'Botellon' versus religió a la Creu de Montigalà de Badalona

El sector sud de la serra de Marina inclou part dels municipis de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, i Sant Fost de Campsentelles. Però és precisament a Badalona, sota el monument de la Creu de la muntanya de Montigalà, on es produeix un fenomen únic a tota la serra. 

“Estem bastant acostumats a veure actituds excèntriques en entorns naturals; per exemple, la gran quantitat de cendres de difunts que es tiren al Montseny. Però el que passa a Montigalà és molt peculiar”, explica el cap dels agents rurals de l’àrea del Barcelonès, Joan Rius. Aquesta zona és la “Terra Santa” de l’autodenominat Grup d’oració de la Mare de Déu de l’Arbre, un conjunt de set senyores molt devotes que, seguint les profecies d’una nova Mare de Déu –a la qual anomenen la Mare de Déu de l’Arbre– s’han fet seu el pendent mar d’aquesta muntanya de Badalona. 

No obstant, les religioses no són les úniques que reclamen aquest territori com a propi. Aquest enclavament també és el lloc escollit per molts joves per emborratxar-se i col·locar-se sense ser molestats. La majoria provenen del barri de Montigalà. Pugen a peu des del polígon comercial o bé aparquen els seus cotxes als tres carrers sense sortida de la petita urbanització que toca la muntanya. Són un altre tipus de peregrinació: la del ‘botellon’.

‘Botellon’ a l’altar

Dos nois busquen un lloc on asseure’s a fer un porro sota la Creu de Montigalà. Després de fer un cop d’ull, un assenyala el lloc perfecte: una clariana al pendent mar del turó amb el que sembla una taula i uns seients de pedra. 

Obren unes llaunes de cervesa i es feliciten per haver trobat un lloc que sembla fet expressament per a ells, amb vista al Mediterrani. Però no és així. Aliens a tot, no s’adonen que s’han assegut en un altar ple de flors, i que els seients que l’envolten són en realitat petites construccions de formigó que simbolitzen Jesús i els seus 12 apòstols.

“¡Hola, nois! Ara resarem, però podeu quedar-vos aquí”, els comunica Rosario, que prefereix no revelar el seu cognom. Ella és la líder del grup d’oració i va vestida amb una túnica blanca, igual que les seves altres sis companyes. A una mà porta una Bíblia i amb l’altra es recolza en un bastó. A un dels xavals gairebé li cau el porro de l’ensurt. 

“Gairebé ningú vol quedar-se amb nosaltres. Es pensen que som una secta”, comenta Rosario riallera, mentre els dos nois s’allunyen al·lucinats. I és que la cara d’estupor dels excursionistes despistats al topar amb unes estranyes àvies místiques s’ha convertit en el ‘leitmotiv’ d’aquesta muntanya. Com una col·lisió entre dos mons. “Més d’un ha cridat a la policia pensant-se que fèiem algun tipus de ritual sonat”, assenyala la líder. 

El que la majoria no sap és que els camins que utilitzen per passejar per aquest pendent, les grans roques on s’asseuen a reposar, les escales de pedres que pugen fins a la creu i fins i tot la cova on algunes parelletes entren a fotre’s mà són obres d’aquestes devotes cristianes. 

30 anys de recreacions bíbliques

Tots els dijous i els diumenges de l’any, el Grup d’oració de la Mare de Déu de l’Arbre puja a resar en un altar construït sota un gran garrofer, als peus de la Creu de Montigalà. Durant més de 30 anys, les senyores han anat desembarassant tot aquest terreny (desbrossant la vegetació i aplanant camins) i han creat petites construccions que simbolitzen escenes de la Bíblia, com la Cova de Belem, el Riu Jordà o el Pou de Jacob. Tot això “sota les ordres directes de la Mare de Déu de l’Arbre, que es comunica a través de la Rosario”, expliquen les devotes. 

Malgrat que les senyores afirmen no haver tingut problemes –“exceptuant aquella vegada que ens van tirar pedres”, diuen sense voler entrar-hi del tot; el conflicte apareix de nit, especialment a estiu i els caps de setmana, quan la zona de l’altar s’omple de joves que fan ‘botellon’. 

Sovint, l’alcohol i altres substàncies envalenteixen algun xaval que decideix que és una bona idea cremar l’altar o destrossar-los el xiringuito a les àvies. “De vegades ens hem trobat l’arbre ple d’excrements humans”, confessa l’Erma, una altra de les devotes, que tampoc vol revelar el seu cognom. “Abans deixàvem figures religioses, però els tallaven el cap. Ara només deixem les flors”, afegeix la Rosario.

Les senyores expliquen que fa anys un jubilat “venia a esbroncar-les” perquè no entenia com continuaven decorant l’altar si igualment el destrossarien. “No comprenia que eren ordres de la Mare de Déu, però si veia les flors escampades, les tornava a col·locar al seu lloc”, afirma la líder. “Un dia es va morir sota l’arbre. Sempre ens deia que només ens faltava posar un matalàs i al final va ser ell que es va quedar ‘adormit’”.

Edificacions en sòl públic

Molts veïns del barri limítrof de Canyet coneixen l’existència d’aquest peculiar grup d’oració. La majoria les veuen amb molt bons ulls, malgrat que han modificat l’espai públic de tots. N’hi ha que fins i tot les recolzen, com Manuel Fuentes, que els ha portat aigua alguna vegada. “Són senyores grans que no fan mal a ningú i no m’agradaria que les fessin fora”, afirma. 

No obstant, no tots opinen igual. Unes cases més a baix, el veí Ángel Álvarez reconeix que “la muntanya ha anat a pitjor i no s’hauria de permetre edificar res religiós en sòl públic”. “Mai hem tingut problemes amb les àvies, però els del ‘botellon’ no vindrien a la muntanya si no tinguessin aquest altar”,resumeix el president de l’Associació de Veïns de Canyet, Pepe Sánchez.

La zona de l’altar és propietat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que admet a aquest diari el seu desconeixement total del fenomen. La gestió del terreny, en canvi, correspon al Consorci del Parc de la Serralada de Marina i, en última instància, al’Ajuntament de Badalona. Les dues institucions coincideixen que només s’ha actuat una vegada en aquest lloc. Va ser fa més de 10 anys, quan les senyores van pavimentar gran part del pendent amb palets de fusta que els forestals van manar retirar a causa del potencial risc d’incendi. 

Notícies relacionades

Trenta anys resant a la muntanya de Montigalà

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Per la seva banda, les devotes reivindiquen el seu dret a construir perquè l’exalcaldessa Maite Arqué “els va donar un permís no escrit per edificar a la muntanya”, una cosa que la mateixa Arqué ha negat vehementment a aquest diari. Però, tot i que això no sigui cert, compten amb l’autorització de la seva “estimada Mare de Déu de l’Arbre” i conclouen que no pensen anar-se’n de la muntanya “fins que la mare de Déu ens digui el contrari”.

Més notícies de Badalona