Polèmica municipal
Les claus de per què els Serveis Socials de Badalona i Santa Coloma exigeixen millors condicions
Els departaments municipals de les dues ciutats del Barcelonès es reivindiquen
Els últims plens municipals celebrats a Badalona i Santa Coloma, els dies 27 i 28 de març, van servir perquè representants sindicals i treballadors de Serveis Socials expliquessin els problemes de sobrecàrrega de feina que viuen des de fa anys. En general, tots dos ajuntaments admeten l’existència del problema, tot i que difereixen amb els treballadors en algunes justificacions i responsabilitats.
Més demanda i menys treballadors
Des de la crisi econòmica del 2008, i més encara des de la crisi sanitària provocada per la covid-19, el nombre de persones usuàries dels serveis municipals metropolitans no ha parat d’augmentar: «La demanda ha crescut exponencialment a tots els nivells, des de qüestions d’alimentació fins a temes de violència de gènere», explica Joan Ramos, educador social des de fa quatre anys en els Serveis Socials de Santa Coloma.
A l’augment de la demanda cal sumar-li el descens en el nombre de treballadors: «Abans del 2008 érem uns 1.500 treballadors municipals, ara en som uns 1.200. Hi ha dèficit de personal. Hi ha departaments sencers, com els serveis socials, que entre baixes i jubilacions estan deserts, la situació és dramàtica», indica Pol Acózar, secretari de CCOO a l’Ajuntament de Badalona.
Una mostra. Fonts de treballadors socials d’atenció primària de Badalona asseguren a aquest diari que, en matèria de dependència, tenen sobre la taula més de 900 expedients pendents de tancar.
Menys espais
A Santa Coloma, a l’augment de la demanda cal sumar la falta d’espais: «Els serveis socials dels districtes de muntanya estem sense espais. Una part de la plantilla ha de teletreballar per força i no podem atendre presencialment la ciutadania», lamenta Joan Ramos. Aquest educador social colomenc assenyala que els mateixos usuaris els demanen verbalment atenció presencial: «És com el CAP, ningú vol que l’atenguin per telèfon o per videotrucada, volen atenció directa».
Referent a això, la Gerència Municipal de Santa Coloma recorda que des de fa un any busquen llocs per condicionar-los i que els ocupin els serveis socials dels districtes 1 i 2, que actualment s’emplacen al mateix recinte: «No estem en condicions de destinar tots els recursos que voldríem, però és una prioritat del govern municipal des de fa un any».
Millora dels contractes per a la plantilla
La regidoria de Recursos Humans de Badalona va proposar, en taula de negociació, actualitzar la relació de salaris, «però només per al personal de comandament, en alguns casos es tractava d’un augment de fins a 14.000 euros anuals», explica Acózar. Els sindicats ho van considerar «inacceptable», i es van aixecar de la taula de negociació. A més, molts dels contractes de treballadors de Serveis Socials són temporals, per fer front a pics de demanda, de mig any. Altres contractes, explica el representant de CCOO a Badalona, «estan vinculats a programes de la Diputació de Barcelona, de manera que si aquests programes no es renoven, aquest personal també anirà al carrer».
Més feina per a menys treballadors
La incapacitat administrativa endèmica del consistori badaloní aguditza el problema. La relació de llocs de treball de l’Ajuntament, que determina les funcions i salaris dels empleats municipals, té gairebé 30 anys: «És obsoleta, els preus figuren encara en pessetes, i no concep, per exemple, les qüestions d’ofimàtica, perquè a mitjans dels noranta no existia tal cosa», diu el secretari de CCOO.
Actualitzar aquesta relació de llocs no es fa d’un dia per l’altre. Acózar assenyala que es necessitaria un mandat sencer per fer-ho, una cosa que sembla complicada en un consistori massa acostumat a les crisis de govern cada dos anys: «Molts llocs de treball no estan ben valorats, i han anat augmentant en càrregues de treball, funcions i responsabilitats que no estan correctament retribuïdes», assumeix Acózar.
A Santa Coloma també donen voltes a la revisió de les càrregues laborals. Joan Ramos explica que aquesta revisió s’ha d’actualitzar «a partir d’una anàlisi de dades de totes les funcions que portem a terme, que permeti extreure conclusions». Ramos justifica que els mateixos treballadors no poden dedicar-se a aquest estudi: «Per fer la revisió de les càrregues hauríem de deixar d’atendre persones, cosa que no podem fer per les llargues llistes d’espera que hi ha». Hi ha zones de la ciutat, assegura Ramos, en què una persona triga un mes, o mes i mig, a ser atès.
El paper de les administracions
Des de la Gerència Municipal de l’ajuntament colomenc expliquen a EL PERIÓDICO que per treballar la revisió de les càrregues laborals hi ha una comissió tècnica que es reuneix periòdicament amb els sindicats de treballadors municipals: «Les càrregues laborals venen definides pel contracte programa firmat amb la Generalitat, no és una competència municipal que es financi amb el pressupost de l’Ajuntament».
La regidoria de Recursos Humans badalonina, comandada per Manel Sorribas, va presentar en l’últim ple municipal un augment de plantilla per als serveis socials de 20 persones (nou treballadors socials i 11 educadors socials). Es tracta de l’augment mínim i necessari per cobrir les ràtios que marca el contracte programa firmat amb la Generalitat. «Ho valorem positivament, però cal recordar que això respon a una obligació del consistori, no respon a voler cobrir les demandes sindicals», descriu Pol Acózar.
Per al regidor badaloní de Drets Socials, David Torrents, queda pendent continuar «millorant la precarietat, i reduir la inseguretat laboral» dels treballadors de Serveis Socials, tot i que defensa que «fixant-se en com va deixar el servei el govern del PP i com està ara, no té res a veure». El regidor assegura, a més, que l’augment de la plantilla aprovat a finals de març no serà l’últim: «El compromís és augmentar la plantilla en uns 10 o 15 treballadors cada final d’any». Torrents recorda, a més, que es tracta de la primera vegada en la història dels Serveis Socials de la ciutat que es compleixen les ràtios.
«Som tres treballadores socials i dos educadors per cada 15.000 habitants», explica una treballadora social d’atenció primària a l’Ajuntament de Badalona. Una proporció insuficient per a aquesta treballadora: «No podem treballar només partint de criteris quantitatius, les necessitats de 15.000 veïns de Sarrià-Sant Gervasi no són les mateixes de les del mateix nombre de veïns a Sant Roc-Artigues».
Fuga de cervells i burnout
burnout«Estem adduïdes per la feina administrativa fent, per exemple, informes de pobresa energètica, per gestionar els bons socials, informes per a la Generalitat i la Diputació...», relata aquesta mateixa treballadora social.
Per a Acózar, «hi ha una situació de síndrome burnout». Treballadors cremats, amb situacions d’estrès cronificat: «Estem preparades per a aquestes situacions, però l’estrès continuat durant tants anys provoca que somatitzem, i són comuns les contractures, les migranyes, els problemes gastrointestinals. Tot i així, agafem menys baixes de les que hauríem d'agafar», indica una treballadora social d’atenció primària de Badalona. «S’estan donant les condicions per a una tempesta perfecta», sentencia Acózar.
Notícies relacionadesEl corol·lari d’aquesta situació laboral és la fuga de professionals a altres administracions de l’entorn, on les càrregues de treball són més baixes i els salaris, superiors: «Gent molt formada i molt capacitada i amb molta experiència acaba marxant a altres ajuntaments. Sobretot, al de Barcelona. No es tracta només d’un tema de condicions laborals, sinó sobretot de recursos humans per fer la nostra feina dignament i de la millor manera per ajudar la gent», sentencia Joan Ramos.
Més notícies de Santa Coloma i de Badalona en les edicions locals d’EL PERIÓDICO
