Un equip amb fam insaciable

Fa més o menys una setmana vaig estar dinant amb Pep Guardiola. Feia temps que no ens trobàvem, encara que parlem sovint. Va ser una trobada agradable, molt agradable, entre dos tècnics a qui els agrada parlar del que més ens apassiona, de futbol. I prou. No busquin altres coses. I, és clar, evidentment, el tema principal de la conversa va acabar sent o, més ben dit, va començar sent el Barça.

Vam fer un repàs distès, sense apassionaments innecessaris, de l'equip, de tot el que fa bé, que és molt, moltíssim. I, sí, per què no, les poques coses, que també n'hi ha, sí, que fa malament. Sempre hi ha coses que fa falta corregir. Però això ja ho sap fer el Pep.

En el fons vam estar parlant i parlant de detalls que han fet que aquest conjunt sigui, amb diferència, el millor i més exquisit que hi ha en aquests moments al món. ¿Com s'ha arribat fins aquí? Assumint els errors que, finalment, han desembocat en aquesta excel·lència futbolística.

Recordem el primer any de Guardiola, les decisions que es van prendre abans d'arrencar la temporada i, també, sí, les de final de campanya. Com vam passar d'Etoo a Ibra i, finalment, a Villa. No entraré en més detalls d'aquesta successió de canvis i, tampoc, de la nostra afectuosa i amistosa trobada ja que no pretenc que, en una setmana tan important com la que es va tancar ahir, aquest tema es converteixi en l'eix central de la meva reflexió.

Molt pocs canvis

Després de l'1-5 protagonitzat pel Barça a Cornellà-el Prat, el millor és centrar-nos en el futbol, que va ser molt i bo. Perquè, certament, una de les preguntes que més va flotar en la nostra conversa va ser ¿ha canviat tant l'equip del primer any del Pep en relació amb l'actual? Si ho analitzes, nom a nom, no trobes el detall que et faci dir: aquest ha estat el factor determinant.

El porter és el mateix; la defensa, també. Hi ha Xavi i Iniesta. També hi és Messi. Ja hi eren Pedro i Busquets. La base és la mateixa, però el que han canviat són els detalls. El Pep m'intentava explicar amb paraules el que sent en cada entrenament quan veu que el seu equip, els seus homes, treballen més que el primer dia quan ell va arribar.

Quan veu que Messi cada dia que passa té més fam de futbol, de pilota, de guanyar, d'inventar, d'ajudar els seus companys. Que Xavi suporta el dolor dels seus músculs i els seus tendons sobreexigits per ser qui és. Un jugador únic. Que Iniesta no es conforma amb el que va fer el dia anterior. Sempre vol millorar. Que a Valdés no li pots fer un gol ni tan sols quan estan jugant de broma perquè, per a ell, tot és seriós. Que Busquets es baralla amb tothom per marcar el seu territori. I que Pedro corre, i corre, i corre, i corre, i que sap llegir com no ho fa ningú les jugades dels altres, com ja va fer en el remat de Messi que va acabar rematant a gol. On altres jugadors es paren, ell continua.

Tot al seu lloc

El detall principal és que el grup avui treballa més, encara que sembli mentida, que fa un any. Que els jugadors van arribar del Mundial rebentats, que les seves seleccions els van acabar de rebentar i que, com que són humans i no màquines, van perdre contra l'Hèrcules. I que algú va tenir algun dubte, però que el Pep l'únic que necessitava (i ho sabia) era aconseguir que la temporada entrés en la normalitat del dia a dia. Amb dos partits a la setmana, fins i tot, però del dia a dia. De tenir-los tots junts i de veure que el Madrid, amb Mourinho, s'entregaria menys que el Madrid de Pellegrini, que no es va entregar i va fer, davant d'un gran Barça, 95 punts.

Així es pot entendre tot el que ha passat en aquestes últimes setmanes. Els vuit gols a l'Almeria van semblar com si els els haguessin regalat i algú, molt llest, repeteixo, molt llest, va preguntar si també serien capaços de fer-n'hi vuit al Madrid. I, mira, només en van ser cinc, sí, encara que n'haurien pogut ser vuit perquè aquella fam de què em parlava el Pep és insaciable.

Notícies relacionades

MESSI: Si no marca, assisteix

Alves, el ressò de Mourinho

Tot aquest camí va portar fins a Cornellà, probablement l'equip que més ha amargat el Pep i els seus en els dos últims anys. El derbi no era una prova definitiva perquè aquest equip no ha de demostrar en un partit la globalitat del seu futbol, però, per si de cas, van tornar a repetir el seu joc i una nova golejada. Van repetir la gesta, sí.

I el millor de tot és que l'Espanyol, si l'analitzes només a ell, va jugar bé. En alguns moments, va jugar més que bé, però amb això i davant un Barça que no s'atura perquè no s'ho creu, no n'hi ha pas prou per evitar la derrota davant aquests brillants campions.