‘Referents locals’: Badalona (2)
Jesús Carmona: de ballar al parc del Gran Sol de Badalona al teatre Bolxoi de Moscou
El prestigiós ‘bailaor’ va deixar la ciutat catalana fa 16 anys per complir el seu somni d’actuar als millors teatres del món
EL PERIÓDICO publica una sèrie estiuenca sobre perfils de figures locals que protagonitzen històries inspiradores
PERFIL ANTERIOR | Paco Cruz: l’‘arqueòleg’ de la memòria local que no vol que Granollers caigui en l’oblit
Parc del Gran Sol, Llefià, 1994. El ‘bailaor’ i coreògraf Jesús Carmona (Badalona, 1985) té només 9 anys i s’enfronta a la seva primera actuació amb músics que toquen en directe. El marc són les festes del seu barri, Llefià, just a sota de casa seva, als blocs de l’avinguda d’Àfrica. Al parc on Carmona quedava amb els seus amics «per jugar a futbol, o a policies i lladres, o per al que fos». El «parc dels records» d’un badaloní que va deixar la seva ciutat fa 22 anys per acabar triomfant als millors teatres del món amb el seu art flamenc.
Però Jesús Carmona, malgrat el punt emocional i simbòlic de la cita, aquell dia d’estiu del 1994 no volia ballar perquè tenia por. Aquells dies, el seu pare estava ingressat a l’hospital, amb una greu malaltia cardíaca: «Em vaig negar a actuar en rotund. Però la meva mare va arribar amb un missatge del meu pare des de l’hospital: ‘Vol que ballis’. I vaig ballar». Va ser l’últim dia en el qual Jesús Carmona no va voler ballar: «El recordo com un dels moments més especials de la meva vida a sobre d’un escenari. Aquell dia vaig ballar per al meu pare, que estava malalt i gràcies a Déu al final tot va sortir bé, però en aquell moment, amb 9 anys, jo tenia molta por».
El ballarí recorda la seva infància a Badalona amb carinyo. Els seus primers anys de vida al barri de Llefià, a dalt i a baix de «la costa» (el carrer de Juan Valera) que comunicava casa seva amb la seva escola, l’IES Eugeni d’Ors: «Pujava i baixava la costa unes 800 vegades al dia, crec que per això tinc aquestes cames».
Una infància que per a Carmona va estar lligada a l’estudi i pràctica de la dansa des dels 7 anys, quan els seus pares el van apuntar a la penya La Macarena y el Niño de Morón. Allà va rebre classes de part de Sonia Poveda, germana del cèlebre cantant Miguel Poveda: «Ningú de la meva família era aficionat a la dansa, però els meus pares van fer tot el que van saber i van poder per ajudar-me amb el meu somni. Em van donar, sense adonar-se’n, les eines per ser el que avui soc».
Badalona per bandera
Carmona és un dels millors ‘bailaores’ del món, i ha recorregut l’orbe exportant el flamenc a tots els seus racons: «El jove que va deixar Badalona amb 16 anys només pensava a ballar i a complir el seu somni, que era poder tenir un projecte propi». Aquest somni el va complir ja fa 10 anys, quan va deixar el Ballet Nacional d’Espanya i va crear la seva pròpia companyia.
Els guardons rebuts donen mostra del reconeixement mundial que ha aconseguit: Premio Nacional de Danza en la categoria creació l’any 2020; premi El Ojo Crítico el 2019; premi Max al millor intèrpret masculí de dansa 2022, i premi Benois de la Danse 2020-2021 com a millor ballarí, entre molts d’altres. «L’home que ara soc està molt a prop del nen que va deixar Badalona amb 16 anys des del punt de vista emocional. L’amor que sento cap a la dansa continua sent el mateix que quan me’n vaig anar».
Ara, tants anys després, li agrada tornar Badalona, a pujar i baixar la costa i trobar-se amb els seus amics d’infància. «Em sento de Badalona i la porto per bandera allà on vaig, tot i que moltes vegades sento que la ciutat no em sent d’allà». ¿Per què diu això Carmona? «Van haver de passar 22 anys fins que l’any passat vaig tornar a actuar a Badalona. Em semblava increïble haver sigut al teatre Bolxoi de Moscou, als millors festivals del món de dansa, i que fos tan difícil actuar a Badalona. Ho vam intentar moltes vegades, però mai hi va haver acollida. No em sento dolgut, no passa res».
Va ser el març del 2022, al Teatre Zorrilla de Badalona. A l’acabar l’espectacle, Carmona va agrair al públic l’assistència: «Feia 22 anys que no venia a la meva terra a ballar... jo soc un home molt tranquil, només em poso nerviós el mateix dia de l’actuació. Doncs, bé, fa una setmana que estic ‘atacao’. La meva dona em diu: ‘Que pesat que ets...’». El públic riu i Jesús Carmona aprofita per agafar aire: «Fa una setmana que estic molt nerviós perquè avui entre el públic hi ha gent molt important per a mi [...], hi són els meus germans, els meus nebots... hi ha tanta gent aquí de la qual conec la cara; gent amb històries, vides en comú... –aquí Carmona talla el discurs perquè s’emociona–, poder ser aquí és molt important per a mi, això m’ho quedo aquí al cor, no sé quant tardaré a tornar, espero que no siguin 22 anys més».
Girar i girar, per sempre tornar
Mentre això no passi, Carmona continua girant. Li agrada, però admet que cada vegada ho porta pitjor. No en va, des dels 16 anys està donant voltes pel món: «Aquesta vida comporta dur sempre una maleta a sobre i és una cosa que sempre m’ha agradat molt. Si que és cert que quan fa tants anys que gires, arriba un moment en el qual se li perd la gràcia al tema de viatjar». Perdre de vista els seus dos fills tampoc ajuda, però la recompensa és enorme: «Tinc la sort de tenir amics a gairebé tots els països del món. Sempre ho dic, soc molt afortunat, perquè, si algun dia em perdo a Singapur o a Tasmània, sé que tinc un amic al qual puc trucar i que em pot acollir a casa seva».
D’aquí unes setmanes, Carmona actuarà al Teatre Victòria de Barcelona. Ho farà del 20 de setembre a l’1 d’octubre, estrenant a la capital catalana el seu espectacle ‘Baile de Bestias’: «Tinc moltíssima il·lusió, serà la primera vegada que ballo a Barcelona amb la meva pròpia companyia. Ho estem preparant amb molt carinyo i molta il·lusió, conscients de la importància que tindrà per a la meva carrera».
‘Baile de Bestias’ funciona com una mena de segona part de la seva anterior representació, anomenada ‘El salto’, i segurament culminarà amb un tercer espectacle, encara en procés de creació: «M’estic adonant que, de manera involuntària, he reflectit el meu creixement personal en aquests tres espectacles; o bé al contrari, que he necessitat el suport de la creació artística per entendre la meva evolució personal».
Notícies relacionadesEn ‘Baile de Bestias’, Carmona es posa davant el mirall de si mateix: «És un espectacle molt sincer, en el qual m’obro completament. Per aconseguir això has d’agafar un saquet de valentia i afegir-lo a la poció per poder defensar-ho». Valentia per entendre el dolor i la por, i ballar amb aquests sentiments, tant al Bolxoi de Moscou com al Gran Sol de Llefià.
Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona
