Judici a l’incendi de Sant Roc: una víctima acusa els ocupes de les morts per punxar la llum

Gairebé 1.500 dies després que aquell tub de foc es propagués pel vell edifici de deu plantes conegut amb el nom d’‘El Lineal’, el cas es troba encara en fase d’instrucció judicial i EL PERIÓDICO ha accedit a l’acusació particular d’I. M., inicials de la filla d’una víctima mortal, una àvia de nacionalitat espanyola de 86 anys que residia a la novena planta i que va morir aquell mateix 5 de gener juntament amb dos veïns més. «La meva acció legal no busca ni diners ni reconeixement: es tracta d’una qüestió de dignitat, perquè el que va passar aquell 5 de gener no quedi impune», explica a aquest diari I. M.

Aquesta acusació particular, amb documentació presentada a la causa que obra en poder del Jutjat d’Instrucció número 1 de Badalona, busca provar la concurrència de responsabilitat penal d’algun(s) dels quatre investigats –el dia de l’incendi hi havia al pis un total de nou persones– de nacionalitat romanesa que ocupaven el pis amb la llum punxada, origen de l’incendi.

Per fer-ho, la defensa lletrada d’I. M., que té previst mantenir l’acusació particular com a mínim fins que la fiscalia es pronunciï sobre l’obertura de judici oral, es fonamenta en les conclusions d’un informe dels Mossos d’Esquadra al qual ha pogut accedir aquest diari, les quals s’adjunten amb fotografies probatòries fetes pels agents dos dies després de l’incendi, el 7 de gener del 2019.

Les imatges mostren, d’una banda, l’absència de comptador de la llum al lloc corresponent al pis 1r 2a, on, tanmateix, figura un adhesiu de la companyia elèctrica, en aquest cas, Endesa, que fa constar la «manipulació elèctrica» amb data el 12 de maig del 2017, i de l’altra, que el fusible d’aquest 1r 2a es trobava cremat, la qual cosa «confirma el sobreescalfament a l’interior del quadro elèctric que dona lloc a l’inici de l’incendi», relata la policia catalana a les seves conclusions.

Segons el parer de la defensa d’I. M., aquesta manipulació, «juntament amb la temerària irresponsabilitat de connectar a la instal·lació aparells electrodomèstics de manera massiva, insegura i descontrolada», va ser el que va provocar l’incendi mortal. És per això que, en cas que s’obri judici oral després de la instrucció, «és pot pensar que pugui dictar-se una sentència condemnatòria per homicidi imprudent [que porta una pena de presó d’un a quatre anys, segons el Codi Penal], atesa la gravetat dels fets», assegura a aquest diari l’advocat d’I. M., que sol·licita anonimat per aparèixer en aquest reportatge.

Història d’una ‘punxada’ fatídica

L’origen de la història de la ‘punxada’ elèctrica que va derivar, segons la investigació policial, en l’incendi mortal de Sant Roc, es remunta al gener del 2015. Va ser llavors quan A. S., un anterior inquilí –ja sense presència el dia de l’incendi– del 1r 2a del número 244 de l’avinguda del Marquès de Mont-roig de Badalona, va entrar –amb un pagament previ a un tercer– a ocupar el pis juntament amb quatre adults de nacionalitat romanesa i una menor.

També el gener del 2015, concretament el dia 12, va ser quan l’Ajuntament de Badalona, llavors sota el mandat de Xavier García Albiol (PP), va empadronar els ocupes segons un informe dels Serveis Socials de la ciutat catalana a què va tenir accés aquest diari, va informar Elisenda Colell.

Aquesta ocupació va desembocar, el 16 de juny del 2016, en una demanda civil presentada per Building Center, societat immobiliària de CaixaBank propietària del pis. Aquesta acció va culminar al seu torn, el 20 d’abril del 2017, en una sentència estimatòria favorable a la companyia que acreditava l’ocupació irregular sense títol i habilitava al desnonament. Tanmateix, «aquest desnonament mai es va arribar a executar i després [el gener del 2019] va passar el que va passar», comenta l’advocat d’I. M., víctima de l’incendi personada al procés penal.

Segons la tesi de l’acusació particular, documentalment queda provat que l’Ajuntament de Badalona coneixia l’ocupació il·legal per part dels investigats des d’almenys el 7 de març del 2017, ja sota l’alcaldia de Dolors Sabater (Guanyem) a la gran ciutat catalana. Va ser llavors quan, al sol·licitar els investigats un empadronament a la vivenda ocupada, «dos agents de la policia municipal van acudir a l’immoble i van aixecar acta que la vivenda estava ocupada», assegura la defensa d’I. M.

Endesa en va interrompre el subministrament

L’altre momentum determinant en l’historial de la ‘punxada’ elèctrica origen de l’incendi va ser el 12 de maig del 2017. Aquell dia, Endesa va interrompre el subministrament elèctric del 1r 2a del 244 de l’avinguda del Marquès de Mont-roig per frau i connexió il·legal del pis a la xarxa de subministrament elèctric, segons queda acreditat a la investigació de Mossos. D’acord amb l’acusació particular, aquesta acció «diligent» de la companyia elèctrica l’eximeix de qualsevol responsabilitat legal en el cas.

Tanmateix, respecte als investigats, l’acusació sí que considera que «resulta innegable que per poder disfrutar [posteriorment i fins al dia de l’incendi] d’aquest subministrament, per si mateixos o mitjançant un tercer, van procedir a la manipulació necessària de la instal·lació elèctrica per continuar disfrutant gratuïtament del subministrament d’electricitat del qual havien gaudit fins al 12 de maig del 2017».

A causa d’això, l’advocat d’I. M. considera que, entre els quatre investigats, que acusarà tècnicament arribat el moment processal oportú (quan també es pronunciarà la fiscalia), «almenys hi ha una dona contra qui pesen prou elements per enervar la seva presumpció d’innocència i obtenir una condemna», ja que a la documentació «queda fefaentment acreditat que vivia al pis abans de la inspecció i del tall de llum d’Endesa, fet que permet afirmar que coneixia la connexió elèctrica il·legal que va ocasionar l’incendi mortal i que se’n va aprofitar».

A la consulta d’aquest diari, fonts jurídiques d’Endesa, que no té implicació judicial en el cas i que recorda que la companyia «mai s’ha vist afectada penalment com a responsable o corresponsable d’un frau elèctric», reconeixen la singularitat del cas de Sant Roc al no tenir constància d’altres incendis causats per fraus elèctrics amb conseqüències mortals. «No ens consten altres casos així a tot Espanya», apunten des de la companyia.

Carles Sagués, portaveu de la Plataforma Som Sant Roc, que en el seu moment va fer acompanyament a la família romanesa que ocupava el 1r 2a però que avui ha perdut el contacte amb ells, posa l’accent en el fet que, «si es demostra que la punxada elèctrica va ser l’origen de l’incendi, cal combatre la pobresa, no els pobres», en relació amb la vulnerabilitat generalitzada al barri de Sant Roc.

«Sant Roc és un barri paradigmàtic per posar comptadors socials, però, lamentablement, després de l’incendi, continuem tenint vivendes amb la llum punxada», lamenta el líder veïnal, que rememora el «xoc» després de l’incendi de la família romanesa.

Investigats en parador desconegut

El 9 de gener del 2019, quatre dies després de l’incendi, l’exalcalde i llavors líder de l’oposició Xavier García Albiol (PP) va anunciar públicament una querella criminal per homicidi imprudent contra els ocupes del pis on es va originar l’incendi de Sant Roc. Consultades per aquest diari, fonts del PP de Badalona admeten que l’augurada querella no es va arribar a interposar perquè, al no ser al Govern local, «no quedava justificada la legitimació per defensar l’interès general».

Per la seva banda, l’acusació particular posa així mateix el focus sobre el fet que, durant el primer semestre del 2020, alguns dels investigats van ser sorpresos a Romania i a Suïssa, tal com en el seu moment va comunicar la policia al jutge, que el 12 de gener del 2019 havia acordat la prohibició de sortir d’Espanya dels investigats i ho va notificar a tal efecte a la policia i a l’ambaixada romanesa.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Davant d’aquest escenari, el jutge va desestimar decretar ordre de detenció europea, de manera que «els investigats van quedar novament en llibertat i amb possibilitat de desplaçar-se lliurement per Europa, com així havien fet ja, i van trencar l’ordre judicial», apunta la defensa d’I. M.m, que estima que el parador desconegut dels investigats afegeix complexitat a la causa: «Ni tan sols tenim clar que se’ls pugui arribar a jutjar; en el seu cas, se’ls posarà una ordre de crida i cerca, i ja veurem què passa».

Més enllà que els investigats a l’actual procés judicial són quatre, en el moment de l’incendi de Sant Roc hi havia nou persones al 1r 2a del número 244 de l’avinguda de Marquès de Mont-roig, integrants d’una família de nacionalitat romanesa que va començar a establir-se a Badalona el novembre del 2004: l’avi, l’àvia, el fill, la seva parella i dos menors, i finalment tres persones (un home, la seva parella embarassada i una menor) que estaven «de visita». La família, en risc d’exclusió social i en xoc després de l’incendi, feia deu mesos que estava sent atesa pels Serveis Socials de Badalona en relació amb el seu potencial desnonament.