"No hi ha res més progressista que la llei, que ens iguala a tots"

Ser fill d’un sindicalista va determinar la seva vocació laboralista i socialista. Diplomat en Relacions Laborals i llicenciat en Ciències del Treball, Àlex Pastor (Badalona, 1979) defensa amb “orgull” la seva ciutat natal i “tots els seus barris” –ja ha viscut en tres– amb la seva complexitat i les seves particularitats i treballarà per eliminar les desigualtats.

¿És alcalde d’una ciutat estigmatitzada?

Soc alcalde d’una gran ciutat que és plural i diversa, que té barris molt diferents que es mereixen el millor de la voluntat política i la gestió municipal.

¿Com revertir aquesta idea de ciutat dormitori?

Badalona encara està per fer, té un potencial molt gran. Venim d’una ciutat dormitori en què el seu teixit era bàsicament industrial, de productes químics, on se’ns va contaminar bona part del nostre litoral i ara estem en un altre escenari: Badalona ha de ser una potència i un referent en alguns sectors productius i s’ha d’obrir al mar des de tots els barris. És la nostra responsabilitat política, però desgraciadament veig polítics que des de la seva irresponsabilitat mediàtica fomenten que Badalona es vengui pitjor perquè creuen que els afavoreix amb més vots. La política no pot ser això.

Una crítica sense embuts als seus antecessors.

Venim d’una etapa de confrontació partidista amb una polarització molt gran entre dos extrems. El mateix dia de les eleccions ja vam dir que allò era passat, ni Xavier García Albiol ni Dolors Sabater podien plantejar un futur per a aquesta ciutat perquè havien demostrat que la seva gestió es basava en com pitjor per a la ciutat millor per a ells. Hem de superar aquella etapa i anar més enllà per construir un projecte de futur a mitjà i llarg termini que ens permeti dissenyar la Badalona del 2030.

La seva elecció ha estat marcada per aquesta confrontació i l’han qualificat de polític oportunista.

Els polítics ens presentem a les eleccions però qui arriba a alcalde no és sempre el que les guanya sinó el que obté una majoria en el ple municipal i a Badalona el recolzament va ser a la meva candidatura.

Però en clara minoria i per evitar que el PP arribés a l’alcaldia.

Històricament, Badalona només ha tingut una majoria absoluta el 1991. Sempre s’ha governat amb pactes. Ara, a més, s’ha de deixar de banda la política de blocs. La ciutat es mereix més, que tots els seus polítics s’arremanguin i treballem conjuntament per al futur.

¿I això com es fa?

Hem de donar la volta a la ciutat i als seus polígons industrials. Té un enorme potencial per atreure turisme de qualitat, som bressol del bàsquet, des de la cultura i l’R+D (som un pol en la investigació biomèdica amb Can Ruti, Fundació Guttmann, la Fundació Josep Carreras, l’institut d’investigació Germans Trias i Pujol). I treballem per disposar d’una oferta adequada en FP Dual com una gran eina per donar ocupació als nostres veïns i que no hagin d’abandonar la ciutat. 

¿Per on començarà?

Ja està en marxa el projecte del canal del port al barri del Gorg, on aniran a viure 4.000 famílies, que inclou un hotel del grup Sallés i les millores a Marina Badalona, però hem d’equipar la zona amb més oferta de serveis educatius, sanitaris. És responsabilitat local dir a la Generalitat: vostè que té les competències ha d’ampliar l’oferta educativa i construir el nou Centre d’Assistència Primària del barri. I hi ha un altre projecte important que no es podrà ultimar en aquest mandat que és trencar la barrera de l’autopista que parteix en dos la ciutat. Ja hem posat en marxa la primera fase però cal asseure’s amb la Generalitat per repensar quin tipus d’autopista volem i fer un pla director urbanístic. La meva proposta és una via interurbana ràpida arran de terra, semblant a la Gran Via de l’Hospitalet.

¿I en el dia a dia a en què notaran els veïns que tenen un alcalde socialista?

El que és important per als veïns que paguen els seus impostos és que la ciutat estigui neta i sigui segura. L’any que ve acaba el contracte de neteja i hi invertirem 20 milions per millorar els sistemes de recollida, neteja i manteniment dels residus i l’espai públic. 

¿I en seguretat?

Ja vam fer la inversió més gran de la història de la ciutat en reforçar la policia local en l’anterior mandat destinant 1,4 milions per a nous efectius i recursos materials –disposem de 56 agents més en la policia local– i continuem posant més ulls al carrer amb més efectius i més eficiència i eficàcia, un model de policia del segle XXI. Dotarem la Guàrdia Urbana de càmeres objectives als seus uniformes –Sant Adrià de Besòs ja en té–, càmeres de seguretat en els 18 punts calents que hem detectat amb més conflictivitat i delictes –un sistema que té Rubí–, i complementat amb càmeres semafòriques, perquè la seguretat també és viària.  

Badalona té un alt percentatge de població immigrant, un col·lectiu amb el qual Albiol va tenir les seves tensions, ¿com ho gestionaran?

Soc d’esquerres i tinc clar que no hi ha res més progressista que la llei perquè és el que ens iguala a tots. A qualsevol ciutat cal garantir la pau social en l’espai públic que és de tots amb l’aplicació de les ordenança de civisme i altres normatives. S’han de fer complir la llei des de la seguretat pública. És un discurs de l’esquerra, no és cert que sigui de les dretes, aquestes poden pagar seguretat privada. Podem parlar una altra vegada dels mals dels extrems, ni és bona l’esquerra que dona total impunitat, ni la dreta que estigmatitza determinats col·lectius.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Financerament, Badalona no està en la millor de les situacions. ¿Apujarà impostos?

No. Batallarem pel que és nostre amb les institucions supramunicipals des de l’extint Consell Comarcal del Barcelonès fins a l’Estat per, juntament amb el teixit social, exigir el que és nostre. Ja hem rebaixat el deute a proveïdors de 28 a 8 milions. El problema no són els impostos sinó el sostre de despesa que amb la crisi econòmica van establir el senyor Montoro i que es va aplicar amb el beneplàcit del senyor Albiol, que va retallar molts serveis públics –i que Sabater no va revertir– per pagar el deute que Europa reclamava a l’Estat a través dels municipis. El que necessitem és poder gastar el que tenim i que l’Estat i la Generalitat facin la seva part per rebaixar el deute global. No sé en què es gasta els diners la Generalitat però evidentment no en polítiques amb un parlament tancat i sense gestionar res. Nosaltres sí estem disposats a fer la nostra gestió però ¡si us plau! que ens donin el que ens toca, que són els deutes que tenen totes i cadascuna de les administracions amb nosaltres.