El Madrid es desgasta més

Dos partits per setmana, una dinàmica en la qual el Barça surt més benparat que el Madrid. ¿On és la diferència? En la manera de jugar dels dos equips i no tant en el fons d'armari. On el Barça domina i marca els temps gràcies a la seva possessió de pilota, el Madrid es desgasta infinitament més perquè sempre, sempre, recupera la pilota molt lluny de l'àrea rival. I això és sinònim de córrer molts més quilòmetres, i fer-ho a molta més velocitat, tant cap endavant com cap enrere. Per atacar i si no acabes la jugada, després per defensar.

¿Hauria pogut guanyar el Madrid a Riazor? Segur. El Madrid, partint de bons futbolistes, que en té, sempre té les seves ocasions, però pagant un peatge en forma de desgast excessiu per no controlar els partits.

Ja han passat sis mesos de competició. En el primer tram de la temporada la cadència va ser Lliga/Champions. Després de Nadal, Lliga/Copa. I ara tornem al Lliga/Champions. Jugant com acostuma a jugar amb els mateixos elements

-mésKakáiAdebayor-, la càrrega de partits es comença a notar a les cames. Sobretot quan es torna als dos partits per setmana.Mourinho es queixava que, podent-l'hi donar, li van prendre un dia de descans entre el seu partit de Lió i el de la Corunya. Vaig sentir la seva teoria de l'esforç/cansament/recuperació. Segur que té una part de raó, però tot depèn de com t'ho miris.

Compensació

Mentre que la setmana passada vas tenir un dia menys de descans, la setmana en què entrem tindràs un dia més. Vas jugar en dissabte i no tornes a jugar fins dijous que ve. En aquest sentit ja tindràs un dia més de descans respecte del Barça, que també va jugar dissabte a Mallorca i en canvi tornarà a jugar dimecres a València.

¿I si els blancs haguessin jugat contra el Deportivo ahir a la nit per tornar a jugar dimecres contra el Màlaga? Jugant dos partits per setmana, si perds un dia per una banda el guanyes per l'altra. Fins i tot sent important el descans i el tipus d'entrenament entre partit i partit, per a mi ho és encara més la forma en què juga el teu equip. I en aquest aspecte el Madrid sempre sortirà més malparat que el Barça. Si passen tots dos a quarts de final de la Champions, en tornarem a tenir més proves, d'això. I a sobre, aquesta setmana, doble jornada de Lliga. L'àcid làctic saltarà pels aires.

En el cas del Barça, les absències de diversos dels seus futbolistes clau passen de ser un teòric problema a una pràctica benedicció. El titular pot ser molt bo, que ho és, però el titular no juga sempre. Per mil raons. I és aquí on una plantilla equilibrada, partint sempre d'un estil de joc, d'una filosofia definida, passa a tenir més possibilitats de guanyar. Perquè per gust o per obligació pot introduir una sèrie de canvis que donen descans a uns, fan sentir importants els altres i, a la llarga, es redueixen càrregues de treball i s'augmenten les possibilitats de guanyar. No només un partit, sinó una carrera de fons. És a dir, títols a final d'una llarga temporada. A 10 dies vista del Barça-Arsenal de vuitens de la Champions, vaig seguir amb interès la final de la Carling Cup. Derrota de l'Arsenal, i això segur que el farà més perillós per a l'equip deGuardiola.Una possibilitat menys de guanyar alguna cosa. I una derrota, sent els favorits de la final d'ahir a Wembley, malgrat no poder comptar ambCesc Fàbregas,que resumeix les llums i les ombres de l'Arsenal. No és una cosa d'ara, sinó dels últims anys: molta qualitat, capacitat de fer molt bons partits, però en el moment que deixa de manar al camp, deixa de tenir el control del rival.

Situacions similars

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

A la seva manera, els jugadors d'Arsène Wengertenen el mateix problema que el Madrid. És a dir, els dos partits per setmana se'ls fan difícils de portar. Com el Madrid, els costa molt controlar els partits. I com el Madrid, recuperen les pilotes molt lluny de la porteria rival. I davant de rivals de la Premier, hi ha molta pilota llarga i moltes carreres amunt i avall. Com en el 2-1 final contra el Birmingham, una badada i ja ets mort. I això és el que li va passar a l'Arsenal.

Encara que tinguis, com és el cas de l'Arsenal o fins i tot més del Madrid, moltes possibilitats de marcar, si no domines t'esgotes i això t'acaba passant factura. Dominar és jugar on tu vols, al ritme que tu vols, controlant sempre la qualitat del contrari.