És l'hora dels suplents

Els tècnics del Barça disfrutaran, i molt, al llarg de les pròximes setmanes. Es mouran, s'estan movent ja, en el seu escenari somiat: dos partits per setmana, plantilla curta i vius en totes les competicions. Per tant, toca gestionar la plantilla. Res de rebentar l'11 que tots tenen en ment. Els campionats, i més en plural, no es guanyen amb un equip titular. En aquest vestidor són pocs però són molt bons. Cadascun amb les seves virtuts. I a sobre tots estan en condicions. Ni un lesionat. Sempre hi ha el risc de lesió, però aquest disminueix amb les rotacions. És l'hora dels suplents. Dels menys habituals.

A mi em sembla, i crec que aGuardiolatambé, que aquesta és l'autèntica força d'una plantilla, que ha de ser curta si busques tensió i rendiment immediat.

Amb el calendari de Copa a la mà, ha estat fonamental el pas firmat a San Mamés. Ja has millorat una mica respecte a l'any passat, en què vas caure en la mateixa ronda davant el Sevilla i et vas quedar amb l'estranya sensació que te'n vas anar sense saber ben bé com ni per què. A anada i tornada, sempre pots caure eliminat, però hi ha moments, situacions, que et fan més fort si les tires endavant. I després d'un mal resultat a l'anada contra l'Athletic (0-0) -òbviament va ser pitjor l'1-2 contra el Sevilla- els titulars més algun suplent van sumar esforços perquè a Bilbao no es repetís la història.

Com més, millor

Aquest Barça, tal com està confeccionat, és per mirar cap a una competició global. Com més fronts oberts, millor. Com més partits hi hagi, millor. Més enllà del seu indiscutible talent, aquest grup -no pas equip- està parit per rendir al màxim si l'exigència del calendari també és màxima. I rendir al màxim no és ni córrer més, ni cansar-te més, ni utilitzar sempre els mateixos. Rendir al màxim, per mi, és gestionar efectius -ara dono descans a aquest, ara poso aquest altre- i aconseguir el més difícil encara: ser amo i senyor del tempodels partits. Ara accelero, ara freno. Però sempre domino.

A Riazor, quatre xuts entre els pals, quatre gols. Màxima eficàcia, sí. Encara que soni a pecat, ¿per què s'hauria de xutar més? El partit estava igual de dominat amb 0-0 que amb 0-2 que amb 0-4. En un terreny de joc només hi ha una pilota. Si sempre la tens tu, ocupes bé els espais i la mous amb criteri i atenció, el rival acabarà avorrit, desesperat i esgotat. Res cansa més, físicament i mentalment, que córrer darrere una pilota que es veu però no es toca, i que quan la tens estàs tan lluny deValdés, a tants metres de la porteria, que aquest acaba com a Riazor, tocant moltes més pilotes amb el peu que amb les mans. I la que li arriba a sobre amb cert perill, l'atura. Per als equips rivals, una altra dada desesperant.

Impecable l'últim gol de falta deMessi.Per mi, infinitament millor les aparicions puntuals i letals de l'argentí. Ens queda llunyíssim aquellMessi que s'escampava durant 30, 40, 60 metres a vegades per buscar el gol de Maradonaa Mèxic o repetir el que ell mateix va inventar jugant contra el Getafe. Aquest jugador és ara mateix un portent pel que fa a la gestió de l'esforç propi en benefici del col·lectiu. Marca més o menys com abans i a la vegada fa possible que els altres marquin més. Aquest 2x1, golejador i assistent a la vegada, li estalvia esforços i multiplica la felicitat dels altres, començant perVillaiPedro,i acabant per l'equip sencer.

La cita amb l'Arsenal

Segurament no tornarem a veure l'anomenat 11 titular-titular fins a mitjans del mes que ve contra l'Arsenal a la Champions. I si és així, el seu rendiment vindrà condicionat per aquest mes i mig de gestió pura i dura d'efectius que tenenGuardiolai tot el seu cos tècnic.

Copa desequilibrada

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

No és per res, però són 14 partits els que falten fins a la cita de Londres. Quatre de Copa per plantar-te ja a la final i 10 partits més de Lliga. I veient el que he vist aquest cap de setmana per la tele almenys podríem estalviar-nos-en alguns, per exemple, els de la tornada de la Copa. Meravellosos resums els que ens han arribat de la Copa anglesa. Sent com és a partit únic, camps plens, màxima emoció i alguna gran sorpresa. Això és la Copa, sí senyor.

El que es dóna a Anglaterra, que un Primera caigui contra un Segona o un Tercera, aquí és pràcticament impossible. El Segona o Tercera et planta cara, es deixa l'ànima a un partit, però a dos enfrontaments, a anada i tornada, el gran té un avantatge impossible de superar per al més petit.