Debat 28M a Badalona, sense Albiol: un combat de boxa als punts evitant el KO

Començant per la segona pregunta (que té menys història que la primera), la presència d’un pràcticament desconegut Àlex Romero (candidat per Badalona Suma) s’explica perquè aquesta formació, que es declara «genuïnament veïnal», disposa dels drets electorals del PDeCat (formació que es va presentar sota el nom de Junts per Catalunya a les municipals del 2019).

Ara sí, sobre l’absència d’Albiol, el director de l’ACN, Iu Forn, va explicar que el candidat popular havia declinat assistir-hi pocs dies abans (estava citat des del febrer) al·ludint «raons d’estratègia electoral». Es tracta, llavors, d’una curiosa estratègia basada que és millor no guanyar que jugar i perdre.

Paradoxalment, gairebé tots els candidats que sí que van assistir al debat van optar per una estratègia semblant a la d’Albiol, la d’evitar perdre mitjançant el noble art de nedar havent guardat molt bé abans la roba. Així que el debat es va assemblar a un fi combat de boxa, abundant en fintes i esquivades, i molt mancat de cops directes que poguessin acabar en KO. La majoria va procurar guanyar el debat per punts, sense criticar cap dels rivals deixant-li la cella oberta. Al cap i a la fi, tots són conscients que han d’arribar al 28M sense gaire desgast, ja que només sumant els seus resultats actuals podrien tornar evitar una tercera alcaldia d’Albiol. 

David Torrents va evitar la migdiada

Ara bé, aquesta mesura en la crítica no la va compartir el candidat de Junts, David Torrents, generós en el repartiment de llenya cap a ERC i Guanyem. Particularment contra el candidat d’ERC, Àlex Montornès, a qui va acusar de mentir a compte del compliment de les ràtios en els treballadors de serveis socials.

De fet, va ser aquell moment l’únic en què el periodista Jordi Pujolar, que moderava la cita, va haver d’intervenir perquè es respectés el torn de paraula, en un debat que en general va discórrer en un to respectuosament institucional. Fins i tot el públic va reaccionar amb murmuris i comentaris variats, podent demostrar així que no s’havia quedat adormit.

L’actitud bel·ligerant del candidat de Junts es va entendre millor quan el debat va acabar i els candidats van revisar les xarxes socials. Exactament quan començava el debat (les 18.30 h de la tarda de dimarts), la televisió pública de Badalona, Badalona Comunicació, emetia una entrevista amb el regidor Torrents, en què aquest opinava que preferiria deixar governar Albiol que donar el seu vot per a una hipotètica investidura d’Àlex Montornès. 

L’entrevista s’havia gravat al migdia i Montornès assegura que no va saber de les declaracions de Torrents fins després d’acabar el debat. Per a alegria d’Alfred Hitchcock, resulta que durant el debat hi havia una bomba a punt d’explotar sota la taula, i només Torrents va poder assaborir el suspens de ser l’únic coneixedor de la seva existència.

La batalla per la segona plaça

Tot enfrontament que hi va poder haver entre els debatents –deixant de banda un David Torrents que va acabar vorejant el ‘punk’ pel seu to i pel seu deliberat rol de persona pròxima a la gent que no pertany a la política professional– va ser puntual, batalletes de trinxera que no van causar baixes ni ferides.

El front més obvi va ser el de Guijarro vs. Montornès, amb la mirada fixada en aquesta segona posició per darrere d’Albiol. Guijarro, cenyit al rol institucional, sense sortir en cap moment de cap guió, amb el text ben après. L’‘alcalde alcaldable’ en va tenir prou amb no donar la nota per sortir del tràngol sense cap rascada, i sense despentinar-se. 

Bastant més difícil ho tenia Àlex Montornès, que va estar obligat a fer malabars per combinar el doble rol de ser el primer tinent d’alcaldia, que ha governat amb Guijarro, però que ara està obligat a criticar l’alcalde per demostrar que pot fer-ho millor que ell. Per aquest flanc li van poder recriminar l’actitud els seus companys, i va ser Torrents l’únic que va voler ficar el dit a la nafra.

Sobre això, hi va haver un moment significatiu. Se’ls va preguntar als debatents sobre els pactes postelectorals, i tant el candidat d’ERC com el del PSC es van voler arrogar el rol de ser el partit que millor pot comandar la futura (i hipotètica) coalició. Per argumentar la seva capacitat de generar consens, Guijarro va preguntar als presents: «Quan heu tingut algun problema de govern, companys i socis, ¿a qui heu acudit?», va dir mentre assentia amb els braços oberts i mirava als ulls dels seus tinents d’alcaldia. Els altres candidats no van respondre, però entre el públic es van sentir alguns «al papa, al papa», entre rialles.

L’incombustible David Torrents es va desmarcar de l’ambigüitat dels seus col·legues sobre els pactes postelectorals amb una remarcable tirada de canya a l’actual alcalde: «Potser Guijarro ho té més fàcil per continuar d’alcalde perquè s’ho ha ‘currat’ més. És un orgull haver format part del govern de Rubén Guijarro; és un orgull perquè m’entenc bé amb ell, i això és molt important», va deixar anar el candidat de Junts.

Altres (molt petits) fronts oberts

Un altre front, inesperat, va ser el del representant de Badalona Suma. Àlex Romero es va esforçar a postular-se com a alternativa jove i desenfadada a la dreta d’Albiol. Li va anar bé la seva absència, va poder dibuixar-se com un relleu generacional «no populista» del que representa Albiol. A més, no en va podia repartir crítiques a tort i a dret amb el pretext de «no haver governat mai aquesta ciutat, a diferència de tots vosaltres».

Un altre front més subtil, el de Guanyem i En Comú Podem pel vot útil a l’esquerra del PSC i ERC. Més propositives i allunyades de la frase fàcil, Sabater i Llauradó van mostrar les seves credencials quant a la modernització de l’administració la primera (sempre amb el referent del govern 2015-2018) i les polítiques feministes portades a terme aquest mandat la segona (Llauradó, amb l’avantatge d’haver pogut incidir des de dins del govern).

Potser per no carregar amb la pressió en cas de poder protagonitzar el ‘sorpasso’ al PSC (cosa que sí que es va notar a Montornès), la candidata d’En Comú Podem va saber portar fins a la seva zona de confort tots els temes que anaven caient. Sòlida quan va tocar tractar sobre seguretat i propositiva quan es va haver de parlar del funcionament de l’Ajuntament, Llauradó va poder enviar el missatge que el seu partit és garantia per arrossegar cap a l’esquerra un hipotètic nou govern de coalició. A més, ningú la va confrontar directament. Plàcida nit per al porter, que no va haver de tocar la pilota.

Respecte a Dolors Sabater, va tenir un debat molt tranquil. A estones, fins i tot massa. Va preferir dedicar els seus minuts de paraula a explicar amb calma les seves propostes en matèria de seguretat, com la regidoria per la Seguretat i la Dignitat Humana, tàctica que li va restar molt temps per replicar o confrontar-se amb els altres candidats. Un terreny, el de la confrontació directa, en el qual, si hi va a arribar a entrar, va ser de refiló. 

Notícies relacionades

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Albiol obre la porta a celebrar les campanades al ‘superarbre’ de Nadal de Badalona

Així, la poca participació de Sabater, la cadira buida que hauria d’haver ocupat Albiol, i l’anecdòtica presència del candidat de Badalona Suma van provocar que el debat semblés més aviat una junta de govern de l’alcalde sortint amb els seus tres tinents d’alcaldia.

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona