De Junts a Badalona a comuns a Santa Coloma: sense representació el 28M per un grapat de vots

Les eleccions municipals del 2019 van trobar a Santa Coloma de Gramenet un fenomen sense parió a l’àrea metropolitana de Barcelona. SOM Gramenet, candidatura municipalista que va fer de llavor de l’actual CUP a la ciutat, va deixar de tenir representació a l’Ajuntament de Santa Coloma després de liderar l’oposició amb ni més ni menys que sis regidors, el nombre de representants més elevat per a una força aliena al PSC a la ciutat del Barcelonès des de l’any 1995.

SOM Gramenet va perdre els seus sis regidors i es va quedar a tan sols un 0,02% dels vots d’entrar en el consistori (el llindar mínim en els consistoris és un 5% i van obtenir un 4,98%), el que es tradueix literalment en sis paperetes (necessitaven 2.248 vots per entrar i en van obtenir 2.242).

El ‘fantasma’ de SOM Gramenet apareix des d’aleshores en els malsons de les candidatures que ballen al fil de la navalla de la representació municipal. Obtenir o no regidors en un ple municipal –una cosa políticament i econòmicament molt seriosa– va d’un grapat de vots en moltes ocasions.

Sense arribar a l’extrem de SOM Gramenet, els comicis locals d’aquest 28 de maig deixen dos casos de forces polítiques que, com a excepcionalitat metropolitana per la seva singularitat, deixen de tenir representació en ajuntaments tan importants com Badalona o Santa Coloma de Gramenet.

A la ciutat de la nova hegemonia d’Albiol destaca el cas de la candidatura de Junts de David Torrents, que va obtenir un 4,79% del vot. Tenint en compte que a la ciutat hi va haver 90.035 vots vàlids (vots a candidatures + vots en blanc), els vots mínims per obtenir un 5% de representació eren 4.502 vots. Torrents, qui a una setmana dels comicis va ser objecte de polèmica a l’assegurar que recolzaria abans Albiol que ERC, es va quedar a menys de 200 paperetes (4.314).

Es dona la circumstància que als comicis es va presentar una candidatura alternativa –Badalona Suma– que va obtenir el suport del PDECat, formació del mateix espai polític que Junts, que va obtenir 428 vots (els que li van faltar a Torrents).

Un escenari semblant, tot i que més agreujat si és possible, és el que han d’afrontar els comuns de Santa Coloma de Gramenet, ciutat en la qual havien tingut representació des de la constitució dels ajuntaments democràtics el 1979 com a espai polític (primer com a PSUC i posteriorment com a ICV).

El candidat morat Antonio Molina va ser el que es va quedar més a prop d’obtenir representació entre les forces de l’àrea metropolitana que van quedar fora: va obtenir el 4,84% del vot a Santa Coloma (1.910 electors), a unes 60 paperetes de collir el primer regidor (el mínim per obtenir-lo a Santa Coloma van ser 1.972 vots). Com en el cas de Badalona, una formació alternativa als comuns però del seu mateix espai polític, Unides Sí Que Es pot, va obtenir 309 vots (que a Molina li haguessin permès entrar al consistori).

Més forces que van fregar la representació

En el context de l’àrea metropolitana barcelonina dels 3,3 milions d’habitants, altres ciutats registren casos de forces polítiques que van fregar la representació. A més d’a Badalona,Junts també va assaborir la victòria a Corbera de Llobregat (4,69%), Sant Vicenç dels Horts (4,75%), Cervelló (4,69%) i Montcada i Reixac (4,71%). Al seu torn, el PP es va quedar a les portes en municipis com Pallejà (4,84%) i Santa Coloma de Cervelló (4,72%). I Vox a Santa Coloma de Cervelló (4,59%).

Notícies relacionades

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Albiol obre la porta a celebrar les campanades al ‘superarbre’ de Nadal de Badalona

A la gran regió metropolitana més enllà de la primera corona, destaquen els casos dels comuns a Terrassa (4,56%) i Vox a Vilanova i la Geltrú (4,94%).

Llegeix totes les notícies de Badalona i Santa Coloma de Gramenet a EL PERIÓDICO de Badalona i EL PERIÓDICO de Santa Coloma