La Generalitat acorda amb Endesa apropiar-se ja d’una part de les Tres Xemeneies

El Govern ha segellat el preàmbul acordant amb la firma que gestiona els terrenys d’Endesa a la zona adjudicar-se sense més espera la propietat de la nau de turbines del desmantellat complex fabril, en desús des del 2011 i sota poder exclusiu de l’elèctrica fins ara. El canvi de titularitat de l’edifici –que allotjava les sales de control de les tres torres de 200 metres d’alçària– s’ha engendrant amb sigil. Endesa i la immobiliària Metrovacesa són els amos majoritaris dels solars privats inclosos en la remodelació. Totes dues uneixen els seus interessos en la societat Front Marítim del Besòs, que confirma que ha tancat la cessió anticipada a favor de la Generalitat. 

Com estava previst, el Govern aconsegueix part de la central inactiva sense que li suposi cap cost. La propietat espera rendibilitzar beneficis amb els domicilis i oficines per edificar a escassos metres de la costa. A part, esquiva el desemborsament per la cura de la gran sala de màquines. «Una vegada es formalitzi la cessió, el manteniment futur correspondrà a l’Administració», aclareix. 

«Ocupació directa»

L’entesa per l’immoble es va avançar sintetitzada en un decret d’Alcaldia que l’Ajuntament de Sant Adrià va redactar fa poc més d’un mes. El document –al qual EL PERIÓDICO ha tingut accés– eximeix Endesa de complir part d’un requeriment que el mateix consistori va dictar el 2019, pel qual l’apressava a garantir el bon estat del recinte industrial. En particular, l’allibera de l’ordre d’encarregar-se de la preservació de la nau de turbines. 

¿Per què el dispensa? La resolució explicita la intenció de les institucions involucrades –a més del Govern, el Consorci del Besòs i els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona– d’accelerar que la nau passi al sector públic. La premissa figura en el Pla director urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, que la Generalitat va aprovar el març passat i contra el qual grups veïnals i ecologistes van recórrer.

«És voluntat de les administracions implicades portar a terme l’obtenció immediata dels terrenys corresponents a l’equipament [...] i de l’edifici de la nau de turbines», diu el document. En un supòsit com el que concerneix, el traspàs se sol resoldre mitjançant un projecte de reparcel·lació, en el qual es reparteixen els guanys i les càrregues entre els que posseeixen solars afectats per una mateixa reforma urbanística. No obstant, està pendent de redactar-se. «Tardarà dos anys», calculen fonts implicades en l’operació. 

El decret municipal al·ludeix a la «complexitat» que intueix que caldrà desenredar abans d’urbanitzar el paratge despoblat que envolta la planta –s’estima una despesa de 80 milions per costejar pels propietaris– per justificar «l’obtenció anticipada» de la nau de turbines «mitjançant ocupació directa». El Consorci del Besòs es va pronunciar al juny a favor d’iniciar un expedient per ocupar els terrenys i «poder destinar-los de manera immediata als usos previstos pel plantejament, sense esperar l’execució del projecte de reparcel·lació», apunta la resolució del consistori. 

«S’avança el que ja diria el projecte de reparcel·lació», afirmen fonts implicades en el desenvolupament del pla. En canvi, d’altres que també coneixen els seus detalls es mostren crítiques. «La Generalitat està forçant la màquina per visualitzar les Tres Xemeneies com a centre d’atracció metropolitana per després transformar-lo en el ‘hub’ audiovisual», encara sense inversors coneguts, n’objecta una. Assegura també que les obres de conservació que s’instava Endesa a emprendre no s’han fet. «La Generalitat i el Consorci del Besòs es faran càrrec del cost, uns dos milions d’euros», diu. 

En canvi, l’informe pel qual Sant Adrià aixeca part de la pressa a Endesa al·lega que la companyia ha efectuat un «manteniment ordinari anual». Al seu torn, jutja l’ordre com un potencial «impediment» per a les pretensions de la Generalitat per fer reviure la instal·lació, que encara ha de plasmar en un pla d’usos.

El PDU prefigura que la nau de turbines i el seu entorn puguin acollir, entre d’altres, activitat productiva del sector audiovisual, cosa que pot encaixar amb l’hipotètic trasllat dels estudis de TV-3. En tot cas, no s’autoritzaria a priori que ocupés més d’un terç de l’equipament. Al seu torn, el decret remarca els treballs fets a la nau en els últims dies i abonats per Front Marítim del Besòs per retirar plaques d’amiant. 

Fòrum per a un certamen 

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

La mateixa resolució esmenta que la Generalitat i els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona volen «impulsar nous usos temporals que comencin a donar activitat i vida» a la sala de turbines. El document no precisa res més, si bé diferents fonts consultades coincideixen que es treballa perquè la nau sigui una de les seus de la biennal Manifesta, que començarà d’aquí poc més d’un any. El certamen internacional de debat entorn del pensament i l’art contemporani se celebrarà a Barcelona i una desena de ciutats de l’arc metropolità entre el 8 de setembre i el 24 de novembre del 2024.  

Així mateix, el decret municipal expressa que el Govern i els consistoris es comprometen a assumir «les intervencions necessàries per habilitar» l’immoble. «S’estan articulant mecanismes de col·laboració amb Front Marítim del Besòs», diu, per a «les obres de conservació de la nau de turbines» i l’«execució d’accessos provisionals a l’equipament». Per ara, no hi ha cap camí que condueixi fins als peus de la catedralícia icona de la perifèria.