Per terra, mar i aire

Com més amunt vola el Barça, més ganes hi ha de fer-lo caure. Com sigui. Ja són més de dos anys volant per damunt de tots, en una travessia estratosfèrica que no sembla tenir fi i que alguns ja fa temps que intenten avortar de mala manera. Per terra, mar i aire. La greu relliscada en la gestió del viatge a Pamplona, un error que ha esquitxat molt més Guardiola i l'equip que el club, quan hauria de ser al revés, ha donat ales als que tenen el tècnic i el Barça en el punt de mira. Qualsevol excusa és bona per disparar. Una setmana després, sembla com si el 5-0 no hagués existit. Els mateixos que portaven el Madrid al Camp Nou en un pedestal, ja li han aixecat la pena i s'han afanyat a condemnar el Barça.

El viatge a Pamplona ha fet parlar més que la maneta del clàssic. Intocable al camp i al marcador, al Barça li van buscant les pessigolles on poden: el villarat, la selecció, un gest de Guardiola, els cinc dits de Piqué... Tot s'hi val per desgastar el campió en una pressió constant davant la qual el club blaugrana no ha tingut fins ara una resposta contundent. Més aviat tèbia. L'única veu que se sent és sempre la mateixa, la de Guardiola, precisament, l'objectiu dels atacs que es llancen des de determinats sectors.

Dissabte els van posar en safata el tret al Pep. Va ser un pim-pam-pum. I al davant només hi era ell. Com altres vegades. El comunicat del club va arribar tard, després d'hores i més hores de silenci i desinformació, i no es va deslliurar de ser jutjat per endavant. D'aquí la seva indignació. I la de tot l'equip. Durant la llarga jornada van rebre notícies dels comentaris que es feien per part de diferents mitjans i en especial des de Madrid. Una situació que va generar malestar però que al mateix temps es va convertir en un estímul afegit. Al vestidor hi va haver gestos de ràbia que van desembocar en un missatge de motivació. «Com més ens vagin al darrere, més forts serem», va assegurar un dels jugadors de més pes de la plantilla, resumint un sentiment que s'ha instal·lat al vestidor i que casa amb el discurs que ha repetit diverses vegades Guardiola i al qual va tornar a recórrer al Reyno de Navarra. «No demano res a la gent de fora, només espero que la nostra no ens deixi sols. Aquest any la necessitarem, que no ens deixi sols perquè serà més difícil que mai», va dir en el que va ser gairebé una súplica.

L'EQUIP SOTA CONTROL / Una manera de dir que saben que els tenen ganes i que els espera una lluita terrible fins al final. Que estan sols contra tots en una lluita desigual. Després de les explicacions de Guardiola, el pim-pam-pum va seguir. I no tan sols per qüestions futbolístiques. «Som d'un país anomenat Catalunya, allà dalt, i nosaltres pintem poc en tot això. Només intentem jugar bé a futbol». Una frase que alguns mitjans van destacar per sobre de qualsevol altra.

Però l'equip no perd mai el control. Ni en situacions tan excepcionals i delicades com la que va viure abans del partit contra l'Osasuna. Va arribar molt de pressa, va jugar i va guanyar, engreixant una ratxa que li ha valgut un altre rècord: ser el primer que guanya els set primers desplaçaments. És el millor inici del Bar-

ça. Els seus números són espectaculars. Ja té més punts que en els dos anys anteriors, un parcial de 16-0 en tres partits, 19-0 si s'hi inclou el duel amb el Panathinaikos.

Notícies relacionades

Miles Davis al Camp Nou

Les preguntes del viatge a Pamplona

PROBLEMA DE GESTIÓ / Un control absolut que no es dóna al club i que en aquesta ocasió ha estat a punt de provocar un conflicte de greus conseqüències. El Barça no va mesurar els riscos de posar-se en mans de la federació sense tenir cap garantia de la suspensió del partit. El vestidor va seguir en tot moment les consignes que rebia d'acord amb les converses que Rosell mantenia amb el secretari general de la federació. De fet, poca estona després de quedar citats al Camp Nou, Guardiola i l'equip van valorar la idea d'agafar un AVE a les 11 del matí que els permetia arribar a Pamplona sobrats de temps. Però el club ho va descartar davant la certesa que el partit es cancel·laria. Després, van arribar les presses davant l'amenaça de perdre sis punts.

Els van guanyar tots tres en una actuació doblement valuosa. Pel resultat i pel camí que van seguir. El de sempre. El problema és que amb tant de soroll el futbol va quedar silenciat, just el que els interessa als molts franctiradors que estan apuntant al Barça des de fa temps. Dins del camp no hi ha manera de fer-li ni una petita esgarrinxada. N'és una mostra el 5-0. Però tan sols falta que els donin munició.