De Pinto a Valdés

Les alarmes es van disparar al Camp Nou l'endemà de caure per 2-1 a l'Emirates de Londres davant l'Arsenal en l'anada dels vuitens de la Champions. Valdés patia una lesió al genoll esquerre (distensió en la càpsula posterior) i es perdria diversos partits. Just quan el calendari es complicava de valent: arribava l'Athletic al Camp Nou mentre que el Mallorca i el València esperaven fora. Mal moment per perdre Valdés.

Però l'absència del guardià titular de la porteria blaugrana ha servit per engrandir fins i tot més la figura del millor suplent que, ara per ara, pot tenir Valdés, segons l'opinió dels tècnics. Amb Pinto, reservat per Guardiola per als partits de Copa i els duels intranscendents de Lliga i Champions, el Barça va sumar nou punts a la Lliga i només va encaixar un gol: el que va transformar de penal Iraola per a l'Athletic al Camp Nou. Tres de tres, nou punts, sis gols a favor i només un en contra. És difícil fer-ho més bé.

Renovació guanyada a pols

El meta gadità, que com ell mateix va avançar ja ha rebut la trucada del club per renovar per una altra temporada -«vaig venir per sis mesos i ja fa quatre anys que sóc aquí», sol recordar orgullós-, s'ha tornat a reivindicar en tres duels exigents. Si algú dubtava de la seva aportació, només ha de consultar les seves estadístiques. Si algú arrufava el nas per la seva presència en l'equip titular i es mostrava inquiet per la seva segura alineació en la final de Copa davant el Madrid -«jugaran Pinto i 10 més», va avançar Guardiola-, ja té nous motius per estar tranquil. Com ho està Guardiola quan té Pinto sota els pals, com ho està l'equip. No és Valdés, per descomptat, però és el millor clon que pot tenir. Pel que ofereix dins i fora del terreny de joc, convertit en un dels aglutinadors del grup i en un inseparable de Messi.

Diferents però molt iguals

Notícies relacionades

L'Arsenal i els seus fantasmes

Com una final

Pinto no és Valdés, és veritat, però el seu rendiment està a l'altura del porter de l'Hospitalet. Estèticament no s'assemblen gens (un llueix uns cabells espectaculars rematats amb una cuidada cua mentre que l'altre sol anar rapat com una bola de billar) i la seva forma de moure's sota els pals també és oposada: un no para de xiular, de cridar, gesticular, mentre que l'altre és molt més sobri en els moviments. Sí, són diferents encara que els seus números els fan molt pròxims l'un de l'altre.

En els últims 11 partits (8 de Lliga, 2 de Copa i 1 de la Champions), Pinto ha estat titular en cinc ocasions, i només ha encaixat un gol de penal. Valdés ha disputat els sis duels restants, en què ha vist perforada la porteria en dues ocasions (Sporting i Arsenal). Onze partits, dos porters i tres gols encaixats: nou triomfs, un empat i una sola derrota. Aquests són els números de Valdés i Pinto, els guardians del Barça.