El ‘qui és qui’ de Badalona: així són els alcaldables de les municipals del 28M

Xavier García Albiol(llicenciat en Dret) és actualment el líder de l’oposició a l’Ajuntament de Badalona. En va ser alcalde en els períodes 2011-2015 i 2020-2021. President del Partit Popular de Badalona des de 1990 i regidor al consistori badaloní des de 1991, aquestes són les novenes eleccions municipals a què es presenta.

Albiol encara la campanya electoral amb una motxilla pesada, laimputació en el cas Antenes, per la qual la Fiscalia demana 2 anys i 10 mesos de presó, 10 anys d’inhabilitació i una multa de 9.500 euros per un presumpte delicte continuat de prevaricació. Malgrat aquesta tatxa, el PP li ha mantingut la militància.

A l’espera de data per al judici, la meta d’Albiol aquestes eleccions municipals és clara: aconseguir (per primera vegada) la majoria absoluta, una condició indispensable per accedir a la que seria la seva tercera alcaldia. El repte és majúscul i, tot i que cap pronòstic assegura que aconsegueixi els 14 regidors imprescindibles, ningú posa en dubte que la llista d’Albiol serà la més votada.

Amb el lema ‘Badalonisme’, Albiol advocarà durant la campanya per «esborrar les fronteres ideològiques». No en va, per aconseguir la majoria el candidat popular necessita pescar vots no només a dretes i esquerres, sinó també entre els partidaris de la independència. A més, per desacreditar l’acció de govern, l’exalcalde jugarà dues cartes clau: la inseguretat i les okupacions , d’una banda, i la falta de manteniment dels serveis municipals de l’altra.

Rubén Guijarro(professor de màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral i estudiant de Criminologia), és l’actual alcalde de Badalona. S’hi presenta per primera vegada com a candidat (en les eleccions anteriors, del 2019, va ser el número 3 de les llistes socialistes). Després d’un any i mig de gestió al capdavant del consistori, el principal objectiu de Guijarro és revalidar l’alcaldia. 

Per fer-ho, centra la campanya en la força de la ‘marca PSC’ i en la promesa d’estabilitat institucional si continua al capdavant del Govern municipal: «Aquest govern [format pels socialistes, ERC, Badalona en Comú Podem i Junts, amb el suport extern de Guanyem] és el més ampli, estable i majoritari que ha tingut la ciutat des del 2011», recorda Guijarro sempre que li pregunten pel quadripartit que governa la ciutat. 

L’alcalde destaca en els seus discursos, com a punts positius de la seva gestió municipal, l’organització de lafinal de la Copa del Rei de bàsquet, l’acord amb Adif per a laconstrucció del viaducte sobre les vies del tren que permet avançar les obres del canal del Gorg i la creació de la unitat Domus de la Guàrdia Urbana per combatre les ocupacions a la ciutat.

Però, per revalidar l’alcaldia, Guijarro no només haurà de competir perquè Albiol no aconsegueixi la majoria absoluta, també haurà de vigilar el retrovisor esquerre, ja que si Àlex Montornès (ERC) queda segon en nombre de regidors li podria arrabassar l’alcaldia.

Dolors Sabater(docent especialitzada en Educació Especial i Cultural) és diputada al Parlament de Catalunya per la CUP-Un nou Cicle per Guanyar.

Va ser l’alcaldessa de la ciutat entre el 2015 i el 2018 per Guanyem (la seva actual formació que ara és essencialment la CUP però que en aquell moment s’integrava en Podem), en una coalició juntament amb ERC i ICV-EUiA, i amb el suport del PSC per a la investidura. No obstant, després de participar activament en el referèndum de l’1-O, una moció de censura dels partits constitucionalistes li va arrabassar la vara de comandament.

L’anunci de la tornada a la política municipal de Dolors Sabater, l’octubre del 2022, va revolucionar la política local de Badalona. Des d’aleshores, la seva candidatura ha anunciat iniciatives que busquen situar Guanyem com la «garantia d’un govern fort i d’esquerres».

En destaquen algunes que s’inclouen en el recentment presentat ‘decàleg per transformar Badalona’, per exemple la creació d’un Casal Jove, una ‘Fàbrica de Creació’ per a joves i una Casa de les Dones. A més, fa uns mesos va proposar la creació d’una nova regidoria que abordi els temes de seguretat ciutadana des d’una perspectiva social.

Quant als noms en la llista de Guanyem, la inclusió de l’activista Marcel Viveten les llistes electorals, malgrat que està inhabilitat per la Justícia, va servir per consolidar Guanyem com l’opció dels independentistes badalonins d’esquerres. Més tard, el simbòlic fitxatge de l’actor Willy Toledo per tancar les seves llistes va aportar a la candidatura un impuls mediàtic. 

Àlex Montornès(doctor en Física Atmosfèrica), és l’actual primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona. Es presenta també per primera vegada per aconseguir la vara de comandament de la ciutat. El líder republicà s'esforça per transmetre una imatge de pragmatisme i eficàcia, capaç d’aportar solucions a la manca d’eficiència de l’administració local; d’impulsar «la Badalona que funciona», com diu el seu eslògan electoral. 

En aquesta línia, destaca el fitxatge de l’exregidora de Guanyem Carme Martínez, que va estar fins fa només uns mesos al capdavant de lacomissió de modernització de l’ajuntament i les conclusions de la qual van donar mostra de les deficiències estructurals que té el consistori. D’altra banda, Montornès va advocar per la ruptura republicana amb l’exalcaldessa Dolors Sabater (Guanyem), amb la formació de la qual ERC va compartir coalició de govern.

Al capdavant de la regidoria d’Impuls de Ciutat i Reconstrucció Covid, Montornès ha exercit un paper de mediador amb la Generalitat per tirar endavant el projecte del ‘hub’ audiovisual al recinte de les Tres Xemeneies, així com també per establir un centre universitari de recerca tecnològica a l’edifici de la CACI.

Aïda Llauradó(postgrau i màster en Igualtat de Gènere) és l’actual segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona. Es tracta de la segona vegada que es presenta a candidata a l’alcaldia. Una alcaldia que, de fet, va ocupar, encara que només va ser durant uns dies (entre el 22 d’abril i el 12 de maig del 2020) i de manera interina, entre la dimissió del socialista Àlex Pastor i la presa de possessió d’Albiol.

Pel que fa al medi ambient i la protecció dels animals (regidoria que ha liderat Rosa Trenado), el mandat ha quedat marcat per la creació de la primera platja per a gossos, la plantació de més de 1.500 arbres, així com per l’autorització de l’accés als animals de companyia a les dependències municipals.

Des de la regidoria d’Educació, Feminismes i LGTBIQ+, l’equip de Llauradó ha licitat el servei de punts liles. Aquests serveis d’atenció a les agressions masclistes van estar actius durant la final de la Copa del Rei (per primera vegada en la competició), i també durant les Festes de Maig, que estan tenint lloc aquests dies. En l’entorn escolar, la seva regidoria ha firmat un nou contracte de coeducació que arribarà a uns 1.300 alumnes i que servirà per sensibilitzar sobre relacions afectives igualitàries.

David Torrents(mosso d’Esquadra en excedència) és el tercer tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Badalona, i secretari d’Organització de Junts. Des que va prendre possessió del càrrec, sempre ha començat les intervencions amb les mateixes paraules, denunciant «la repressió i persecució que viu el país», amb referència a les condemnes judicials als responsables del procés.

Des de la seva regidoria, la de Protecció a les Persones i Impuls Econòmic, ha pogut tirar endavant dues campanyes de revitalització del comerç (‘A Badalona som bons’), que en la primera edició va aportar més de 520.000 euros al comerç local. A més, va poder salvar gairebé a última hora l’acord mitjançant el qual s’ampliava la plantilla de treballadors de serveis socials.

Torrents també s’ha hagut d’enfrontar a algunes situacions difícils, com elreallotjament dels veïns del número 22 del carrer Granada, que continua sense produir-se, i la situació d’infravivenda de les persones que vivien a la nau del barri del Gorg que es va incendiar a finals del 2020. Fa poques setmanes va proposar la creació d’un alberg municipal per solucionar problemes d’aquest tipus.