L'Arsenal i els seus fantasmes

Hi ha dues lligues. N'hi havia abans i n'hi haurà en el futur. Una, la dels grans; l'altra, la dels petits. El títol, per als grans; per part dels petits, salvar la categoria. I com sigui. Objectius -sortir campió i no baixar a Segona- que no tenen res a veure. La possibilitat d'entrar a Europa o estar més o menys tranquil a la zona mitjana seria la tercera Lliga, un oasi enmig de les bufetades que es donen sobretot a la cua de la classificació.

¿A algú el va sorprendre que el Màlaga, últim des d'ahir, anés al Bernabéu amb un munt de no habituals? ¿A algú el va sorprendre que el Saragossa fes el mateix dissabte al Camp Nou? La diferència entre un partit i l'altre va ser la xifra de gols final. Pallissa per 7-0 al Bernabéu i victòria per la mínima del Barça. El plantejament dels petits davant un gran, en un escenari enorme, va ser idèntic. Molts enrere, a aguantar el que es pugui i a encreuar els dits perquè el porter pari molt i els davanters rivals no tinguin el dia. I si puc sortir de la cova ni que sigui una vegada i fer un ensurt, perfecte.

El que digués o deixés de dir el tècnic del Màlaga respecte a la importància que li donava o li deixava de donar al partit contra el Madrid una vegada disputat és l'anècdota. La realitat és que tots han hagut de jugar tres partits en vuit dies. I si als grans ja els costa de vegades tot i estar-hi habituats, s'ho passen molt pitjor els petits. Perquè ni estan acostumats a jugar tres partits de Lliga en vuit dies ni tenen plantilla per fer-ho.

El gran dilema

I amb això no estic dient que ningú llenci els partits abans de començar. Ningú és tan neci. De vegades es guanya fins i tot sense voler. A més a més, sent francs, posem-nos en la pell del petit que en visita un de gran. Jugues contra el Barça. O contra el Madrid. ¿Què has de fer? Defensar. I per defensar, ¿què necessites? Tens elspeloterosi els guerrers. I saps que no tindràs la pilota. ¿A qui treus, llavors? Alspeloteros, no. Per defensar, tots enrere, com més, millor, treus els més batalladors. Tu muntes l'autobús. Que després te'n caiguin set o només un és el que menys importa. Perds igual, zero punts igual. La diferència està en l'encert del teu porter i en l'encert o no dels seus davanters. No hi ha més.

La qüestió no està llavors en si has tret el teu millor equip possible, perquè amb segons quins plantejaments no és clar qui et va millor, si el titular o el suplent. I sí, en falten molts per targetes. És lògic. Estant com estem al març, com més partits, més targetes. És que les van forçar just abans amb molta vista... ¿És esportiu? No. Però potser el que la remena bé amb quatre grogues no jugaria contra el gran perquè al seu entrenador aquell dia, en aquell partit, li va un de més batallador. ¿És efectiu? Pel que es va veure en el Màlaga-Osasuna d'ahir (0-1, minut 90), és clar que no. En el futbol, un joc de fallades, mai hi ha garantia de res. Pel que es va veure a Santander, menys. No per jugar amb els titulars (el Racing) et garanteix res. El Madrid va mostrar un festival ofensiu marcant un primer gol que el firmaria el mateix Barça. I sense Ronaldo. ¿Casualitat o conseqüència?

Torna la Champions

Notícies relacionades

De Pinto a Valdés

Com una final

El Barça ja va tenir la seva quota de fallades a l'Emirates i demà no se'n pot permetre més. Comença el partit eliminat. A partir d'aquí, només pot anar a millor. Si el Saragossa ja va ser capaç de muntar-te dos o tres contres, amb l'Arsenal no pots esperar menys. ¿Tindran moltes baixes? Ho dubto.Van Persie,segur. La resta intueixo que hi seran tots. No es tracta de jugar a fet a amagar. És un partit gran i cap futbolista se'l vol perdre. I que un teòric titular comenci a la banqueta no és sinònim de por o lesió, sinó de guardar una bala a la recambra per canviar el rumb del partit.

Tot i portant un resultat a favor de l'anada, l'Arsenal s'haurà d'enfrontar amb dues coses. El Barça, amb el seu estil definit i la presència de no pocs futbolistes determinants, i els seus propis fantasmes. Si el futbol té molt de cap, de fortalesa mental, que en té, aquest Arsenal no acaba de donar el cop damunt la taula. De partits al llarg de la temporada n'hi ha molts, però només uns pocs els has de guanyar sí o sí. I és aquí on falla. Els seus últims partits en donen fe. Final de la Carling, derrota a l'últim moment. Dissabte es podia posar a un punt del líder (Manchester United) i no va passar de l'empat. Demà és d'aquests dies. Una final sense títol.