28M a Badalona: el que cal saber per votar en les eleccions municipals

• Moció de censura. Amb permís de la sequera, ha plogut moltíssim a Badalona des de les anteriors eleccions municipals, el maig del 2019. Tres alcaldes en quatre anys donen compte de la ingovernabilitat de la ciutat. Després de la renúncia d’Álex Pastor l’abril del 2020 i l’any i mig d’alcaldia Xavier García Albiol (PP), una moció de censura avalada per PSC, ERC, Badalona En Comú Podem i Junts va arrabassar a Albiol la vara de comandament de la ciutat. Des d’aleshores, el candidat popular no ha deixat de criticar la coalició per la seva «inoperància» al capdavant de la ciutat.

• Govern quadripartit. No obstant, el Govern de coalició ha sabut capejar les desavinences internes durant els 18 mesos de govern amb bastanta facilitat. Ni tan sols en temes tan particulars i locals com el futur de l’antiga fàbrica de balances Mobba (en què el PSC i ERC han mantingut posicions divergents) han escenificat en públic els desacords. La disminució d’importància de la qüestió nacional en la política municipal ha ajudat que l’entesa fos més plàcida.

• La seguretat ciutadana. Relacionada de manera directa amb les ocupacions, la delinqüència i la neteja de l’espai públic, la seguretat ciutadana ha representat el cavall de batalla de l’oposició contra el govern quadripartit. Sobretot per part d’Albiol, que ha assegurat en els últims 18 mesos (el que ha durat el mandat del socialista Guijarro) ser l’única solució a la «falta de seguretat» a la ciutat. Destaquen les polèmiques a compte de l’efectivitat de la unitat Domus, posada en marxa pel govern municipal actual per lluitar contra les ocupacions, així com els capítols referits a la crema de contenidors. No obstant, el problema de seguretat més sonat amb què ha hagut de torejar el govern municipal sortint són els casos d’agressions sexuals al centre comercial Màgic Badalona.

• La ineficàcia de la màquina administrativa. Es tracta d’un mal endèmic i històric del consistori, un llast que afecta de manera transversal el funcionament del dia a dia de la ciutat: des del manteniment dels equipaments públics a la falta de personal municipal bàsic per a la funció pública (com la figura del gerent municipal), passant fins i tot per l’agilitat en les licitacions d’obres i serveis. Destaca el paper d’impuls de modernització de l’administració que va suposar el treball de la comissió que va comandar la llavors regidora de Guanyem (ara a les llistes d’ERC) Carme Martínez.

• El cas Antenes. Sobre Albiol pesa una petició de presó i inhabilitació de la Fiscalia per la seva implicació en el cas Antenes. No obstant, sempre que se li pregunta per aquest tema, Albiol respon que s’explicarà davant el jutge i que «tot quedarà en res». Si finalment el candidat popular és declarat culpable, quedarà inhabilitat i, en cas que l’aconsegueixi, haurà de renunciar a l’alcaldia. De fet, sobre l’alcalde Guijarro també pesa una investigació de Fiscalia arran d’una denúncia a l’abril del 2020 en què el ministeri públic retreu a l’alcalde no haver tramitat, quan era regidor d’Urbanisme, un expedient sancionador contra les persones que van realitzar una sèrie de construccions il·legals. A diferència d’Albiol, la Fiscalia no ha qualificat ni ha demanat pena contra Guijarro, que ha sol·licitat l’arxiu de la causa.

El principal dubte a Badalona davant el 28M és si el candidat del PP, Xavier García Albiol, serà capaç d’aconseguir els 14 regidors i, amb això, la segona majoria absoluta en els 44 anys d’història democràtica a Badalona. Precisament va ser per les municipals en què Albiol es va presentar per primera vegada (1991) quan el socialista Joan Blanch va arribar als 14 regidors (de 27).

Albiol és conscient que, si no aconsegueix la majoria, els altres partits conformaran un govern alternatiu de coalició. És per això que el candidat popular ha rebaixat el to bel·ligerant d’anteriors campanyes i està fent tot el possible per millorar els seus resultats més enllà de la C-31. Per arribar a l’alcaldia, Albiol ha de guanyar vots als barris Centre, Dalt de la Vila, Progrés, Coll i Pujol, Casagemes i Canyadó, per aquest motiu està incidint en l’electorat jove.

¿I si Albiol es queda a les portes dels 14 regidors? L’alcalde Guijarro no perd l’oportunitat de repetir-ho: «Aquestes eleccions són per elegir entre Albiol o Rubén». Per la seva banda, Àlex Montornès, candidat d’ERC, marca distàncies amb el PSC: «Els socialistes han liderat Badalona durant més de 35 anys amb un resultat clar: divisió, clientelisme i populisme».

Tot i així, la treva entre ERC i PSC ha minvat a Badalona perquè els pronòstics no asseguren la segona plaça per a cap dels dos. Ser el partit més votat dels que tindran la responsabilitat de teixir una proposta de govern alternativa a la d’Albiol (guanyador de les eleccions, segons totes les enquestes) aporta unes prerrogatives que tant Montornès com Guijarro no volen deixar escapar. Els comuns, així mateix, aspiren a rendibilitzar la seva posició en l’executiu per almenys mantenir els seus actuals dos regidors.

L’exalcaldessa Dolors Sabater (Guanyem), per la seva banda, lluitarà per mantenir una representació consistent al ple municipal. Fa quatre anys, malgrat la candidatura conjunta d’ERC i Guanyem (la Badalona Valenta), Sabater va haver de retirar la seva candidatura davant el veto del PSC, que es va negar que Guanyem liderés l’ajuntament.

I també lluitarà per la seva supervivència al ple David Torrents (Junts), que en el debat de l’Agència Catalana de Notícies no va dubtar a elogiar l’alcalde Guijarro: «Potser té més possibilitats de continuar com a alcalde [si Albiol no aconsegueix l’absoluta] perquè s’ho ha treballat més. És un orgull haver format part del seu govern».

De cara a les eleccions municipals del 28M, aquesta és la informació útil que has de tenir en compte per exercir el teu dret a vot:

• Com saber on votar. Per saber en quin col·legi electoral has de votar el 28M, entra en aquest enllaç, omple les teves dades personals i consulta quina seu de la ciutat et correspon.

• Aquestes són totes les candidatures. A més de les formacions amb actual representació municipal, aquí pots consultar la llista completa de les 11 candidatures que es presenten als comicis locals del 28 de maig.

• Participació del 2019. La participació juga un paper determinant en les eleccions municipals: com més participació, més difícil és arribar al llindar mínim del 5% de vots per obtenir representació municipal. Perquè ho tinguis en compte, com pots consultar aquí, la participació de les municipals del 2019 a Badalona va ser del 63,84%, una xifra que va millorar tant la de participació de les municipals del 2015 (57,53%) com les del 2011 (52,11%).