El nen gitano que va arribar a la universitat malgrat els prejudicis de la seva professora

Paco és promotor escolar, una figura que va néixer fa 15 anys per pal·liar l’absentisme escolar entre els nens gitanos mitjançant el suport d’algú de la seva pròpia comunitat que els faci d’enllaç amb el centre educatiu i es mostri com un referent positiu a seguir. 

«Soc gitano i vaig néixer i estudiar a la Mina. Les meves experiències de vida són molt semblants als alumnes gitanos de Sant Roc i vull que els nens em mirin i pensin: Si Paco ha pogut estudiar, ¿per què jo no?», comenta el jove, que s’acaba de graduar en Ciències Polítiques.

La idea de la promoció escolar surt del Departament d’Educació per garantir la plena escolarització del poble gitano i el projecte s’executa a través de la Fundació Privada Pere Closa, que coordina 28 promotors disseminats per tot Catalunya. Però la majoria es concentren en centres educatius de l’àrea metropolitana de Barcelona i, més específicament, a la zona sud de Badalona, el territori «diana» de la fundació.

«Els promotors treballen amb els estudiants, les famílies i els centres», explica la presidenta de la Fundació Privada Pere Closa, Mercedes Porras. «Un exemple d’això és agafar els pares, portar-los a l’escola i mostrar-los la classe i el pupitre on s’asseuran els seus fills. Això ja és molt, perquè cal entendre que, fins fa no gaire, encara existien escoles només per a gitanos i per a moltes famílies aquests centres encara els són estranys», descriu.

Pedagogia amb els professors

«És un treball que requereix esforç», continua la presidenta, «però si el promotor és gitano i és del barri –com Paco–, ja tenim una part guanyada», admet. L’altra part és un treball de pedagogia amb els centres escolars per acabar amb els prejudicis i els estereotips sobre el poble gitano. 

«Demano als professors que em preguntin el que vulguin, que no hi haurà judicis per la meva part, i surten temes com el del patriarca o les bodes gitanes i al·lucinen quan els dic que no són certs», diu Paco. «La paraula patriarca no s’utilitza mai a la nostra comunitat i les bodes no duren setmanes. Són mites», afegeix.

Aquesta tasca és importantíssima. Per exemple, Paco encara recorda quan la seva tutora de 4t d’ESO li va dir que deixés els estudis perquè estava ocupant una plaça que potser algú altre mereixia més. «¡I fins aquell moment jo sempre havia pensat que era bon estudiant...!», exclama el jove. «Els gitanos som un clar exemple de profecia autocomplerta, perquè si als joves els acostumen a un no sempre, acabaran pensant que el seu futur és un no. I això no pot ser», sentencia.

Referent positiu

Paco Vargas és el primer de la seva família que va a la universitat. El seu pare sempre el va animar a estudiar. «Al meu avi no el van deixar anar a l’escola. De fet, quan els gitanos van començar a anar a l’escola hi va haver manifestacions de paios en contra. D’això només fa 40 anys, no s’oblida tan fàcilment i té conseqüències», comenta el promotor.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Quan Paco acabava el batxillerat, explica que somiava ser arquitecte, però en aquella època ja havia esclatat la crisi de la construcció. Va tenir la sort de tenir un referent positiu llavors –com ho és ell ara–, un gitano de la Mina que treballava al Casal dels Infants que el va animar a fer Integració Social. 

I aquest any s’ha graduat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB). ¿Per què? «Em cridava l’atenció fer la carrera d’Antropologia però, parlant-ho a casa i veient que la Mina està malament, vaig pensar que calia canviar les coses des de dins», conclou.