Ecologistes i veïns recorren contra el pla urbanístic de les Tres Xemeneies del Besòs

  • La llei de costes obliga a empetitir blocs al costat de les Tres Xemeneies del Besòs

  • La incineradora del Besòs va informar que va arribar a temperatures impossibles segons les lleis de la física

Ecologistes i veïns recorren contra el pla urbanístic de les Tres Xemeneies del Besòs

ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La pretensió de poblar l’última franja de costa de l’entorn de Barcelona sense habitar té opositors i miraran de frenar-la als jutjats. Grups ecologistes i veïnals han unit forces per formalitzar el que venen preparant des de fa setmanes, un litigi contra el Pla director urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, al límit entre Sant Adrià de Besòs i Badalona. Amb el projecte, la Generalitat preveu que s’edifiquin 1.783 pisos, als quals aspira sumar un pol d’empreses de la indústria audiovidual, digital i del videojoc d’abast internacional.

El recurs contra el PDU el firma Ecologistes en Acció. A més, té el suport de l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, la plataforma que agrupa 44 entitats veïnals i verdes de Sant Adrià i Badalona que sostenen el rebuig a les dues poblacions a la construcció d’un barri nou per complet. El contenciós ja s’ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Les entitats que apel·len contra el projecte expliquen que rebutgen «la creació d’un macrobarri». Qüestionen que es trobi «a primera línia de mar» i «en una zona inundable a la desembocadura del riu Besòs». Estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Protecció Civil van advertir del possible risc que una part de la superfície per remodelar –323.550 metres quadrats encaixats entre la desembocadura del riu Besòs i el mar– quedi negada una vegada cada segle, i per complet, una vegada cada 500 anys. Els dos estaments van avalar el pla després de retocar-se per incorporar sistemes d’alarma davant eventuals inundacions, rètols i adaptacions als edificis per protegir-se d’una riuada.

Falta de concreció

Així mateix, els promotors del recurs critiquen que el PDU s’aprovés el 7 de març passat «sense cap concreció d’equipaments socials, sanitaris o educatius per als prop de 5.000 veïns» que s’augura que podrien mudar-se al lloc. Opinen que el projecte «no respon a les necessitats socials del territori» i és contrari a les recomanacions d’organismes de la Generalitat, que assenyala que advoquen per «desurbanitzar la costa» per afrontar l’emergència climàtica i conservar el litoral.

El PDU de les Tres Xemeneies preveu que s’alcin 1.069 pisos de renda lliure i 714 de protecció oficial. Del total, 1.359 domicilis estaran ubicats a Sant Adrià de Besòs, i 424, a Badalona. «Tot i que alguns siguin de protecció oficial, no respon a la necessitat de facilitar l’accés a la vivenda», addueixen els crítics, «sinó a la de generar plusvàlues que paguin la urbanització i que proporcionin uns beneficis obscens als propietaris del terreny». Endesa, Metrovacesa –una immobiliària de la qual Santander és accionista– i l’Àrea Metropolitana de Barcelona són els propietaris majoritaris dels solars.

Notícies relacionades

Al seu torn, els opositors creuen que el ‘hub’ audiovisual que la Generalitat dissenya és només una «promesa sense concreció ni pressupost assignat». També critiquen el que jutgen com una «inacceptable intervenció en el conjunt patrimonial» de la clausurada central tèrmica. La protecció que l’empara com a bé d’interès local es va rebaixar per permetre la construcció d’un sortint enfilat a les torres a mitja altura i ampliar l’adjacent sala de turbines. 

Continua pendent de saber-se amb què s’acabaran omplint les Tres Xemeneies, ara desmantellades i buides. El PDU prioritza que s’hi ubiquin instal·lacions vinculades al sector digital, audiovisual i de les noves tecnologies, al mateix temps que es toleren comerços, oficines, activitat productiva i també places hoteleres com a usos complementaris a l’interior dels edificis, de 200 metres d’alçària i visibles a quilòmetres de distància.