Enrique Lacalle: «Necessitem que la joventut s’apassioni de nou per l’automòbil»

El president d’Automobile Barcelona, Enrique Lacalle, té una setmana agitada. La mostra barcelonina obre les portes al públic el dissabte dia 2 després que dijous Sa Majestat el Rei inauguri l’edició d’aquest any. I ja en van 41. Automobile Barcelona assumeix el repte de la mobilitat i l’electrificació amb la primera mostra presencial del sud d’Europa, i el seu president aposta per una edició plena, novament, d’il·lusió i passió per l’automòbil.

Munic va estrenar un format de saló amb exposició a la fira i al centre de la ciutat. ¿El veu possible a Barcelona?

A Munic han sigut valents, tot i que és un saló diferent al de Barcelona, només han tingut set marques. ¿Portar el saló al carrer? Doncs és clar que m’encantaria, i ho recomanaria. Però ho veig molt difícil, és improbable fer-ho aquí. Abans sí que ho havíem fet, hem tingut concursos d’aparadors a les botigues de la ciutat sobre l’automòbil, anaves per Barcelona i veies cotxes exposats al carrer. Vestíem la ciutat de saló. De fet, la Fira ho feia amb els grans salons, com el de l’automòbil o el nàutic. Fa uns anys se’ns va demanar un canvi i vam treure Automobile Barcelona, ho vam fer. Però en aquest aspecte seguim igual, ningú més s’ha mogut i no hem recuperat aquest pols, per això és difícil pensar que ens deixin fer alguna cosa ara mateix a la ciutat.

¿Què hauria d’aportar l’Automobile Barcelona?

Sobretot m’agradaria que tornés a enamorar la joventut, que tornessin a apassionar-se per l’automòbil, que s’il·lusionin. La joventut passa i cal recuperar la seva il·lusió. 

¿Què el preocupa més del sector?

Em preocupa l’edat del parc automobilístic que tenim. La mitjana és de 13,1 anys, un dels més envellits d’Europa. I aquí és on el Govern hauria d’ajudar, amb plans d’ajuda estables en el temps. Hem de rejovenir aquest parc, i per fer-ho necessitem el compromís absolut de l’administració. No podem pretendre ser sostenibles i ecologistes si anem amb cotxes de més de 10 anys d’antiguitat.

¿Ha costat molt organitzar Automobile Barcelona aquest any?

Moltíssim. És evident que falten algunes marques, però no venen perquè no volen o no poden. Tenim la consciència tranquil·la que hem fet tot el possible. Fins i tot amb el canvi de data (de juliol a octubre) sortim guanyant, perquè sumem dues marques importants com BMW i Mercedes. El que no ve, perd, perquè cedeix espai als seus competidors. El més important és que al final, entre el 2 i el 10 d’octubre, tindrem saló de l’automòbil, i això és una gran notícia. Poder fer l’Automobile és la història d’un miracle, i del treball i la constància de Fira de Barcelona. 

¿Serà un saló atractiu?

Per descomptat. Hi haurà 23 marques i es presentaran almenys 13 novetats del sector, i això és molt positiu, perquè venim d’un moment molt complicat. El saló és una gran marca de Barcelona. Volem donar una imatge de normalitat, de la nova normalitat. Aquest saló és un centre en què conflueix el debat i el futur sobre l’automòbil. Altres salons tanquen esperant millors temps, nosaltres hem obert, donant la cara i recolzant el sector. Convertim novament Barcelona en un referent mundial del sector. I això no és per casualitat, ja fa 102 anys que ho fem. Som un referent mundial de les últimes tecnologies de vehicle connectat. Sense oblidar mai que som un saló de l’automòbil, perquè a la gent li agrada veure tecnologia, però al que ve és a veure cotxes. 

¿Què representa Automobile Barcelona?

Representa la tornada del públic a Montjuïc, i això representa molt. Com diu l’eslògan, torna la il·lusió. És el saló més important d’Espanya en visitants i metres quadrats d’exposició. Torna a ser esdeveniment d’interès públic i té el segell internacional de l’Associació de Constructors Europeus (OICA). Crec que és dels millors salons que es poden organitzar avui, perquè el saló de l’automòbil ha sobreviscut dues guerres, la crisi financera més gran de la història i ara una pandèmia. I aquí seguim, transmetent la passió per l’automòbil, donant la cara. Barcelona mai ha donat l’esquena a la indústria de l’automòbil i a la innovació, al futur. És un saló pensat per a la família i per al públic. Per això és tan important fer-lo.

¿I què suposa el saló per a vostè?

Bona part de la meva vida. Soc president del saló des de l’any 2001. Són ja 20 anys al capdavant del saló. Per a mi el saló és com un fill. Forma part de la història de la meva família des de fa molts anys, des que el meu pare va ser també president. 

Patinets, bicis, ¿com hi encaixa la mobilitat urbana?

Cal conciliar tots els actors, però personalment crec que cal acordar més disciplina per a bicicletes i patinets. Crec que de vegades van com volen. De la mateixa manera que cal ser dur amb els infractors al volant cal ser-ho amb els que no es comporten anant en bici o patinet. Cal ser implacable. Vaig pel carrer mirant a tots costats. Molta gent va amb por perquè no l’atropellin. Però no hi estic en contra, que consti, només reclamo un esforç a favor que hi hagi més disciplina.

¿Què en pensa de la crisi dels semiconductors? ¿Afectaran el saló?

Diria que és aliè al saló, som firaires. Malgrat tot el que està passant hem tirat endavant un saló de l’automòbil. Estic convençut que tot i que hi ha problemes de producció pels microxips tindrem moltes comandes, que es traduiran en vendes, tot i que no es puguin entregar cotxes al saló. L’èxit del saló és que els ciutadans puguin tornar a veure cotxes en directe. Tocar i sentir l’automòbil. Això és fonamental. El problema dels xips és greu. És una pena que Europa s’hagi adormit a l’hora de treballar aquest tipus de tecnologia, les bateries i la transformació de matèries primeres. Ho han deixat tot en mans dels asiàtics. 

Notícies relacionades

L’Automobile Barcelona tanca amb èxit de públic i participació

EL PERIÓDICO entrega els 13ns Premis Automobile Barcelona

¿Què entreveu per al futur?

Que continuarem tenint saló. Pot ser que no sigui igual, canviaran coses, hi haurà un altre tipus de vehicles..., ja imagino cotxes voladors passant entre les torres venecianes de Montjuïc. ¿Perquè no? Serà diferent, però continuarà sent el nostre saló de l’automòbil.