ser atropellada salvatgement per un terrorista, Youness Abouyaaqoub, que ja s’havia esfumat. El que els funcionaris aconseguirien en aquelles hores posteriors seria una gesta que la brutalitat de la tragèdia gairebé va aconseguir emmascarar per complet: De les 16 persones en estat crític que van poder estabilitzar, n’acabarien salvant 15. En va morir només un més, i la xifra final va ser de 14 persones mortes, que ascendiria tristament a 15 amb l’assassinat de Pau Pérez, apunyalat per Younes a la zona universitària, i al final a 16, amb la dona acoltellada pels cinc integrants més de la cèl·lula de Ripoll a Cambrils. 

Les hores i els dies immediatament posteriors a l’atemptat del 17-A serien per curar els ferits. Però les setmanes i els mesos que vindrien després serien per aprendre de l’ocorregut. Treure conclusions per protegir millor Barcelona d’una amenaça, la terrorista, que seguia i continua sotjant a la ciutat. Aquesta era una tasca que requeia especialment sobre càrrecs com el del comissari Portals –ho ha sigut fins aquest estiu– i el del comissionat Recasens. 

Experts i policies, en treball permanent 

Els Mossos tenen la competència antiterrorista. Però l’Ajuntament de Barcelona comparteix la responsabilitat de gestionar una emergència amb els “múltiples ferits” que deixa en qüestió de segons un atemptat gihadista. I, per això, Barcelona participa activament en EFUS (forum europeu de seguretat urbana) per compartir l’experiència del 17-A amb ciutats com París, Brussel·les, Londres o Berlín que han passat per desgràcies similars. “El primer que vam fer va ser veure en què havíem fallat”, explica Recasens. L’atemptat va ser “com un gran simulacre, però real”, afegeix Portals. Tocava valorar si la coordinació entre equips policials i mèdics havia funcionat. “Perquè els policies no poden assegurar una zona barrant el pas als metges, ni els metges entrar a curar els ferits dins d’una zona no assegurada pels policies”, remarca Recasens. Des del 17-A, els simulacres de coordinació entre cossos han sigut constants. 

Després de l’atac de Younes, Barcelona va convocar una Junta de Seguretat Local el 23 d’agost. Aquella va ser l’última vegada que va resultar possible veure junts el delegat del govern espanyol, el conseller d’Interior i l’alcaldessa Ada Colau. Després arribaria la crisi política de l’1-O. No obstant, en aquella reunió va néixer un grup interdisciplinari especialitzat en prevenció antiterrorista, amb representació de les tres administracions, que no ha deixat de treballar. A través d’aquest canal, i no amb trucades puntuals, l’Ajuntament ara és informat regularment de cada amenaça terrorista que detecta la comissària general d’Informació dels Mossos. Aquest grup de treball va ser el que va decretar a començaments de novembre, tres mesos després, posar barreres arquitectòniques fixes –com els polèmics pilons– a la Rambla, alPortal de l’Àngel, la Sagrada Família o la Catedral. També convertir en zona de vianants algunes zones de l’entorn del temple de Gaudí. 

Desfibril·ladors i formació en primers auxilis 

Els nous cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana ara inclouen desfibril·ladors, farmaciola i instrumental per a torniquets. Aquestes eines “han anat acompanyades de formació específica” per a urbans i bombers, aclareix Recasens, perquè tots ells sàpiguen utilitzar els desfibril·ladors o puguin fer un torniquet en un escenari, com el que va deixar Younes, en què el nombre de fractures obertes o de ferits amb hemorràgies greus és elevat. Alta també va ser aquell dia la xifra de víctimes amb parada cardiorespiratòria i van fer falta més desfibril·ladors dels disponibles i va haver de recórrer-se a la desesperada als de “farmàcies pròximes”, recorda Recasens. Col·locar aquests aparells als cotxes de la Urbana significa que, després del 17-A, Barcelona té capacitat per traslladar 20 o 30 desfibril·ladors en pocs minuts a qualsevol punt de la ciutat. Totes aquestes mesures són per atendre una emergència terrorista però també una urgència que sorgeixi pel carrer”, raona Recasens. 

Pràctiques de tret dinàmiques 

Tots els guàrdies urbans fan pràctiques de tret dinàmiques des dels atemptats. No només disparen a una diana estàtica si no que ara entrenen dins d’escenaris en els quals se simula com un terrorista pot obrir foc amagat entre els ciutadans, com va passar a l’atac contra la discoteca parisenca Bataclan. Els Mossos havien començat amb aquestes pràctiques abans del 17-A. Tot i que, segons remarquen fonts sindicals, l’escassetat de munició –per falta de pressupost per a bales d’entrenament– ha reduït dràsticament el nombre de pràctiques amb arma llarga, subfusells d’assalt H&K, les metralladores considerades més idònies per defensar-se d’un tiroteig com el de Bataclan.  

‘Cronos’ i ‘Gàbia’, a revisió

El 23 d’agost, una setmana després, es van incrementar a Barcelona un 10% les patrulles regulars i un 20% les d’especialistes en ordre públic amb arma llarga. El comissari Portals detalla que l’estratègia defensiva dels Mossos es basa en el Pla Operatiu Específic (POE) Antiterrorista, un marc que es manté actiu des que l’amenaça gihadista es va decretar a nivell 4 sobre 5, després dels atemptats contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo. Però el 17-A el que va fer va ser sotmetre a un test d’estrès l’eficàcia dels dos grans dispositius de reacció: el ‘gàbia’ i el ‘cronos’. L’objectiu del primer és tancar una ciutat per impedir la fugida dels terroristes. El segon desplegar en pocs minuts una protecció en 700 punts d’interès a Catalunya. 

Notícies relacionades

Llibertat per a un dels tres condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils

El mosso que va perseguir la furgoneta de la Rambla: «Disparar era impossible»

Les mesures “d’autoprotecció” dels policies, objectiu predilecte dels gihadistes, han augmentat, explica Portals. I els mossos que encarnen els punts antiterroristes treballen sempre en grups de tres homes, trinomis: Un repel·leix, l’altre ataca, el tercer està disponible per recolzar. El sistema es va provar dramàticament a Cambrils i va funcionar fins al punt de què un d’aquests agents integrat en un trinomi del ‘Cronos’ va ser capaç d’abatre quatre dels cinc gihadistes. 

Formació en detecció de la radicalització 

La Guàrdia Urbana, els educadors de l’Ajuntament i els treballadors del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) reben formació per treballar en la prevenció de la radicalització i per detectar joves ja radicalitzats, com la impartida als Mossos des d’abans del 17-A. Els funcionaris municipals engrosseixen així l’exèrcit d’antenes humanes que, distribuïdes pel territori català, han d’informar la policia catalana si apareix alguna alarma. Qualsevol ciutadà, pot i ha de fer el mateix, si observa una cosa preocupant, trucant al 93.728.52.20 o enviant un correu a mossos.terrorisme@gencat.cat.