Cent famílies de Badalona denuncien una pujada dels seus lloguers del 80%

L’estiu passat serà difícil d’oblidar per a ‘les 100 famílies’, com ja se les coneix, dels blocs del carrer Indústria, 131, del barri del Progrés de Badalona. No va ser precisament un gran viatge el que va canviar les seves vides. El que va amenaçar de posar-les cap per avall va ser la notificació, al juliol, que els seus habitatges, fins aleshores propietat de Solvia –immobiliària del Banc de Sabadell- havien sigut adquirits pelfons d’inversió Lazora. Teclejar a Google el nom del seu nou propietari no va ser precisament tranquil·litzador. L’existència d’una plataforma anomenada Lazora Non Grata a Madrid no semblava un bon auguri. Al cap de poques setmanes, a l’agost, van arribar a la finca els primers burofaxs. “Estimat llogater”, començaven. S’hi anunciava la no-renovació dels contractes de lloguer i la possibilitat de firmar-ne altres de nous, això sí, amb noves condicions. En alguns casos, aquestes noves condicions, després de tres anys de “bonificació” –així ho anunciaven, també– assolien els 1.807 euros mensuals. La mitjana actual és poc més de 1.000. 

Sara Lahoz és una de les veïnes més antigues de la jove comunitat, alçada la primera dècada dels 2000  entre els carrers de Tresmall i de Providència, a pocs metres de la platja del Pont del Petroli. Uns pisos moderns i còmodes, amb piscina comunitària, però sense luxes excessius. “Som famílies de classe mitjana, treballadores. Moltes som de Barcelona i vam arribar aquí precisament pels preus impossibles dels lloguers a la capital; i ara, amb les nostres vides muntades aquí i els nostres fills estudiant a les escoles del barri, ens trobem això, amb uns preus propis de Sarrià”, apunta Lahoz, portaveu de l’acabada de formar comunitat de llogaters (al no ser propietaris, fins als primers burofaxs no es van organitzar –en molts casos es van conèixer).

El cas de Lahoz és molt similar, amb matisos, per descomptat, al de la resta de veïns. Primer va firmar un contracte de cinc anys, i després, amb el canvi de llei de Mariano Rajoy, un de tres. Alguns, als que se’ls va acabar el contracte després de la reforma legislativa de Pedro Sánchez i abans de la venda a Lazora, van tenir “la sort” de firmar contractes de set anys. 

Desnonaments invisibles

Després delburofax, com davant de tot contratemps, cada família va reaccionar com va poder o va saber. Algunes no van veure-hi sortida, van recollir les seves coses i van marxar. Les noves condicions plantejades eren –són– inassumibles per a una família ‘normal’: els anomenats desnonaments invisibles (no hi ha ordre judicial ni consten en cap estadística, però a la pràctica són expulsats de casa seva per motius econòmics). Però, no poques, com la de Lahoz, van optar per plantar cara, seguint la màxima del Sindicat de Llogaters: ‘Ens quedem’. “Ens hem unit per negociar de manera col·lectiva un preu just. No ens resignem ni a anar-nos-en ni a acceptar una pujada que considerem absolutament abusiva”, subratllen els veïns afectats.

Que el nou propietari no tingui oficina física a Barcelona no facilita el diàleg. Fins ara tots els contactes amb Madrid han sigut via correu electrònic, però això no els frena. Per començar, han omplert els balcons i finestres amb grans pancartes en les quals es llegeixen missatges contundents com “Solvia ens ha venut al fons voltor Lazora” o “Lloguers abusius, Badalona no es ven”. L’estratègia és desanimarpossibles nous llogaters que poguessin entrar amb les noves condicions per forçar la negociació. Els pisos que s’han anat buidant estan anunciats en portals immobiliaris. 

En paral·lel, s’han reunit amb el Sindicat de Llogaters, amb altres plataformes d’afectats per les pujades de lloguers d’habitatges comprats pel mateix fons inversor i amb diferents grups polítics de tots els colors. El mateix alcalde de la ciutat els ha mostrat el seu suport i ha enviat una carta al president de Lazora demanant-li una reunió. Dimarts, 29, coincidint amb el ple municipal, han convocat una manifestació per visibilitzar i mantenir viva la seva lluita al carrer, més enllà del seu barri, a la qual han confirmat assistència associacions de veïns de la ciutat i afectats d’altres blocs de Lazora.   

“Completament lliure”

Fonts de la propietat defensen que “es tracta d’ habitatge completament lliure que es continua dedicant al lloguer” i que estan “actualitzant la renda en sintonia amb el preu de mitjana de la zona per a habitatges d’aquest mateix tipus”. La renda mitjana actual de l’edifici segons la propietat és de 1.084 euros mensuals, i passarà, després dels tres anys en què s’aplicarà la bonificació, a 1.631 euros, segons la mateixa font. Els veïns, en canvi, insisteixen que la pujada pot arribar al 80% i que habitatges pels quals ara paguen 1.050 euros passarien a 1.807 (més una assegurança d’impagament obligatòria), segons mostren al burofax. 

Quant a la petició de la negociació col·lectiva que reclama la comunitat, la propietat respon que “la política de gestió de Lazora es basa en la revisió individual de cada cas per a, en aquells casos que fos necessari, trobar les alternatives que s’adaptin més bé a cada situació”. 

Als antípodes d’aquesta “revisió individual”, des dels moviments socials, precisament treballen per enfortir les negociacions col·lectives i sumar forces de les diferents experiències. Aquest és un dels objectius del I Congrés d’Habitatge de Catalunya, que se celebrarà els dies 16 i 17 de novembre. El congrés, es presenten, pretén ser “una trobada de col·lectius que lluiten per un habitatge digne, un espai en el qual fer balanç i posar en comú les experiències acumulades durant anys”. “Un congrés del moviment vinculat a la lluita per l’habitatge pot ser una manera d’enfortir-la i de teixir aliances amb altres sectors”, assenyalen.

Problema generalitzat (i petites victòries)

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

El cas d’aquesta promoció de Badalona no és ni nou ni aïllat. Tampoc ho és l’organització ciutadana per intentar frenar l’expulsió de veïns que suposa una pujada desproporcionada del lloguer. L’abril de l’any passat, els 150 veïns de l’avinguda de Barcelona 113 de Sant Joan Despí van aconseguir, després d’unir-se i negociar junts, aturar la pujada d’entre un 40% i un 100% que pretenia el fons inversor que va comprar els seus habitatges i renovar els seus lloguers a preus assumibles, una victòria sense precedents per alSindicat de Llogaters. Ja en aquell moment, des del sindicat van alertar que el cas de Sant Joan Despí posava de manifest que la bombolla no és cosa dels centres urbans o turistificats, sinó que s’estén per tot el territori “perquè està cuinada políticament”. “Es van canviar les lleis per facilitar la rotació i l’especulació allà on hi hagi llogaters. És un problema que va fins i tot més enllà de les àrees metropolitanes”, assenyalen des del Sindicat.

Fa poques setmanes, una història similar a les de Badalona o Sant Joan Despí, en aquest cas a Rubí. El punt de partida era el mateix. Un fons inversor compra finques senceres amb llogaters i els apuja el lloguer de manera considerable. Tant que es fa inassumible per a moltes de les famílies. En el cas de Rubí, a més a més, amb l’agreujant que es tractaven de pisos de protecció oficial, que pretenien passar de 450 a fins a 825 euros al mes. Com a Sant Joan Despí, i com esperen que passi a Badalona, també volen pactar amb el fons inversor que va comprar les seves cases pujades d’entre 0% i l’11% i contractes de set anys.