El millor partit encara ha d'arribar

Guardiola està efectivament atent al passat. Per no refiar-se, no es deu refiar ni de tenir la diferència de gols a favor amb els blancs. Segur que recorda una cosa. Ell era un dels futbolistes que, després d'un 5-0 al Madrid al Camp Nou, va veure com un any després li tornaven, ens tornaven, la moneda al Bernabéu. Si tu estàs atent al passat, milloraràs el futur. O si més no et posaràs mans a l'obra per intentar que així sigui. Ets molt bo, sí, però segueixes cometent errades. Si ara són 20, que en siguin 18. I si pots, que en siguin 16. La qüestió no és tant de físic sinó de cap, de concentració, d'ambició. Per bé que vagin les coses, sempre hi ha errades. El futbol és precisament un joc d'errades on guanya el que menys en comet. Un esportista mai ha de donar per culminada la seva progressió, ni individualment ni col·lectivament. Millorar tu i fer millors els que t'envolten: aquesta és la meta de tot esportista. I encara més en un esport d'equip.

¿El millor partit de la història del FC Barcelona? Jo no sé si n'hi ha hagut un altre de millor o pitjor, però després del que hem vist, venint d'on es ve, el millor encara ha d'ºarribar. Aquest és el repte. Seguir, treballar, polir detalls per continuar fent fàcil el que puc assegurar que és tremendament difícil: convertir el joc de posició, la pressió consensuada i amb sentit, el ritme de pilota, en una obra futbolísticament mestra. I això és impossible si al camp no estàs atent a tot i a tothom. Si no tries les peces més precises -no tots poden jugar en aquest equip- i si no dónes amb aquell plus de compromís/qualitat en la gent formada a casa, la distorsió apareixerà a l'instant. I aquí no hi ha punt mitjà. Jugant com jugues, o estàs molt bé, molt fi, o sembla que baixis quatre marxes de cop. Creu-te el rei del mambo i estaràs mort. Guanya dissabte que ve a Pamplona i faràs realment bons els tres punts davant el Reial Madrid. Per vèncer el gran rival, no importa com, només continuen donant tres punts. La resta són sentiments afegits.

Et poden recordar per un dia o poden perpetuar-te en la memòria. Aquest és l'objectiu, després del

Notícies relacionades

La festa del Barça

Culte al Barça

5-0 de dilluns passat. No has arribat, sinó que vas amb pas ferm per quedar-te. En la retina de molts. Contra el Madrid, exactament igual que amb l'Almeria. El mateix futbol, el mateix patró, canviant mínims elements. Perfecte l'àrbitre. Les faltes justes. Una expulsió i al final. Res va desvirtuar la victòria. Si dic que el 90% hauria donat per bo, fins i tot desitjat, el Barça-Madrid com la final de la Champions a Wembley, potser em quedo curt. Per futbol i trajectòria uns, per resultats i nou projecte els altres, era un cara a cara de dos favorits a tot. I just el dia en què et veu tot el món -400 milions d'espectadors, més que mai- fas el que fas.

Va ser una oda al futbol. Una més. I Guardiola, podent-ho fer, podent deixar-se portar pel festival viscut i protagonitzat pels seus, va ampliar el seu camp de visió. El seu equip, meravellós, el seu Barça, model i referència, no s'ha construït en un dia. Ni en els dos anys i mig que fa que ell està al capdavant de la nau. Mourinho diu que el Barça és un projecte acabat. Es queda curt. Aquest Barça és el producte de molts anys de treball. Polint detalls. Algú el va començar, sí, però altres (no un, ni dos, sinó uns quants) l'han anat millorant. El concepte és senzill. Saber on ets, què representes i què vol la teva gent. ¿Canviar per canviar? Mai. Si creus en una idea, un estil, si la matèria primera amb què arrenques ja és bona, continua per aquest camí. I, si pots, si és possible, si et deixen, millora el producte. Sempre hi ha cosetes per poder millorar. Justament és el que està fent Guardiola amb la seva gent, malgrat els canvis, no pocs, que li han anat introduint al club.