Els tres escacs al 'rei' Albiol en la partida d'escacs pel Govern de Badalona

Dels resultats de les passades eleccions municipals a Badalona (Barcelonès) se’n desprèn una conclusió clara que totes les candidatures de la quarta ciutat més poblada de Catalunya tenen molt present: tal com va avançar l’enquesta d’EL PERIÓDICO, si no hi ha pacte postelectoral entre enemics que ho desdigui, el pròxim alcalde de Badalona –ja ho va ser del 2011 al 2015– serà Xavier García Albiol (PP), la candidatura del qual va ser la llista més votada (37.506 vots, 37,58%, 11 regidors) el passat 26 de maig.

Perquè Albiol no fos nomenat alcalde al Ple de constitució de l’ajuntament del pròxim 15 de juny, per tant, haurien d’arribar a bon port les intenses negociacions que la resta de candidatures amb representació plenària de cara al mandat 2019-2023 mantindran durant els pròxims deu dies. La clau estarà en si les formacions d’esquerres –PSC, La Badalona Valenta (Guanyem i ERC) i els comuns– són capaços d’articular una majoria suficient.

Això passaria si es forgés un pacte de governabilitat que integrés el sí –l’abstenció no és una opció– a la investidura d’un altre candidat per part de 14 dels 27 regidors del Ple badaloní: es requereix majoria absoluta, independentment de com s’articuli el govern; si no, governaria Albiol per encapçalar la llista més votada. Amb tota probabilitat, aquestes converses entre partits que ara comencen es prolongaran fins a última hora i no seria fins a dates pròximes al 15 de juny quan en el seu cas hi hauria fumata blanca.

Tots contra Albiol

La partida d’escacs al tauler badaloní s’entreveu complexa i atapeïda d’incerteses més allà que Albiol ha sortit una altra vegada victoriós de les municipals i la resta de candidatures li han declarat la guerra. De les que van obtenir més representació, cap compta amb un avantatge suficient com per partir amb l’autoritat de poder subjugar a les forces competidores.

La segona candidatura més votada, la de la coalició La Badalona Valenta, que integra tant l’heterogeni entramat de Guanyem Badalona –la CUP i part de comuns– com ERC, suma 7 regidors (24.470 vots, 24,52%), un menys dels que van aconseguir les dues formacions per separat l’any 2015 i clarament per sota de les seves pròpies expectatives (perden mil vots).

En tercera posició hi ha el PSC (19.902 vots, 19,94%, 6 regidors), que, tot i l’escalada de dos regidors, es perfilava –juntament amb ERC– com a força amb més suport ciutadà de l’obtingut –com a Sabadell, Mataró o Santa Coloma–, especialment després dels bons resultats en les generals d’aquestes dues marques catalanes en auge. No va ser així i els socialistes van pujar 6 punts, però es van quedar per sota de la mitjana del PSC a la província de Barcelona (24,3%), i per això no van poder rendibilitzar tant com desitjaven l’any l’alcaldia. 

Finalment, com a quarta i cinquena força en lliça s’hi han col·locat respectivament Badalona en Comú Podem (8.502 vots, 8,52 %, 2 regidors), que no ha aconseguit el tercer regidor, i Junts per Catalunya (5.140 vots, 5,15%, 1 regidor), que perd un dels dos regidors de l’antiga CiU.

I davant d’aquest joc de candidatures, ¿quin és el punt de partida de les converses a Badalona? Tot i que és La Badalona Valenta la que avantatja com a segona força per la mínima el PSC, són els socialistes els que han començat forts marcant una línia vermella pròpia a més de la compartida amb la resta de grups de no pactar ni permetre que governi Albiol: no compartir govern amb Dolors Sabater, la candidata a l’alcaldia de La Badalona Valenta, que ja van fer fora de l’alcaldia el juny del 2018 després que prosperés una sonada moció de censura que va comptar amb el recolzament d’Albiol en l’últim minut. I sense els vots del PSC, Sabater no té possibilitat material de sumar per ser alcaldessa.

És aquest el límit –és important el matís personalista, ja que el PSC ha parlat de Sabater, no de partits– que sens dubte més tensa les negociacions entre els grups que volen cristal·litzar una alternativa al govern popular. Alternativa que, en essència, pot arribar a articular-se a través de tres fórmules diferents per fer-li escac al ‘rei’ Albiol i impedir-li l’accés al futur govern, cada una amb els seus matisos i condicionants.

1. Un govern del PSC i els comuns sense independentistes

La primera possibilitat que s’esbossa com a alternativa al govern en minoria dels 11 regidors d’Albiol és un executiu també en minoria compost per PSC (6) i comuns (2), que sumarien 8 regidors.

Aquesta opció, que és l’escenari predilecte dels socialistes, només seria factible si La Badalona Valenta (Guanyem i ERC) –malgrat no entrar en el govern local– estigués disposada a donar el seu sí explícit a Àlex Pastor com a alcalde –que sumaria als seus 6 recolzaments els 7 de La Badalona Valenta i el 2 dels comuns, obtenint en total 15 sís a la seva investidura. Es tracta d’una mecànica amb un cost que, per poc viable que pugui semblar a primera vista, troba un precedent en l’aprovació definitiva del pressupost municipal de Badalona per al 2019, en què el Govern de Pastor va aconseguir el recolzament del bloc que havia conformat l’anterior Govern de Sabater.

Un altre requisit necessari perquè aquesta possibilitat de govern pogués prosperar seria, òbviament, que els comuns liderats per Aïda Llauradó acceptessin entrar en un govern amb el PSC, una cosa que els faria decantar-se cap a un costat de la balança i sortir de l’equidistància en la qual estan instal·lats fins ara, ja que la formació ha reivindicat per activa i per passiva un govern “ampli i estable d’esquerres” que compti tant amb el bloc del PSC com amb el de La Badalona Valenta.

Tal és el paper de pont dels comuns que d’alguna manera intentaran intervenir entre els dos blocs amb posicions més enverinades amb l’objectiu de desbloquejar la situació. Ens els dos blocs, tant en el PSC com a La Badalona Valenta, compten que el primer que aconsegueixi festejar la formació liderada per Llauradó serà el que compti amb l’avantatge de dos recolzaments més per intentar arrossegar l’altre bloc al seu terreny. Les forces badalonines tampoc obvien que en aquest joc de recolzaments hi podria influir el que acabi passant a l’Ajuntament de Barcelona: un acord entre Colau i Collboni podria acostar les actituds entre PSC i els comuns de Badalona, que, com Barcelona, és una alcaldia capital.

La gran dificultat d’aquesta possibilitat de govern resideix en ponderar fins a quin punt La Badalona Valenta estaria disposada a entregar un xec en blanc al candidat del PSC, Àlex Pastor. Si bé és cert que a les files independentistes sospesen la possibilitat de repetir la fórmula dels pressupostos i donar suport a Pastor com a mal menor perquè Albiol no governi, la moció de censura que va expulsar de l’alcaldia Sabater amb dures crítiques per part de Pastor encara continua en la memòria dels independentistes, que, tot i que compten amb el desavantatge de ser una coalició i, per tant, una suma de sensibilitats, parteixen amb l’avantatge de sumar als seus 7 vots el recolzament de l’únic regidor de Junts per Catalunya, David Torrents.

2. Un govern del PSC, els comuns i els independentistes

El segon escac que veu venir Albiol a la trepidant partida d’escacs pel govern de Badalona és el d’un executiu que compti amb la majoria absoluta composta pel PSC (6), els comuns (2) i La Badalona Valenta (7), aliança que sumaria 15 dels 27 regidors del Ple badaloní. Aquesta opció, que és la que intenten impulsar des de Badalona en Comú Podem a la recerca d’una majoria àmplia, es presenta com la més inversemblant de les que exposarem aquí, ja que és l’única que ha rebutjat d’entrada i sense pal·liatius una de les formacions implicades en la pugna, en aquest cas el PSC, que ha carregat contra els “propòsits independentistes” de la coalició liderada per Sabater, a qui Pastor acusa de trencar l’acord que la va portar a l’alcaldia el 2015.

Certament, i malgrat aquesta àmplia majoria que sí que es va presentar per aprovar els pressupostos, es fa difícil pensar en un govern liderat per dues formacions que van xocar frontalment en una moció de censura que va determinar l’última part del mandat a Badalona, sobretot quan estan netament enfrontades en l’eix nacional. I no només per part del PSC, que ha manifestat amb contundència el seu rebuig a la candidata Dolors Sabater, sinó també per part tant de Guanyem com d’ERC, formacions a les quals van rellevar en l’executiu local després de la moció de censura.

Tampoc s’ha d’oblidar que just la setmana en què es constituirà el nou Ple de Badalona, concretament els dies 11 i 12 de juny, tindran lloc les últimes actuacions processals del judici del procés, quan les defenses, també la del líder d’ERC Oriol Junqueras, enarboraran el seu al·legat final. Aquesta situació, sumada al paper dels socialistes entorn de la suspensió dels diputats presos, podria tensar encara més les negociacions a Badalona, on el context supralocal podria arribar a jugar en contra del PSC en cas que la posició d’ERC s’enverinés més.

Des de les files socialistes, no obstant, juguen amb la carta que, al contrari del que passa en el PSC, el bloc heterogeni de La Badalona Valenta uneix diferents sensibilitats, no només quant a la qüestió catalana –a Guanyem hi ha tant independentistes com no–, sinó també en termes de cultura política i experiència a les institucions. De fet, per als socialistes, que en el líder d’ERC, Oriol Lladó, de moment no han posat cap línia vermella, un escenari propici seria que s’obrís una bretxa entre el sector més dur de Guanyem i el més moderat d’ERC per tal de portar al seu terreny els republicans, una cosa que no sembla entrar en els plans dels de Lladó, que han defensat Sabater com a candidata i sobre el paper no estarien disposats a deixar-la caure per entrar en un hipotètic govern d’Àlex Pastor.

En el supòsit altament improbable que arribés a bon port la majoria absoluta del PSC, La Badalona Valenta i els comuns, un altre interrogant seria descobrir quina formació ocuparia l’alcaldia, ja que és cert que els de Sabater sumen un regidor més, però són els socialistes els que han vetat l’exalcaldessa de Badalona.

3. Un govern d’Albiol amb una moció de censura postergada

Finalment, la tercera amenaça a l’alcaldia d’Albiol que es planteja en la mesa de negociació de Badalona és una mena de ‘Cavall de Troia’; una victòria amarga per al líder popular. Aquest seria el botó nuclear que podria acabar accionant La Badalona Valenta en cas de considerar irreconciliable l’actitud amb el PSC i inassumibles les exigències dels socialistes.

En general, la posició de la candidatura de Sabater és veure Àlex Pastor com a mal menor a l’alcaldia d’Albiol, coa que volen evitar tant sí com no. No obstant, en funció de la tensió durant les negociacions, es podria donar el cas que tant les bases de Guanyem com d’ERC decidissin que la millor manera de derrotar Albiol fos deixar-lo guanyar, almenys durant un període limitat, una actitud amb la qual estarien més còmodes a Guanyem que a ERC –que de moment no han posat línies vermelles–, ja que els aplanaria el camí per fer una oposició d’esmena a la totalitat popular.

Aquesta estratègia, per descomptat, comportaria una moció de censura postergada a Albiol, a la qual podrien afegir-se els socialistes i que suposaria ajornar a l’hora de prendre decisions: en aquesta eventual moció de censura hi tornaria a haver la disjuntiva de quin candidat consensuar i quin govern articular. Aquesta opció ha cobrat cert pes entre les files independentistes perquè, en cas que La Badalona Valenta entregués el bastó de comandament a Álex Pastor, l’opció d’una moció de censura –a la qual a Badalona ja estan acostumats– s’esvairia, ja que s’entreveu del tot inviable que els d’Albiol i els de Sabater aconseguissin posar-se d’acord.

Quant a la complexa posició de La Badalona Valenta, l’interrogant a sospesar és què costaria menys explicar a les bases de la coalició: si permetre governar a Albiol o si entregar un xec en blanc al PSC d’Àlex Pastor; en altres paraules, si posar en pràctica l’ètica de la convicció o l’ètica de la responsabilitat. En qualsevol cas, es pot recordar que les decisions en la coalició es prendran de manera bicèfala: Guanyem per la seva banda i ERC per la seva, una cosa que podria dificultar encara més una determinació.

Moció de censura o pressupostos: el ‘déjà vu’ badaloní

L’escenari postelectoral a Badalona és tan complex que, d’alguna manera, tot el que pot passar ja ha passat abans però amb els actors en diferents rols. En síntesi, es tracta de dilucidar si el pròxim govern local es fonamentarà sobre l’estructura que ja va operar en la moció de censura contra Sabater, però aquesta vegada en un ‘tots contra Albiol’, o si, en el seu lloc, donarà resultat la mecànica utilitzada per aprovar el pressupost municipal d’aquest any, en què els grups que el PSC va rellevar en el govern el van recolzar per tirar endavant el full de ruta del seu executiu.

El que sembla clar és que, si volen evitar un govern d’Albiol, els blocs principals dels dos últims executius de Badalona estan condemnats a entendre’s, amb els corresponents costos que això suposi. Com sol passar, s’emportarà l’alcaldia el que es quedi més a prop del precipici i no freni ni massa aviat ni massa tard.

Si Pastor finalment és alcalde, tot apunta a un mandat amb una certa estabilitat, per la dificultat que el PP i La Badalona Valenta poguessin arribar a acords. Si no hi ha pacte i Albiol és alcalde, s’acosta moviment i més tensió.

Notícies relacionades

Albiol torna a guanyar a Badalona però un pacte d'esquerres podria arrabassar-li l'alcaldia

Albiol guanya i repetirà com a alcalde de Badalona, excepte si es fa un pacte entre enemics

D'aquí deu dies se sabrà com queda configurat el tauler d’una de les principals urbs catalanes perquè el dia 15, sense més preàmbuls, acabi una partida i en comenci una altra, la que durarà els pròxims quatre anys.

Més notícies de Badalona