Albiol posa en marxa a Badalona la primera regidoria contra ocupacions il·legals

La campanya de les eleccionsmunicipals del 28 de maig (28M) va ser el clímax de la retòrica antiocupació a les grans ciutats catalanes. L’epicentre del discurs van ser les okupacions de la Bonanova, a Barcelona, on l’empresa de desnonaments extrajudicials Desokupa, secundada per Vox, Ciutadans o Valents, va fer campanya contra Colau.

Però el discurs polític contra les ocupacions, el rànquing estatal de les quals lidera Catalunya malgrat que registren aquest 2023 un descens de gairebé el 12% en el context d’Espanya, no es va esgotar a Barcelona: els alcaldes d’altres grans ciutats de la regió metropolitana com ara Badalona, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet també van posar la qüestió en el focus.

L’exemple paradigmàtic va ser el de Xavier García Albiol (PP), nou alcalde de Badalona. Ni 48 hores va trigar aquest dilluns el popular a fer públic el cartipàs del seu nou govern municipal, que posa en marxa la regidoria contra ocupacions il·legals que portava com a promesa electoral estrella el 28M. Segons fonts municipals de l’Ajuntament de Badalona, es tracta d’una àrea pionera per ser «la primera regidoria contra ocupacions de Catalunya i Espanya».

Oficialment denominada Àrea de Polítiques contra les Ocupacions Il·legals, tindrà assignat en exclusiva un regidor propi, Daniel Aguilera (PP), i «s’anirà dotant progressivament de personal», ratifiquen fonts municipals de Badalona.

Albiol va pregonar la seva implementació sobretot als barris perifèrics de Badalona, el seu històric bastió (al barri del Pomar, per exemple, Albiol va capitalitzar el 70,13% del vot el 28M), fins i tot repartint un «manual ‘pas a pas’ davant les okupacions» que el PP de Santa Coloma, precisament liderat per un exregidor d’Albiol, va replicar en campanya.

Està previst, en la línia del que va anunciar l’alcalde en campanya, que aquesta nova regidoria compti amb una dotació pressupostària d’uns cinc milions d’euros i amb una Oficina d’Atenció específica, a més d’una nova ordenança municipal que desenvolupi normativament les polítiques contra les ocupacions il·legals.

Unitats policials antiocupació

La nova regidoria antiocupacions de Badalona no és l’única mesura local de la quarta ciutat més poblada de Catalunya que va en aquest sentit. El Govern municipal anterior al d’Albiol, conformat pel PSC, ERC, Comuns i Junts, ja va posar en marxa –precisament per contraprogramar la precampanya del popular– una unitat policial antiocupació específica anomenada Unitat Domus, que compta amb un telèfon exclusiu per a veïns implicats en conflictes sobre ocupacions.

També Santa Coloma de Gramenet va activar una unitat específica de la seva Policia Local, l’USIR (Unitat de Suport i Intervenció Ràpida). En aquest cas no està prevista en exclusiva per combatre les ocupacions, però és una de les seves principals àrees d’acció.

L’estadística policial que maneja el Ministeri d’Interior no distingeix si les ocupacions ho van ser per la via de la violació de domicili o per la de la usurpació de vivenda, que són dues figures penals diferents. No es fa aquesta distinció perquè aquestes xifres es refereixen a actuacions policials, i el delicte s’acaba determinant quan el veu el jutge.

Segons dades de la Fiscalia General de l’Estat, ara bé el 99,15% d’aquests casos són usurpacions del dret d’ús de l’immoble, o sigui, l’ocupació d’una vivenda deshabitada sense el permís dels seus propietaris. La violació de domicili, penetrar en una vivenda habitada, representa un exigu 0,85% de la casuística.

Més enllà de les dades, altres importants alcaldes catalans han secundat Albiol en la lluita contra les ocupacions. És el cas de David Bote (PSC) i Marta Farrés (PSC), que acaben de revalidar les alcaldies de Mataró i Sabadell, que van traslladar fins al Congrés dels Diputats per alçar la veu del món local contra les ocupacions. Concretament com a veu dels municipis de l’associació Arc Metropolità (a més de Sabadell i Mataró, Martorell, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès), en representació dels quals van demanar l’impuls de ‘desallotjaments ràpids’ de pisos ocupats en 48 hores.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

La nova llei catalana contra ocupacions il·legals, ara bé, habilita els consistoris a impulsar desocupacions en un termini de 30 dies en vivendes de grans tenidors –més de 10 propietats– ocupades per inquilins que generin conflictes en cas que la propietat no iniciï accions judicials en l’esmentat termini. 

Els casos de Badalona, Mataró i Sabadell són paradigmàtics perquè, malgrat la caiguda dels registres estatals, les dades del 2022 les situaven com les grans ciutats a més distància de la mitjana catalana d’ocupacions. Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el cas més extrem és Badalona, amb 1.169,1 casos per cada 100.000 habitants, més del doble que els 448,1 de Catalunya. En el cas de Mataró, hi ha més de 760 pisos ocupats per cada 100.000 habitants, un 69% més que la mitjana catalana.