Badalona davant les municipals: la tornada d’Albiol o cosir ferides entre les esquerres

Badalona, quarta ciutat de Catalunya, és un dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una idiosincràsia política ben singular. Tot i que des de la restauració de la democràcia i durant la primera dècada del segle XX va dominar el vermell del PSC –que hi va governar per gairebé 30 anys– i del PSUC, el blau del PP de Xavier García Albiol és el que s’ha imposat en les tres últimes eleccions municipals (2011, 2015 i 2019). De fet, Badalona va ser un dels únics quatre municipis catalans on el PP va ser la llista més votada el 2019, juntament amb Castelldefels, Pontons i Gimenells i el Pla de la Font.

Tanmateix, malgrat haver millorat els seus resultats en cada convocatòria electoral, Albiol només ha governat uns cinc anys i mig i la resta han governat coalicions integrades per diferents partits.

Entre 2015 i 2018 va governar Guanyem –que en aquell moment integrava Podem– juntament amb ERC i ICV. Entre el 2018 i el 2019, va manar el PSC després d’una moció de censura avalada pel PP a la llavors alcaldessa Dolors Sabater (Guanyem). Després de les municipals del 2019, el PSC va mantenir la vara de comandament, aquesta vegada amb el suport d’En Comú Podem, fins al maig del 2020, quan Albiol va recuperar l’alcaldia després de la dimissió del socialista Álex Pastor, que va ser detingut per conduir ebri en ple confinament i agredir els Mossos. L’octubre del 2020, el PSC va tornar a l’alcaldia després d’una nova moció de censura, en aquest cas contra Albiol, després que es publiqués que el popular havia estat vinculat a una societat ‘off shore’.

Avui, l’alcalde és Rubén Guijarro (PSC, que compta amb 6 regidors) i lidera un govern quadripartit en minoria en el qual s’inclouen ERC-Avancem-Més (3 regidors), Badalona En Comú Podem (2) i Junts (1). En l’oposició queden el PP d’Albiol (11 regidors) i Guanyem Badalona En Comú (4).

El 2019 van votar a Badalona un total de 100.127 persones, dada que va registrar una participació del 63,84% en un cens total de 156.831 votants.

La inestabilitat política de Badalona ha marcat l’actual mandat, en el qual hi ha hagut tres alcaldes diferents. En les últimes municipals, Albiol va sumar 11 regidors, i se’n va quedar a 3 dels 14 que atorguen la majoria absoluta. Aquest marge va permetre als grups d’esquerres del consistori maniobrar per establir un govern alternatiu i, després d’un ple d’investidura d’infart, el socialista Pastor va conservar la vara de comandament gràcies al suport de La Badalona Valenta (Guanyem i ERC-Avancem-Més), que va retirar la candidatura perquè Albiol no recuperés la vara.

Pocs dies després, de manera unilateral, ERC va dissoldre la coalició amb Guanyem, una decisió que va provocar fissures entre els dos grups i en el si intern dels republicans. Amb tot, El PSC va governar en minoria de la mà d’En Comú Podem fins al maig del 2020 quan, després de la dimissió de Pastor, les ferides obertes entre els partits d’esquerres del consistori i la incapacitat d’arribar un acord per repartir-se el temps restant de mandat entre PSC i Guanyem, les dues principals forces del ple després del PP, van tornar Albiol a l’alcaldia en plena crisi per la covid.

L’aparició d’Albiol en els Papers de Pandora va conduir els grups de l’oposició a una nova moció de censura. Llavors van tornar les negociacions entre els grups d’esquerres per elegir nou alcalde i la composició del nou executiu municipal. Tot i que, a l’inici, els diferents grups asseveraven que s’havien cosit ferides i que aquesta vegada sí que aconseguirien posar-se d’acord, amb el pas dels dies, les diferències entre Guanyem i PSC i entre Guanyem i ERC, principalment, van anar guanyant pes i van sembrar dubtes sobre si la moció prosperaria. Malgrat els fantasmes de maig del 2020, la moció va prosperar i Guijarro va passar a ser el nou alcalde amb un executiu que va quedar en minoria al no integrar Guanyem.

Durant el ple de la moció que li va arrabassar la vara de comandament, en la descripció del compte de Twitter d’Albiol ja es podia llegir «Treballant per la Badalona del 2023». L’exalcalde treballa des d’aleshores per a la pròxima cita electoral amb un objectiu: la majoria absoluta. El seu polèmic estil i el seu discurs antiimmigració li han permès acaparar vot de veïns d’ideologies dispars i que més que al PP –marca que l’exalcade ha amagat cada vegada més, elecció rere elecció– voten Albiol, però l’han distanciat dels altres grups del ple, de manera que, sense majoria absoluta, s’allunyaria de l’alcaldia.

Si es repeteix una estructura similar a la del ple actual, serà el torn de les esquerres, que es veuran obligades a iniciar un altre procés de negociacions perquè fructifiqui un acord que doni estabilitat a través d’un govern que repliqui la governabilitat actual.

Per ara, el govern quadripartit, amb el suport extern de Guanyem, ha aconseguit prosperar amb bona sintonia entre els socis, tot i que a batzegades. Si bé el maig del 2022 va aconseguir aprovar el primer Pressupost municipal des de gener del 2019, no va sumar els vots necessaris la primera vegada que es va presentar perquè Guanyem i PP van votar-hi en contra, un avís dels municipalistes, molestos després de ser exclosos del govern de coalició.

Qui acabi alçant-se amb la vara de comandament haurà de lluitar per consensuar pactes per al Pressupost municipal i sobre projectes de ciutat, com el model de seguretat a implementar o el desenvolupament de l’àrea del Besòs, una de les zones amb més densitat de població de Catalunya i amb indicadors alts de vulnerabilitat.