Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

El consistori es dirigeix contra l’empresa AFR-IX. La companyia va rebre autorització de la Generalitat i de l’ajuntament per excavar a la platja del Litoral i estendre-hi uns cables de fibra òptica connectats a una estació de telecomunicacions d’abast internacional, situada al costat de la central clausurada de les Tres Xemeneies. Després de finalitzar les primeres perforacions, un estudi va alertar que havien emergit substàncies potencialment cancerígenesen proporcions «insalubres» a nivell superficial de la línia de costa. 

L’informe va precipitar que es tanqués el tram de litoral de la localitat d’uns 37.000 habitants. Dos anys i mig després, la franja continua tancada i coberta de missatges que alerten que el pas està prohibit per preservar la salut. Tot i així, banyistes i transeünts continuen colant-se pels forats oberts a la reixa. 

L’Ajuntament de Sant Adrià explica que va acudir al jutjat per «demanar el tant de culpa» en els fets; és a dir, per dilucidar una possible responsabilitat penal a l’advertir indicis d’un presumpte il·lícit. El govern de la població de l’àrea metropolitana indica que va recórrer a la justícia arran d’una pregunta sobre el cas de la platja clausurada que un grup municipal va plantejar en un ple municipal. 

La denúncia acusa AFR-IX de provocar suposadament abocaments i no vigilar de forma adequada les obres que va practicar per evitar perjudicis al medi ambient. Es tracta de delictes que poden comportar penes de presó. L’empresa expressa que ha aportat al jutjat la documentació que li ha reclamat. Al seu torn, reitera que la contaminació ja existia a la platja abans que es cavés i que es va atenir sempre als permisos i les directrius de les autoritats.

Amenaça de multa milionària

En paral·lel, el consistori va tenir oberta una comissió d’investigació que es va tancar el mateix mes en què va presentar la denúncia. Les conclusions van apuntar a l’empresa de telecomunicacions com a presumpta responsable de dues infraccions i que procedia que l’ajuntament iniciés un expedient sancionador, que podia arribar a comportar una multa de 2,4 milions d’euros contra AFR-IX. El consistori respon que no l’obrirà mentre les accions penals continuïn obertes. 

La troballa dels residus va posar de nou Sant Adrià davant l’evidència que les nombroses indústries químiques, metal·lúrgiques i elèctriques que va allotjar durant dècades van marxar de la ciutat sense netejar els terrenys que van ocupar. Les fàbriques també van proliferar a prop de la vora. Es dedueix que d’aquí provenen els rebutjos perillosos, soterrats fins que s’hi va furgar.   

L’informe de la comissió d’investigació va assenyalar AFR-IX per un suposat abocament i per incomplir les llicències concedides, en línia amb els il·lícits que el consistori imputa a la firma al jutjat. Al mateix òrgan, membres del govern local del PSC i de la companyia van discrepar sobre els fets: l’executiu municipal va afirmar que l’empresa coneixia un estudi que va constatar l’existència de contaminació industrial a 80 centímetres per sota de la superfície; en canvi, AFR-IX va replicar que no se’l va avisar del risc fins que les obres van haver de ser replantejades.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Albiol obre la porta a celebrar les campanades al ‘superarbre’ de Nadal de Badalona

No és la primera vegada que s’interposa una denúncia per la platja cancerígena de Sant Adrià. El grup ecologista local La Marea Verda va recórrer davant la fiscalia el 2021. Va atribuir negligències a l’ajuntament, per no haver revelat uns dictàmens del 2017 i el 2020 que ja van descobrir la presència de metalls pesants enterrats i haver trigat un parell de setmanes a impedir l’entrada a la platja després de conèixer l’informe que desaconsellava mantenir-la oberta. El Ministeri Públic la va arxivar.    

Després de diversos retards i anuncis fallits de reobertura, el Ministeri de Transició Ecològica va destinar 1,19 milions d’euros per netejar el terra. Després que es donessin les tasques per acabades a l’estiu, l’Agència de Residus de Catalunya va ordenar que es reprenguessin al continuar trobant el rastre de metalls pesants a escassa profunditat al setembre. Llavors, va estimar que el tram de costa trigaria encara a reobrir-se entre quatre i sis mesos; és a dir, que continuaria vetada al públic fins al primer trimestre del 2024. Setmanes enrere, el fort onatge causat per la borrasca Ciorán es va emportar la sorra de part de la vora de la platja tancada i ha deixat al descobert un tros de terreny sepultat fins fa poc.