Badalona afronta aquest dilluns el quart canvi d’alcalde en sis anys

Badalona afrontarà aquest dilluns el seu cinquè ple d’investidura en tan sols sis anys, un fet que reflecteix la profunditat de la inestabilitat política en la qual viu immersa la ciutat. Per entendre el vaivé polític que impera al municipi, una vegada la moció de censura a Xavier García Albiol (PP) prosperi, Rubén Guijarro (PSC) aconseguirà la vara de comandament del consistori i, amb això, des del 2018 Badalona haurà tingut quatre alcaldes, cinc governs, i haurà viscut dues mocions de censura.

La moció –propiciada després de l’aparició d’Albiol en els ‘Pandora papers’– ha sigut l’únic punt que ha comptat amb l’acord dels cinc grups de l’oposició: el PSC (6 regidors), Guanyem (4), ERC (3), En Comú Podem (2) i Junts (1). No obstant, a l’hora de formar un govern alternatiu al del PP, Guanyem n’ha quedat fora i això suposa que el nou executiu quadripartit haurà de governar en minoria, ja que només suma 12 dels 14 regidors necessaris per a la majoria absoluta.

D’aquesta manera, el nou executiu local arrencarà amb tan sols un any i mig de marge per treballar –fins a les municipals del 2023– i amb la necessitat de recolzar-se en socis externs per tirar endavant el mandat. Sobre això, en una conversa amb aquest diari, el president de la Federació d’Empresaris de Badalona, Josep Maria Puente, advertia: «Cada partit intentarà demostrar abans qui és i posar sobre la taula coses que els altres els molestin per marcar territori».

No obstant, Christian Carneado (PSC) defensa que els quatre partits treballaran conjuntament «fins a l’últim dia i l’últim segon» i que no els preocupen les eleccions. En la mateixa línia s’expressa la presidenta dels comuns, Aïda Llauradó, que reitera aspiren que sigui un projecte «que es consolidi» més enllà del mandat restant.

David Torrents (Junts)remarca que poden tenir diferències entre ells, però que això «no suposa un risc per al govern». «Si no hi ha un daltabaix polític a nivell nacional, jo seré fidel al govern», afegeix Torrents en relació amb el procés independentista. Per la seva banda, Àlex Montornès, president de la secció local d’ERC, és conscient que les diferències internes els podrien passar factura i que si el 2023 volen evitar una nova alcaldia d’Albiol, guanyador de les tres últimes eleccions, «qualsevol alternativa passa per una entesa» entre els partits signants de la moció.

Sense la governabilitat assegurada

El primer objectiu serà aprovar els pressupostos ordinaris per al 2022, ja que els últims daten del 30 de gener del 2019. A priori, el soci principal del nou govern serà Guanyem, que abans de firmar per a la moció va explicar que, per com estaven avançant les negociacions, el seu grup no formaria part del govern entrant perquè «no hi havia prou confiança», però que donaria suport a l’executiu entrant des de fora.

No obstant, després de la firma de la moció, Guanyem va tornar a insistir en un govern de concentració i la prestesa amb què els altres quatre grups de l’oposició van acordar un govern sense incloure’ls ha molestat a les files del grup, des d’on assenyalen que «la governabilitat no es pot garantir així com així».

En aquest sentit, des de Guanyem adverteixen que els projectes que vulgui aprovar el nou executiu liderat per Guijarro hauran de comptar amb el vistiplau de Guanyem –o del PP– si pretenen prosperar.

Reptes a encarar

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Sobre els pressupostos, l’executiu té el problema afegit de la suspensió de l’impost de la plusvàlua, que suposa entre 9 i 14 milions d’euros d’ingressos, depenent de l’any. Amb això, de cara a pròximes negociacions, Guanyem avisa: «A veure d’on retallen diners, perquè si augmenten despesa en càmeres de seguretat ens tindran al davant; no podran aprovar aquests pressupostos».

A més, diferents fonts municipals expliquen que encara queden algunes arestes per llimar entre els mateixos socis de govern. Són exemple d’això: els debats sobre com s’haurà d’actuar en casos com la demolició de la fàbrica Mobba; què fer amb la Unitat Omega, la «unitat d’intervenció ràpida» de la Guàrdia Urbana; o com procedir amb la situació del club de bàsquet Sant Pep, que té el seu pavelló tancat per la denúncia d’un veí i que pot ser desnonat.