¿'Tacar' la samarreta? No, gràcies

Estic totalment en contra de posar publicitat a la samarreta a canvi de diners. I diria exactament el mateix si hagués estat un altre president, una altra junta, el que hagués donat el vistiplau a aquesta operació. On uns veuen unes xifres increïbles (30 milions per any durant cinc temporades), jo veig que això equival tan sols al 6 o 7% del pressupost (en funció de com es valori l'amistós inclòs en el contracte).

Ets únic al món, ningú ha mantingut intacta la seva samarreta tota la història i a la vegada has estat competitiu com el que més. ¿Vendràs aquesta singularitat pel 6 o 7% del teu pressupost? Amb el que significa el Barça i el que transmet de diferent al món, ¿no hi ha altres formes per augmentar els ingressos? ¿Aquí s'acaba la genialitat dels nous gestors? ¿Tan estúpids eren els anteriors?

I aquí no s'hi val això que ens hi hem vist obligats..., per culpa de... Perquè aquí tots els que hi entren, ara i fa set anys, hereten o diuen que hereten uns comptes en números vermells. Tot i que ho podien fer, tampoc ho van fer ni Núñez ni Gaspart. ¿Genialitat o estupidesa? ¿És genial fer el que fan el 99,9% dels clubs al món? ¿Ets un estúpid perquè ets l'últim a fer-ho? ¿Tan genials són que ells han vist en tres mesos el que els altres no van veure en set anys? ¿Tan adormits estaven?

La gran diferència

El Barça cobrarà més que ningú per vendre la seva samarreta perquè actualment és el millor equip del món. Tot i que són certes les dues coses, ¿de qui és el mèrit? ¿Per què aprofitar-se'n ara i no abans? En xifres globals, deixar de ser únic, diferent de tots, podria valer la pena si suposés cobrir la totalitat del teu pressupost. Potser el 80%, el 60%. Mai a canvi del 6 o 7%, com és el cas.

Jo entenc que així perds més que el que guanyes. Que fas un pas enrere enorme. Que passes a ser vulgar, entenent la vulgaritat com una cosa estesa, una cosa que ja fan tots. Que el Barça és una bandera a la ciutat, al país, al món. I que per aquest motiu hi hauria d'haver altres maneres d'ingressar xifres similars a les de la venda de la samarreta al millor postor. Venent la samarreta, em demostren que són molt poc creatius.

¿I per què cinc anys? O sis, com he llegit. La meva experiència amb els contractes llargs és que el que avui sembla molt, demà passat és poc. ¿A què estarà obligat el club a canvi? ¿Quants partits a l'any obligarà a disputar al primer equip? ¿Quants actes s'hauran de fer, amb qui i on? En funció de tot això, el valor de la xifra final per la venda de la samarreta és un o un altre.

¿Val la pena fer aquest pas? Jo crec que no, que de cap de les maneres. El Barça, tal com és, és excepcional. El seu treball amb el planter, la seva filosofia futbolística, el seu model de club, en definitiva, és avui una garantia i l'enveja de tothom. Que aquí no s'hi ha arribat en tres mesos, sinó amb el treball de molts durant molts anys i amb una idea prou clara de què volem, qui som i què vol la nostra gent. Que els diners, encara que són importants, no són una garantia d'èxit. Només s'han de repassar els pressupostos dels uns i dels altres a Espanya, a Europa, al món, per comprovar que no sempre guanya qui més ingressa. Que el futbol es juga amb una pilota i amb una idea, amb un estil. Que el mateix Barça és la millor prova que es poden fer no bé, sinó molt bé les coses, renunciant a ingressar diners per la samarreta.

El més fàcil de fer

Errors, en una gestió de club que inclou tantes coses, els cometen tots. És impossible que no sigui així. Però d'aquí a fer el pas per ser com els altres, no val la pena. Perquè si la qüestió està en els números, passar-los de vermells a verds, de negatiu a positiu, al cap d'un any exacte des que et fas càrrec del club, això podrien haver-ho fet altres molt abans. La samarreta era aquí per a tots.

¿Què paga el Barça per portar Unicef? Sí, perquè el Barça paga, no cobra. ¿Un milió i mig a l'any? Si tan malament estan les coses, retalla també per aquí. Fora Unicef, fora tots els valors que representa i t'oblides de la complexitat que estàs intentant aconseguir amb els uns i els altres i la teva samarreta. Perquè saps que com més diners ràpids, més èxits. No, perdó, que això ja ho teníem. I un model. I un estil. I una manera de transmetre'l.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Falta imaginació

Descartat aquest punt, llavors es tracta de diners ràpids per a una economia més sanejada. Genial. ¿Com és que no ho havíem descobert abans? Serem els últims a fer-ho, els últims que per fi ho veuen. Doncs dec ser un idealista o un romàntic, però la meva mentalitat esportiva fa que vulgui millorar sempre. I el model actual és viable i millorable. Únic al món. Jo no hi renunciaria sense abans esgotar altres fórmules més imaginatives.