La fiscalia va denunciar l’avui alcalde de Badalona per no sancionar qui va edificar en un espai protegit

Aquesta absència sancionadora podria ser constitutiva, segons la denúncia del fiscal a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, d’un presumpte delicte continuat contra l’ordenació del territori de l’article 320.1 del Codi Penal, que castiga amb fins a quatre anys de presó els funcionaris públics que amb motiu d’inspeccions hagin silenciat infraccions de normes urbanístiques.

Malgrat que la fiscalia situa aquest marc penal, el seu escrit no acusa pròpiament ni sol·licita una pena determinada, ja que es tracta d’una denúncia dels fets dirigida al jutjat de Badalona que té coneixement de la instrucció, publicitada a tall d’enrabiada dijous passat per l’exalcalde i candidat del PP de Badalona Xavier Garcia Albiol, sobre qui sí que pesa –a dos mesos de les eleccions municipals– una petició de pena de presó de la fiscalia pel cas Antenes. La defensa de Guijarro, per la seva banda, ha demanat el sobreseïment de la causa apel·lant al caràcter merament administratiu de la controvèrsia. El jutge encara no s’hi ha pronunciat.

El fiscal recrimina a Guijarro que, tot i tenir coneixement –a través d’una denúncia dels agents rurals l’agost del 2018– que s’havia edificat «amb usos merament recreatius» en terra no urbanitzable, el llavors regidor d’Urbanisme badaloní «va decidir voluntàriament» no iniciar d’ofici cap procediment sancionador «sabent que hi estava legalment obligat». La denúncia del fiscal també es dirigeix contra Ramón Díaz-Cano, llavors cap del servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Badalona.

No obstant, es pot remarcar que el mateix ministeri fiscal va arxivar el maig del 2019 unes diligències d’investigació al voltant dels autors de les edificacions objecte del litigi assumint la «falta de transcendència penal» dels fets.

Sí que hi va haver una petició de demolició

El que sí que va fer Guijarro, segons el relat del fiscal, és incoar l’agost del 2019 un procediment administratiu perquè tant els propietaris dels terrenys –hi ha fins a quatre parcel·les en litigi, cada una amb els seus ‘propietaris’ i els seus ‘edificadors’– com les persones que van edificar irregularment i ocupar sense autorització els terrenys, enderroquessin les construccions assumides com il·legals pel consistori en un termini de 48 hores.

Fonts jurídiques coneixedores del cas expliquen a aquest diari que el llavors regidor d’Urbanisme va firmar els expedients administratius seguint el criteri tècnic històricament aplicat per l’Ajuntament de Badalona, basat en la tramitació separada de la restauració de la realitat urbanística alterada i la corresponent sanció, l’escenari previst en els articles 199 i 222 de la llei d’Urbanisme. Es tracta d’un tipus de tramitació que, per exemple, també aplica l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en els seus procediments administratius.

Segons l’opinió del ministeri públic, aquests expedients resultaven insuficients, ja que la tramitació d’un procediment sancionador per «infraccions urbanístiques molt greus» requeia en l’àmbit de responsabilitat de Guijarro i Díaz-Cano, i no va tenir lloc.

Sancions per qui va edificar

Malgrat la seva reconvenció, el fiscal admet que Guijarro i Díaz-Cano sí que van iniciar un procediment sancionador el gener del 2020, «quan van tenir coneixement», afegeix el ministeri públic, de les investigacions de la secció de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia de Barcelona per «presumpta tolerància administrativa sancionadora urbanística de l’Ajuntament de Badalona».

No obstant, aquesta tramitació resulta així mateix insuficient segons la fiscalia ja que va anar únicament dirigida contra els propietaris dels terrenys, i va deixar fora de les ulteriors sancions les persones que havien emprès les edificacions irregulars –sense rellevància penal segons la fiscalia– i ocupat sense autorització les parcel·les, «sabent que havien de dirigir el procediment [també] contra ells».

La discrepància entre la fiscalia i la defensa de Guijarro està en el moment que es tramita el procediment sancionador: mentre el ministeri públic considera en la seva denúncia penalment rellevant que no es tramités a temps, la defensa al·lega que la llei permet la possibilitat de cursar separadament la restauració de la realitat urbanística (la demolició) i la corresponent sanció.

«És una qüestió administrativa»

La defensa de Guijarro i l’entorn del PSC de Badalona auguren que la causa no prosperarà tenint en compte que es tracta d’«una qüestió purament administrativa», amb referència a la discrepància tècnica entre el fiscal i la defensa sobre la via de tramitació dels corresponents procediments administratius.

«Quina mala consciència ha de tenir Albiol per enterbolir d’aquesta manera. Només vol desviar l’atenció», va argumentar Guijarro per un tuit d’Albiol que tenia l’objectiu, després de conèixer la petició de presó de la fiscalia contra ell pel cas Antenes, de posar el focus sobre la denúncia de la fiscalia que implica judicialment l’actual alcalde de Badalona.

Parece que el alcalde socialista de #Badalona va dando lecciones sobre mí en las TV, pero ha olvidado que él ha sido imputado por prevaricación urbanística con pena de prisión de 1 a 4 años. Habíamos respetado la presunción de inocencia, a ver qué dice ahora sobre él mismo. pic.twitter.com/ExzEjvWNfH

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) 9 de marzo de 2023

Notícies relacionades

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Albiol obre la porta a celebrar les campanades al ‘superarbre’ de Nadal de Badalona

Segons els estatuts del PP, quan el jutge obri el judici oral, cosa que passarà en els pròxims dies segons fonts judicials consultades per aquest diari, Albiol haurà de ser suspès de militància si Génova compleix amb el codi del partit, a l¡estar acusat per la fiscalia d’un delicte vinculat a la corrupció com és la prevaricació, tant urbanística com ambiental.

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona