Culte al Barça

El Barça va circular ahir per tot el món acompanyat per una interminable allau d'elogis. L'equip de Pep Guardiola va rebre tots els honors des de tots els racons, saludat com una obra d'art, una peça única digna de figurar entre els grans equips de tots els temps i que van posar a l'altura de genis tan il·lustres com Beethoven i Picasso, i en el cas de Xavi i Iniesta al costat de John Lennon i Paul McCartney. Una exageració, si es vol, però proporciona una idea de fins a quin punt l'espectacle del clàssic ha traspassat fronteres i ha convertit el Barça en una referència mundial única.

Els colors blaugrana van tornar a inundar els carrers de Catalunya en una nova exaltació de labarçamania que es viu des de fa més de dos anys. Milers de nens van anar a l'escola vestits de Messi, d'Iniesta, de Xavi, de Puyol, de Piqué, de Villa, samarretes que ja han celebrat vuit títols, una celebració que contrastava amb el dolorós silenci que regnava a Madrid. Des que Mourinho va assumir en veu baixa la derrota, ni una paraula més. El tècnic va ser el responsable que els jugadors no fessin declaracions després del partit i també va prohibir que es prenguessin imatges en el fúnebre vol de tornada, un dels més tristos de la recent història blanca.

GRAN RESSÒ MEDIÀTIC / Enmig d'aquest ambient, ja es van sentir comentaris, qüestionant el plantejament i, sobretot, els canvis del tècnic i l'actitud passiva que va adoptar. Però, a diferència del que va passar amb Pellegrini fa un any, ningú s'atreveix a llançar aquestes crítiques a cara descoberta. Florentino s'ha entregat aMou, Valdano compleix professionalment el paper de portaveu, disposat a defensar el que faci falta, i al club només li queda seguir endavant amb aquest projecte. Mentre el Barça rebia flors d'arreu del món, el Madrid tornava a ser ahir objecte d'un cop a la seva imatge, amb la sanció de la UEFA pel teatre de les targetes a Amsterdam.

Després de les llargues disputes que va provocar la decisió de jugar el clàssic en dilluns, la repercussió mediàtica es va multiplicar més que mai.La Gazzetta dello Sport, per exemple, va dedicar per primera vegada la portada i les cinc primeres pàgines a un partit d'una Lliga estrangera. Igual queL'Équipe, que va il·lustrar la portada amb una única foto: Xavi assenyalant-se l'escut després de marcar el primer gol. I així, una infinitat d'exemples, amb el denominador comú d'una desbordada admiració al joc ofensiu i a la filosofia blaugrana.

A Anglaterra, al bressol del futbol, abundaven les reflexions preguntant-se si aquest equip, a quiThe Guardianva batejar comThe Orgasm Team, no és ja el millor de la història. «Igual que veient el Brasil 70, la preciosa i brutal demolició del Barça al Madrid farà que una generació sencera s'enamori del futbol», s'hi podia llegir. En el seu pas per terres angleses, Mourinho tampoc va deixar gaires amics i ahir molts no van deixar passar l'ocasió de passar comptes, com elThe Times, que burxava en la «humiliació» que suposa rebre un cop tan dur per a un «narcisista» com ell.

«LA PERFECCIÓ EXISTEIX» / A l'Argentina, alguns van anar més lluny del que s'atreveixen els mateixos culers i tot. ALa Nación, per exemple, travessaven una frontera tabú. «La perfecció existeix. Ho ha demostrat el Barcelona, el millor equip que he vist en la meva vida. Ja juga per a la història. Passarà molt de temps abans de tornar a veure un equip com aquest. Disfrutem-ho mentre duri».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

De moment, a la llarga llista de títols i èxits que acumula, el triomf del clàssic, a més de donar-li el liderat, ha servit per afegir un altre rècord: és el millor inici blaugrana de la història de la Lliga. Però a Sant Joan Despí la vida segueix igual. Guardiola va arribar com sempre a primera hora i un dels seus primers missatges va ser que s'ha de deixar enrere el clàssic i pensar en l'Osasuna. No és casual que Xavi, un dels capitans, exercís ahir de sobri portaveu després d'una nit d'alegria i insomni. «Avui és un dia per ser culer, això és per disfrutar», va dir.

Al mateix vestidor, enmig de l'eufòria del 5-0, Guardiola va recórrer un altre cop a una de les paraules que han marcat el camí d'un equip que té el món als seus peus i que s'ha convertit en un verdader objecte de culte: «Ser humils».