Com una final

De sobte, el Barça s'ha trobat una final que no tenia marcada al calendari. Posats a assenyalar dates en vermell, fins fa poc apareixien la del 20 d'abril (la final de Copa a Mestalla) i, a la llunyania, la del 28 de maig (la final de la Champions), acompanyada per la imatge de Wembley. Només el clàssic al Bernabéu passa per tenir el rang de final sense ser-ho, encara que s'ha de veure si, quan arribi, el 16 d'abril, el destí de la Lliga no estarà per sobre del que passi aquell dia.

Però l'agenda blaugrana ha patit una alteració incòmoda, un canvi de programa inesperat per culpa d'una desconnexió de cinc minuts que el va traslladar del 0-1 al 2-1. Va passar molt a prop de Wembley, a Londres, i ara s'enfronta a l'obligat repte de lluitar contra l'equip que es vol assemblar més a ell, l'Arsenal, per no quedar-se a mig camí. En aquest viatge no hi ha lloc per a tots dos. Així que el 8 de març, demà, està marcat amb un traç més gruixut que qualsevol altre dia. «Ens estem preparant per a la primera final de l'any al Camp Nou», va ser el missatge que va enviar ahir Andrés Iniesta des del seu Twitter.

Una final que el Barça jugarà sense una de les peces que tots els culers voldrien tenir sempre en les grans cites: Carles Puyol. El capità no hi arriba a temps i, amb Piqué sancionat, o Busquets o Milito seran la parella d'Abidal. L'Arsenal ha patit un cop més dur amb la lesions de Van Persie i Walcott (encara que aquesta segueix sota sospita), les seves grans esperances a l'hora d'intentar fer mal al contraatac. Wenger sap que sortir a defensar el marcador implica risc de suïcidi. El seu equip no està fet per penjar-se al travesser. «La clau és mantenir la fortalesa defensiva. Ens enfrontem a l'equip amb l'atac més efectiu del món. Però a nosaltres també ens agrada atacar i en sabem», va dir el tècnic francès.

El record de la temporada passada pesa i és probable que persegueixi més d'un així que trepitgi el Camp Nou i, sobretot, de seguida que Messi es posi a córrer. Fins i tot en una situació més favorable per al Barça, (2-2 a l'anada), Leo no es va contenir. No ho fa mai, però aquell dia la seva actuació va fer la volta al món. El partit va acabar 4-1 i ell va fer els quatre gols. Un recital més. Demà, per començar, amb un n'hi ha prou i, si es compleix la consigna que impera al vestidor, també n'hi hauria prou per acabar. Obligat a marcar, l'equip mira cap endavant, però sense descuidar l'esquena. «És important no encaixar cap gol perquè estic segur que amb Messi, Villa i Pedro nosaltres marcarem», va comentar ahir Keita.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

EL MADRID, MILLOR SENSE RONALDO / Des del partit de Londres, els números blaugrana són impecables. En quatre partits de Lliga, ha fet un ple de 12 punts i només ha encaixat un gol i de penal. L'Arsenal, en canvi, ha seguit un camí molt diferent i ha anat a la baixa. Dues victòries, dos empats i una derrota, especialment dolorosa, perquè va suposar la pèrdua d'un títol i, al mateix temps, va alimentar el debat sobre el caràcter poc competitiu d'aquest equip en les grans cites. «Sé que aquest equip serà cada cop més fort. ¿Quan? És difícil de predir. Però no jugarem contra el Barça amb por», va advertir Wenger.

La Lliga, mentrestant, segueix tal com estava. El Madrid torna a estar a 7 punts, però el partit de Santander va deixar ahir a la nit una curiosa sensació. Sense Ronaldo i sense Kaká, l'equip va jugar més bé. Si a la capital volen, aquest és un debat que dóna per a molt. És clar que potser no els interessa parlar de futbol i prefereixen seguir queixant-se dels horaris.