Vuit anys atrapats a Hondures: la història d'un empresari català i la seva filla per aconseguir sortir del país

Fa vuit anys, la vida de l’empresari català Jaime Costa va canviar per sempre. Ell, la seva dona hondurenya, Yeni Maritza Aguilar, i la filla de tots dos, Rubí, van viatjar al país natal de la mare, fugint de la crisi econòmica. “La nostra intenció era fer negocis allà i tornar recuperats a Catalunya al cap d’uns anys”, recorda Costa. 

Però Aguilar els va abandonar i va tornar a Espanya, i va deixar atrapats el seu marit i la seva filla a Hondures. Així començaria l’odissea de Jaime Costa per tornar a Catalunya amb Rubí. Un malson que inclou intents de segrest, suborns i extorsions, i que el pare relata al llibre ‘Las dos caras de la moneda’ (Ed. Círculo Rojo), l’edició definitiva del qual es publicarà a finals de setembre (Costa n’ha escrit dues versions més sobre la seva experiència).

Un noi coneix una noia

Jaime Costa (Badalona, 1963) va conèixer Yeni Aguilar en una discoteca de Girona i es van casar al cap de dos anys. “Em va impressionar la seva bellesa senzilla”, confessa. Ell tenia 41 anys i ella 22. 

Costa descobriria (anys més tard) que els pares d’Aguilar l’havien enviat a Espanya –dues setmanes abans de conèixer-se ells dos– per allunyar-la del seu enamorat, un noi d’Hondures amb qui havia mirat d’escapar-se i que havia aconseguit entrar il·legalment als Estats Units. “Amb el passaport hondureny és complicat quedar-te a Amèrica del Nord i ella va haver de pensar que li seria més fàcil si aconseguia la nacionalitat espanyola”, aclareix Costa. 

El 7 d’octubre del 2010, Yeni Aguilar va donar a llum la petita Rubí, i mesos més tard emprendrien tots junts el viatge a Hondures, on Jaime Costa i la seva filla es quedarien atrapats durant vuit anys.

Sense poder sortir d’Hondures

Preveient la crisi, Costa va mantenir la seva empresa de fabricació de mobles fins que es van acabar els contractes i el 2011 va tancar. Tots els beneficis que va obtenir durant aquella època els va enviar a Hondures, explica.

“Volia muntar una plantació de cafè, així que vaig enviar més de 150.000 euros als meus sogres. La meva dona i la seva família em van convèncer, al·legant que els tràmits bancaris eren molt costosos i lents a Hondures, sobretot si ets estranger, i que una vegada allà ja ho arreglaríem”, relata. Però res més lluny de la realitat.

“Els pares de la Yeni van utilitzar part dels diners per cultivar vegetals als terrenys, vendre’ls en el petit ‘colmado’ familiar i controlar els guanys”, descriu Costa. “Els vaig preguntar sobre això i tot eren excuses i evasives”, denuncia. I la seva actitud no va ser l’única que va canviar. Segons Costa, la seva dona li va demanar “separar”-se i una nit “ja no va tornar. 

Gràcies a la investigació del Jutjat Penal de Tegucigalpa, ara el pare de Rubí sap que la seva dona va tornar a Espanya, on va esperar a obtenir la nacionalitat per viatjar als Estats Units i retrobar-se amb el seu antic nòvio. “Ella no va voler demanar el divorci perquè encara no havia obtingut el passaport espanyol”, sentencia Costa, que de seguida va voler tornar a Catalunya amb la seva filla, però a l’aeroport hondureny no els van deixar embarcar perquè no tenien el permís de la mare.

Segrestos, suborns i extorsions

“No pensava anar-me’n sense la meva filla, així que em vaig quedar esperant la Yeni i vaig mirar de subsistir fins que ella firmés el divorci”, afegeix el pare. Amb els pocs diners que li quedava de l’atur a Espanya, Costa va muntar un restaurant a Tegucigalpa però les ‘maras’ no van tardar a “extorsionar-lo”, denuncia. 

“En diuen ‘impostos de guerra’, i el meu propi advocat em va recomanar pagar i no denunciar perquè si no et maten”, lamenta Costa que confessa que, al quedar-se sense diners, una nit va tancar el negoci, i a ell i Rubí van començar a viure pràcticament en la indigència. Per acabar-ho d’adobar, havien passat dos anys des de l’abandonament d’Aguilar però, durant aquest temps, ella va mirar infructuosament de segrestar la seva pròpia filla “fins a dues vegades”, denuncia el pare. 

A més, el 2014, Costa va rebre una demanda de la mare per treure-li la pàtria potestat al·legant que ell no pagava la pensió. “¡Però si era jo el que es feia càrrec de la nostra filla!”, es queixa. La notificació també adjuntava uns papers de divorci que, segons Costa, ell “mai havia firmat”. 

Buscada per l’FBI i la Interpol

“Estava desesperat però un advocat del consultori jurídic gratuït de la Universitat Autònoma d’Hondures es va fer càrrec de la meva situació”, descriu Costa. 

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Va ser llavors, durant el transcurs del judici, quan la investigació del Jutjat Penal de Tegucigalpa va revelar que Aguilar no només havia pagat als seus advocats i a un notari per falsificar el divorci, sinó que també havia subornat el primer advocat del seu marit perquè perdés la pàtria potestat i els diners que havia posat a nom de la família d’ella. En el dia d’avui, Yeni Aguilar té una ordre de crida i cerca de l’FBI i la Interpol per falsificació documental.

Finalment, Costa va obtenir la custòdia de Rubí i el passat 8 de març del 2019 pare i filla van poder tornar a Catalunya, no sense abans fer-se relativament coneguts a Hondures per la seva increïble història, de la qual mitjans nacionals i internacionals es van fer ressò. Ara Costa explica que vol portar ‘Las dos caras de la moneda’ “a la gran pantalla” però que, de moment, ja ha tingut “prou aventures”.