LES IRREGULARITATS DARRERE DE LA TRAGÈDIA

Tots els incendis de Sant Roc

Els edificis del barri de Badalona presenten casuístiques i una degradació anàloga a la del bloc recentment calcinat

Els veïns lamenten l'estat precari dels seus blocs, amb ocupació de vivendes i enganxaments en un cablatge elèctric deficitari

zentauroepp46500896 sant roc190112163503

zentauroepp46500896 sant roc190112163503 / DANNY CAMINAL

5
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

La situació que va desembocar en la tragèdia del dissabte 5 de gener, on tres persones van perdre la vida en un incendi per una sobrecàrrega elèctrica, no els resulta anòmala als veïns del badaloní barri de Sant Roc que, des de fa molts anys, denuncien la situació de degradació que pateixen els seus edificis. “Algun dia havia de passar”, lamenta Paco Alcalud, president de la comunitat del bloc número 248 de l’avinguda Marqués de Mont-Roig, un dels edificis limítrofs a l’immoble incendiat. “I el preocupant és que tots estem igual: amb vivendes degradades, cablatge deficient, enganxaments en el corrent i ocupes”,agrega.

Alcalud està jubilat i cobra una pensió que amb prou feines arriba als 600 euros. Fa poc més d’un any es va mudar al vell pis dels seus pares i va canviar el cablatge elèctric antic per un de més nou que el fa sentir-se “més segur”. Els veïns el van fer president de la comunitat de seguida. “L’anterior presidenta ja no podia més”, recorda.

“Que jo sàpiga, com a mínim tenim tres pisos ‘de puntada de peu’ que segurament estiguin enganxats al corrent”,diu Alcalud, referint-se a les vivendes ocupades del bloc. Per això alguns trams de l’escala central també estan completament a les fosques, i és que el president diu que no reposarà els fluorescents fosos “a qui no pagui la comunitat”.

Foc a casa

Sant Roc és un dels barris socioeconòmicament més deprimits de Badalona. Va ser edificat durant la dictadura franquista per acollir els barraquistes de Montjuïc i el Somorrostro –com els pares de Paco Alcalud–, els afectats per les riuades del Vallès de 1962 i els damnificats per la construcció de l’autopista C-31.

Des dels setanta, les vivendes van presentar problemes degut a la baixa qualitat de la construcció i, malgrat que s’han dut a terme grans plans de reforma i rehabilitació, la majoria d’immobles tenen més de 50 anys i molts d’ells es mantenen en un estat precari.

Un d’aquests edificis, el bloc número 245 de l’avinguda Marqués de Mont-Roig, és on viu M. C., que encara tremola al recordar l’incendi del 5 de gener. La veïna, que prefereix mantenir el seu anonimat, sap molt bé el que és estar tancada al seu pis mentre el fum i les flames el van consumint, perquè el 10 de febrer del 2018 els baixos de l’immoble també es van incendiar. “Estàvem fent una migdiada amb el meu marit quan els veïns de dalt van colpejar la porta demanant auxili”, explica. “Vam obrim, alarmats, i van entrar de cop tres persones amb un nadó, mig asfixiats”, afegeix la seva parella. 

Així continuen els baixos de l’edifici incendiat a Sant Roc el febrer del 2018. / DANNY CAMINAL

“Aquí no va venir ningú després de l’incendi”

Els baixos estaven okupats per una família en situació de vulnerabilitat des de feia temps. El fum va alertar els llogaters, que van voler sortir del bloc baixant per les escales, però a mig camí es van veure atrapats. “Vam tanquem les portes i les finestres i ens vam refugiar a l’habitació més allunyada de la casa”, explica el marit. “L’espera va ser horrible, però el pitjor va ser no poder avisar la meva mare, que va en cadira de rodes i viu al mateix edifici”, segueix M. C. 

Afortunadament, no hi va haver cap ferit, però els baixos van quedar calcinats i l’edifici va patir grans desperfectes. “Aquí no va venir ningú després de l’incendi –lamenta la veïna–, només després de queixar-nos repetides vegades, i al cap de dues setmanes, el banc propietari dels baixos, el BBVA, va posar una porta al seu pis i la va tapiar”.

Mentrestant, diverses persones van entrar al bloc per emportar-se les canonades i els cables de coure, denuncia la parella. “Podria haver ocorregut una desgràcia”. Fins a l’estiu no es van apuntalar els baixos i es va tardar mesos a netejar l’interior. “Després de lluitar amb la nostra advocada, hem aconseguit que el banc ens indemnitzi i ara estem canviant el cablatge elèctric de l’escala”, expliquen.

Abandonats per l’Administració

La veïna M. C., com Paco Alcalud, es van criar a Sant Roc i les seves famílies són del barri de tota la vida, però lamenten que la zona ha canviat molt des de la seva infància. “No és només la delinqüència, l’Administració ens té abandonats.  Cal viure aquí per entendre-ho”, denuncia M. C.

Per arribar a casa seva, la veïna ha d’esquivar un camí de voreres aixecades i fanals trencats. “Jo pago els impostos com tot el món, tot i que per aquí hi ha molts que no. Quan algú ve a reparar alguna cosa, es fa un nyap ràpid i ja està. No ho entenc, ¿és que no som ciutadans de Badalona?”

María del Carmen Flores, la presidenta del bloc de davant (av. Marquès de Mont-Roig, 247), comparteix les queixes de la seva veïna. Quan es va cremar el cinquè segona –a causa del cablatge elèctric, segons la seva pròpia llogatera, que no ha volgut donar el seu nom–, tampoc va anar-hi ningú de l’Administració a donar-los un cop de mà, explica.

Va ser llavors quan Flores va decidir pintar la paret de l’escala de blanc, que s’havia quedat d’un to “ocre llardós”, pel fum de l’incendi i el pas dels anys. “Amb el blanc almenys ara ens veiem les cares”, agrega somrient.

La presidenta viu al bloc des de fa 51 anys i diu que ha vist de tot. Recolzada al marc de la seva porta, atén les queixes dels veïns: “Mari, l’ascensor es queda aturat al segon pis”, l’avisa una llogatera del bloc. “Passa’m el número del tècnic que jo no veig. I mentrestant caldrà baixar al segon i baixar la resta per les escales”, li contesta la presidenta. “Aquí les coses funcionen així”, lamenta. 

Por que la tragèdia torni a passar

Flores, com Alcalud i M. C., explica que molts veïns no paguen la comunitat i que hi ha diversos pisos ocupats, però que ella, als seus 74 anys, “ja no està per perseguir ningú”. Tot i així, confessa que té por que la mateixa tragèdia de dissabte passi al seu bloc perquè moltes vivendes “enganxades” tenen un cablatge antic, el de plàstic dur que s’enguixava a la paret.  “Amb molt esforç i a poc a poc vaig poder renovar el del meu pis”, comenta Flores, “però m’ho van haver de fer dues vegades perquè la primera ni tan sols em van posar una presa de terra”.

Notícies relacionades

No obstant, malgrat totes les vicissituds que viuen aquests veïns diàriament, molts habitants de Sant Roc han explicat a EL PERIÓDICO que encara continuen estimant el seu barri. “Aquí tenim de tot: un mercat, moltes places, el metro, el tramvia...si el cuidéssim més entre tots, aquest seria un lloc preciós”, conclou Flores.

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA