La Badalona que va amb cotxe: un terç de la ciutat, autònoms i la mala connexió amb el Vallès

L’Enquesta de Mobilitat Habitual en dia feiner a Badalona’ publicada el setembre del 2022 (dins de la redacció del ‘Pla de Mobilitat Sostenible de Badalona Horitzó 2030’) és l’última que contempla l’Ajuntament de Badalona. Amb una mostra de 600 entrevistes a residents fetes a finals del 2021 conclou que, del total de desplaçaments en dia feiner dels badalonins (585.520), gairebé la meitat (un 48,5%) és a peu (283.904); un 18,2% en transport públic; i el 33,1%, un terç del total, en transport privat, sigui en cotxe o moto. El Govern d’Albiol xifra en 41.000, el 50% dels cotxes registrats en la ciutat, els vehicles que potencialment afectaria la ZBE de Badalona (223.506 habitants, quarta ciutat catalana més poblada).

Els badalonins porten a terme en dies feiners uns 193.621 desplaçaments en vehicle de motor. Per la seva part, els districtes 4 i 6, que integren els barris amb rendes més baixes de la ciutat (la Salut, Sant Roc i Llefià, per exemple), són els que al seu torn representen la proporció de desplaçaments més gran amb transport privat (48,9%), davant l’aproximadament 30% que registren la resta de districtes.

Una altra clau important per caracteritzar la ciutadania de Badalona que agafa el cotxe és que el vehicle privat no predomina en els desplaçaments interns del municipi.

Així ho conclou l’esmentat estudi, que determina que en la mobilitat interna el 68,8% dels desplaçaments són motoritzats (i tan sols un 20,5% amb cotxe, per un 10,7% en transport públic), mentre que en l’externa, la que fa referència a les sortides dels residents cap a altres ciutats, aquesta tendència s’inverteix: el 74,5% dels desplaçaments són en vehicle privat, tan sols el 14,6% ho són en transport públic i l’11% en «vehicle no motoritzat».

Per contextualitzar la tendència, és important destacar que a la ciutat té presència una xarxa d’autobusos metropolitans de 29 línies (les populars M-27 i M-30, per exemple), i les parades de metro de l’L-2 (Sant Roc, Gorg, Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra), no arribant així l’L-1, que acaba a Fondo (Santa Coloma), a la quarta ciutat més poblada de Catalunya.

En termes locals, els que han mostrat més explícitament el seu suport a la mesura d’Albiol són els empresaris. Sense anar més lluny, dimecres la Federació d’Empresaris de Badalona (FEB-PIMEC) va fer un comunicat «agraint i recolzant la decisió valenta» d’Albiol en relació amb la ZBE de Badalona.

«Entenem que aquesta decisió, que havia sigut proposada en el seu moment per la mateixa FEB-PIMEC, podrà donar temps a què els petits industrials, autònoms i empreses puguin adquirir nous vehicles que s’adaptin a la nova normativa de forma gradual i més pausada, i no es vegin obligats a portar a terme, de manera immediata, un dispendi econòmic important per poder continuar exercint la seva activitat a la nostra ciutat», afirmaven des de la FEB-PIMEC.

Una mica més equidistant es mostra Enrique Lara, responsable de la Taula de Mobilitat en la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona (FAVB). D’una banda, agraeix que es pensi en «els de baix»: ell, sense anar més lluny, és autònom i explica haver-se canviat de cotxe precisament per la implantació de les ZBE. Per una altra, assegura que des de la FAVB estan a favor de les ZBE i la sensibilitat mediambiental. «Allò de retardar la ZBE fins al 2027 és una mica per quedar bé amb la seva parròquia. A més que ho fan per guanyar temps perquè ni ells tenen preparada la ZBE encara», conclou Lara.

Partint de la base que únicament un terç dels desplaçaments diaris a Badalona són en vehicle privat, la qüestió clau és determinar si els serveis de transport públic de la ciutat, el mode de desplaçament majoritari, són de qualitat.

Segons l’Associació per la Promoció del Transport Públic (ATPT), és així: «Per sort, tenim molt bona accessibilitat dins de la ciutat en transport públic, tot i que seria interessant connectar millor els barris. Per exemple, de l’estació de tren només en surten dues línies de bus», afirma Carles Garcia, tècnic de l’ATPT i membre de la secció del Barcelonès Nord d’aquesta associació.

Quant a la connexió amb altres municipis, on té més protagonisme el vehicle privat, tal com mostren les dades, diverses fonts consultades per a aquest reportatge destaquen els ‘forats’ del retard de la connexió de l’L-1 del metro amb Barcelona i Santa Coloma i la mala connexió amb el Vallès.

Tant Lara com Garcia coincideixen a criticar que l’L-1 encara no connecti Badalona i Santa Coloma després de tants anys amb el projecte a sobre de la taula, la qual cosa provoca que els barris de Lloreda i Bufalà, per exemple, continuïn sense disposar de servei de metro.

Referent al Vallès, el drama és anar a ciutats com Granollers, Terrassa, Sabadell i el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona a Cerdanyola del Vallès. Tots aquests, desplaçaments que ronden o fins i tot superen l’hora en transport públic mentre que amb cotxe es redueixen, si no hi ha retencions, a pràcticament la meitat.

En termes locals de Badalona, a ulls de Garcia els carrils bus continuen sent una carència: «En falten moltíssims: el de l’avinguda del President Companys és absolutament vital, així com el de la part alta de l’avinguda Martí Pujol», que és per on pugen els vehicles per dirigir-se als barris de Bufalà i Bonavista, així com per a l’Hospital de Can Ruti. En el context local, els punts cecs del transport públic per a l’ATPT són essencialment el Polígon Badalona Sud i el barri del Remei.

La clau per contextualitzar la importància del retard de la connexió de l’L-1 entre Badalona i Barcelona i Santa Coloma de Gramenet és que aquestes ciutats, sumades a Sant Adrià de Besòs, són les destinacions prioritàries dels badalonins, segons l’‘Enquesta de Mobilitat Habitual en dia feiner a Badalona’.

Així, més enllà que els desplaçaments interns de Badalona són els majoritaris (375.294 del total de 585.520 desplaçaments diaris a la ciutat), Barcelona (48.212 desplaçaments), Sant Adrià de Besòs (12.726), Santa Coloma de Gramenet (9.148) i l’Hospitalet de Llobregat (3.077) són les ciutats cap a les quals més es mouen els veïns de Badalona.

En aquest fenomen, tal com ja s’ha observat, el vehicle privat passa a un segon pla i és el transport públic, especialment els busos metropolitans, el que guanya protagonisme en termes d’ús de la ciutadania badalonina.